"Dona'm d'aquesta aigua!" Jn 4, 5-42

TINC 1 DESIG...

Tots coneixem la història... Jesús va al pou, es troba la Samaritana i tenen una conversa de la que no se'n pot deixar escapar cap detall! Si algú no la recorda és a Jn 4, 5-42, val la pena llegir-lo.

Com pots dir-me que tens aigua si aquest pou és fondo i no tens res per a treure aigua? Com pot ser el que no pot ser? La nostra mirada, com aquella bona dona, sovint és curta, curta, curtíssima... Al menys a mi em passa sovint, quan miro les coses a primera vista, o bé quan noto que ja tinc certa perspectiva i tal, per mirar-les de lluny. Oi que passa a vegades això? Per tenir un altre món millor, sabem el que han de fer els altres, sobretot els qui tenen poder i són manaires del món, però: i jo què? Què puc fer per posar el meu granet de sorra en la construcció d'un món millor?

Jesús es presenta a la nostra vida aquesta setmana per convidar-nos a fer el que no es pot fer, a fer possible el que és impossible. Se'ns presenta com aigua de vida, una aigua que apaga la set definitivament... És curiós com l'autor de l'Evangeli de Joan recorda l'hora fins i tot ("era cap al migdia..."), en que hi va haver aquesta conversa.

La nostra mirada racional, de peus a terra, ens fa veure que sense corda i galleda no pot sortir aigua del pou... A vegades mirem el món tant "horitzontal" que Déu s'aparta del nostre camp de visió, com li passa a la Samaritana. Nosaltres com ella, podem dir: "Ja entenc l'Evangeli, Jesús em diu que no hi ha res impossible!" Doncs diu més encara. Ens diu que Ell és aigua de vida, que si aixequem els ulls, si sabem mirar en "vertical", si l'acceptem en el nostre cor, en la nostra vida com la nostra font, tindrem vida.

El text de l'Evangeli no tanca el tema en aquest fragment. Però la Samaritana ha canviat la seva mirada. Aquella dona, després de l'experiència de Jesús, té una mirada nova. Aquesta bona dona ens sorpren amb el desig que manifesta al final. "Senyor, dona'm d'aquesta aigua!" Aquí tenim la clau de volta de l'espiritualitat cristiana: el desig. Desitjar, desitjar i desitjar desitjar. Tenir set de Déu, que ell és font de vida.

PREGUEM

Demanem al Senyor que ens mantingui ben viu el desig de seguir-lo. Que Ell faci que cada dia sigui per nosaltres un nou advent o una nova quaresma, un moment de conversió que ens demana estar atents a veure la nostre realitat amb els peus tocant a terra, el cor desitjant el Regne del Cel i els braços treballant-hi.