BIBLIOGRAFIA
GAUDETE ET EXSULTATE És el document a partir del qual fem aquesta formació. Us deixo enllaç al text complet i a un resúm en català. I per si a algú li fes una mandra terrible llegir inclús el resúm, us deixo un audio per escoltar el text. Us animo vivament a la lectura perquè és aire fresc! En temps de dificultats és quan sorgeix en l'Església la veu del profeta i del sant que no sortirà als llibres d'història però l'escriu en moments de feblesa de la nostra comunitat. Visca la "classe mitja" de la santedat! Aquesta és la crida: "TU ETS CRIDAT A SER SANT, SI TU!"
GAUDETE ET EXSULTATE És el document a partir del qual fem aquesta formació. Us deixo enllaç al text complet i a un resúm en català. I per si a algú li fes una mandra terrible llegir inclús el resúm, us deixo un audio per escoltar el text. Us animo vivament a la lectura perquè és aire fresc! En temps de dificultats és quan sorgeix en l'Església la veu del profeta i del sant que no sortirà als llibres d'història però l'escriu en moments de feblesa de la nostra comunitat. Visca la "classe mitja" de la santedat! Aquesta és la crida: "TU ETS CRIDAT A SER SANT, SI TU!" Text complet V.O.
http://w2.vatican.va/content/francesco/es/apost_exhortations/documents/papa-francesco_esortazione-ap_20180319_gaudete-et-exsultate.html
Llibre electrònic
https://opusdei.org/ca-es/document/llibre-electronic-gaudete-et-exsultate/
Resúm en català
https://drive.google.com/file/d/1BTVc62PZ8_OPWiteRMf8Q0msJFR1dp6h/view?usp=sharing
Document en audio
https://youtu.be/84e9lTwWRSM
REFLEXIÓ
En l'altre tenim un tresor. En les meves parròquies veïnes de la zona, arxiprestat, Bisbat, Església, hi tenim un tresor!
El meu Bisbe ens diu sovint "si vols anar ràpid ves sol; si vols arribar lluny ves acompanyat"
Servir és estimar. Necessitem viure i visibilitzar que entre les comunitats cristianes hi hagi un servei comú sincer, generós i pur!
Hem d'aprendre a caminar més intensament en l'amor. Fins que tothom que ens miri ens vegi units en l'amor. Que puguin repetir allò del "mireu com s'estimen!".
Trobar-nos per estimar-nos. No cal reunir-nos per l'eficàcia, som una empresa diferent!
Necessitem "perdre el temps" entre nosaltres. Estar junts sense mirar el rellotge. Hem de viure l'Església més enllà de les notes a l'agenda i els horaris. Vivim en un món sotmès al temps i l'espai, però el nostre cor s'ha de desprendre de les mires del món i arrelar-se en la joia del Regne promès. Si només ens trobem en horaris establerts (que també) i en zones de confort previstes i preparades, no vivim encara la joia de l'Evangeli sinó la rutina d'una organització morta. Si tan sols ens mou el compromís i la pròpia voluntat de fidelitat (que també), vol dir que estem lluny de l'alegria que dona abandonar-se totalment a Déu. Si encara vivim massa formal la nostra participació en la comunitat parroquial, vol dir que encara estem marcats per la manca de fe. Ja va bé de fer el que toca i el que sempre s'ha fet, però ens ha de néixer la joia. La joia no es pot programar ni plantejar com a objectiu pastoral, neix d'un cor creient i alegre. No tinguis por de la santedat! Dependre de Déu ens allibera de dependre de nosaltres i la nostra voluntat. Abandonar-nos a Déu ens fa lliures, i la conseqüència és l'alegria. Només hi ha una tristesa: la de no ser sant!
Feliços els pobres. En les Benaurances hi tenim l'exemple de vida, descentrant-nos del nostre egoisme caminar vers aquell amor que dóna la vida i renuncia a l'interès personal!
Feliços els pobres no és un missatge simbòlic, es pragmàtic, pràctic, clar i gens confús. Es refereix al qui passa gana de justícia, al qui és perseguit, al qui posa pau... Quin mal ens fa aigualir les Benaurances generant el concepte de la pobresa espiritual per caure en mans del consumisme... Qui pot viure la pobresa espiritual sense fugir de la idolatria del consum? S'ha de ser molt sant per viure les benaurances en la riquesa material! Fa falta molta pregària i unió amb Déu per tenir molta riquesa i no perdre-hi el cor... Caminar plegats, vetllar per les comunitats més pobres i petites, estimar i exigir als laics i als pastors ser més generosos i despresos no és senzill.
Les Benaurances ens mouen a nedar contracorrent. Només les podem viure si l'Esperit ens mou amb tota la seva potència. Només lluitant contra el nostre egoisme i voluntat pròpia. Ell va venir mansuet i humil, Ell va entrar en un pollí a la gran ciutat. Ajudar a un parroquià o a un capellà que sigui més desprès, que no gasti un cotxe tan potent o una tecnologia tan cara... Que sigui responsable en ostentar riqueses, restaurants, vacances, luxes... Que anar a Missa no sigui una exposició de vestits i joies ostentosos penjant de la carn que Déu ens ha donat. Que no siguem rics del silenci que trenca un infant quan plora o té ganes de menjar o jugar. Ajudar als pastors i al poble a apropar-se als pobres, als malalts, als qui són mal vistos o apartats, als addictes, als delinqüents...
Déu ha regalat la creació a tots, si jo tinc més que un germà, no li faig caritat sinó que li retorno allò que és seu. Necessitem la caritat particular i de la comunitat com aigua al mig del desert! Quan ens corregim a nosaltres primer i als altres, cal fer aquestes correccions predicant amb l'exemple i amb amor. No ens escandalitzem de les incoherències dels altres! La santedat és soportar-nos amb amor. Mil camins per a viure amb radicalitat les Benaurances. Pregar pels cristians que són perseguits. Sofrir i pregar per les institucions que critiquen sense amor l'Església i projecten una imatge perversa de l'Església que m'estimo i visc en la mateixa mesura amb la que m'estimula a mi mateix i a la meva Església a ser mes santa. Quina potència espiritual hi ha en aquest breu text de les Benaurances! Aquesta minoria creativa, aquesta Església nostra petita, pobreta i en afebliment és el tresor que tenim per rebre, acollir i regalar a Jesucrist, el Pare i l'Esperit al nostre món.
Les Benaurances ens mouen a nedar contracorrent. Només les podem viure si l'Esperit ens mou amb tota la seva potència. Només lluitant contra el nostre egoisme i voluntat pròpia. Ell va venir mansuet i humil, Ell va entrar en un pollí a la gran ciutat. Ajudar a un parroquià o a un capellà que sigui més desprès, que no gasti un cotxe tan potent o una tecnologia tan cara... Que sigui responsable en ostentar riqueses, restaurants, vacances, luxes... Que anar a Missa no sigui una exposició de vestits i joies ostentosos penjant de la carn que Déu ens ha donat. Que no siguem rics del silenci que trenca un infant quan plora o té ganes de menjar o jugar. Ajudar als pastors i al poble a apropar-se als pobres, als malalts, als qui són mal vistos o apartats, als addictes, als delinqüents...
Déu ha regalat la creació a tots, si jo tinc més que un germà, no li faig caritat sinó que li retorno allò que és seu. Necessitem la caritat particular i de la comunitat com aigua al mig del desert! Quan ens corregim a nosaltres primer i als altres, cal fer aquestes correccions predicant amb l'exemple i amb amor. No ens escandalitzem de les incoherències dels altres! La santedat és soportar-nos amb amor. Mil camins per a viure amb radicalitat les Benaurances. Pregar pels cristians que són perseguits. Sofrir i pregar per les institucions que critiquen sense amor l'Església i projecten una imatge perversa de l'Església que m'estimo i visc en la mateixa mesura amb la que m'estimula a mi mateix i a la meva Església a ser mes santa. Quina potència espiritual hi ha en aquest breu text de les Benaurances! Aquesta minoria creativa, aquesta Església nostra petita, pobreta i en afebliment és el tresor que tenim per rebre, acollir i regalar a Jesucrist, el Pare i l'Esperit al nostre món.
Què dius oh Esperit a la teva Església? Estar en escolta de la voluntat de Déu com a comunitat sense por de les respostes i la creativitat!
No som una empresa! No podem caure en objectius simples i fàcilment realitzables, hem de rebre la creativitat i novetat de la resposta de Déu a cada moment i en cada cor i com a comunitat. Com podem saber que ens vol comunicar el bon Déu sense escoltar-lo? Les respostes de Déu no són ràpides ni senzilles. Ens estima, però en Ell no hi ha presa. Al nostre Déu no li preocupen els diners, el temps i la mort, però respon a la comunitat que li prega si aquesta escolta!
No donem ni busquem cap recepta màgica. Fem una lectura creient i orant de la nostra realitat. Mirem el nostre present amb els ulls de Crist que segueix morint, donant la vida i ressuscitant ara mateix per mitjà d'aquesta nostra Església i el sant Esperit ens segueix cridant: "sigueu sants com el Pare". El bon Pastor segueix prenent el bastó i liderant el ramat, no estem sols. Fem experiència de la presència de Jesús en el nostre caminar i deixem-nos portar a prats deliciosos! Des de la fe i en oració, si anem amb Ell, on o com hi anem perd importància, no tenim por!
EM MANTINC EN UNA PAU TRANQUIL·LA
COM UN NEN A LA FALDA DE LA MARE (Sl130/131)
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada
Deixa el teu comentari, proposa modificacions, aporta idees, facilita nous links... Identifica't per ser respost. Gràcies!