ESTUDI D'EVANGELI · LECTIO DIVINA

L'ESTUDI D'EVANGELI I LA LECTIO DIVINA

 

QUÈ ÉS L’ESTUDI D’EVANGELI?

L’Estudi d’Evangeli és un mètode de lectura de l’Evangeli amb l’objectiu d’arribar a la persona de Jesús per tal de fer-ne una clau de lectura de la realitat. Un mètode per conèixer i seguir Jesucrist en l’Evangeli. Aquest mètode està al servei del desig de tot batejat de conèixer Jesucrist i alhora a donar-lo a conèixer, de l’anhel d’una parròquia evangelitzada i evangelitzadora. “Com invocaran aquell en qui no han cregut? Com hi creuran sense sentir-ne parlar? Com escoltaran si ningú els predica?” (Rom. 10, 14. 17.) No es tracta d’un estudi purament acadèmic, és l’apropament a Jesús i el seu Evangeli, com a resposta al que és la pròpia vocació de l’Església, evangelitzar és la missió essencial de l’Església, “ai de mi si no evangelitzés!”. (1 Cor. 9, 16.)

DE QUE SERVEIX?

Com tots els mètodes serveix per adquirir un hàbit. Serveix per fer habitual torbar-se amb l’Evangeli de Jesús en la pròpia història i en la vida de la parròquia. El Concili Vaticà II, recomana la lectura de la Sagrada Escriptura. Concretament considera “necessari que tots els clergues (...) i catequistes que es dediquen legítimament al ministeri de la paraula insisteixin en les Escriptures amb una lectura sagrada assídua i amb estudi diligent, perquè ningun d’ells resulti –com diu Sant Agustí- un predicador buit i superflu de la paraula de Déu, que no l’escolta en el seu interior, ja que ha de comunicar les inmenses riqueses de la paraula divina als fidels que se li han encomanat (...)” El tresor de la revelació confiat a l’Església, omplirà més els cors dels homes amb la lectura i  l’estudi dels Llibres Sagrats. (DV, 25-26) Els ideals són alts (Jn 17,3).

El fruit i l’eficàcia de l’estudi d’Evangeli es recull quan es fa amb una certa continuïtat i marcant un cert itinerari dels aspectes de Jesús que volem descobrir, estudiar, aprofundir. Per exemple, un curs ens podem proposar de fer un seguit d’estudis d’Evangeli per descobrir simplement “Qui és Jesús?”. o “Quines són les opcions de Jesús?”, o “Com Jesús s’acosta a les persones?”, “Quina és la relació de Jesús amb el Pare?”, “Com Jesús prega”, “Com Jesús es deixa conduir per l’Esperit i com l’Esperit actua plenament en Jesucrist” ...

Els quatre passos de l’Estudi d’Evangeli

PREGÀRIA

- Breu oració per a demanar a l’Esperit Sant la gràcia de comprendre, d’acollir i de gustar la Paraula de Déu revelada plenament i definitivament en Jesucrist.

- Lectura del passatge que prèviament s’ha escollit. Si Ed’E es fa en grup, algú el proclama en veu alta; si es fa personalment pot ser una bona ajuda copiar el text per a fixar més tota l’atenció.

(Les notes de la Bíblia ens poden ajudar a aclarir aspectes foscos per a nosaltres: referències pròpies de l’època, simbolismes, textos paral·lels o relacionats...).

CONTEMPLACIÓ

1r punt: contemplar l’escena

- Estudiar l’escena. Interessa situar-se objectivament davant del text tot fixant-se bé amb tots els detalls, els gestos, les paraules, les mirades...

- Veure què passa. Quins personatges hi intervenen?, què fan?, què diuen?, per què diuen i fan això?

2on punt: contemplar Jesús  (punt central)

- Veure què fa Jesús. Què diu? Quina actitud pren amb les persones? Què provoca en els altres?

- Quins aspectes nous de Jesús descobreixo? Què descobreixo en relació amb el tema que guia els nostres estudis d’Evangeli  (vegeu la segona anotació prèvia).

- Què em revela de Déu aquest aspecte nou del Fill de Déu que he descobert o refermat? Què em revela de l’home nou que vol Déu?

3r punt: mirada a l’entorn

On trobo fets, reaccions, situacions semblants? En altres textos de l’Evangeli o de l’Escriptura, en l’Església, en el nostre món, en la nostra vida quotidiana, en els altres?

- El que he descobert, com m’il·lumina pel que estic vivint ara?

COMPARTIR

Amb senzillesa es pot compartir el que cadascú ha descobert. Acollim amb respecte el testimoni de fe que ens donen els altres membres del grup.

ACCIÓ DE GRÀCIES

Donem gràcies a Déu del coneixement nou que ens ha revelat Jesucrist i preguem a l’Esperit Sant que ens ajudi a fer passar l’Evangeli a la nostra vida.

__________________________________________________ 

 

LECTIO DIVINA

 

QUÈ ÉS LA LECTIO DIVINA? 

La Lectio Divina és un mètode de lectura de la Paraula de Déu. El que en llatí s’anomena “Lectio divina”, és un mètode molt antic per a la meditació orant de la Sagrada Escriptura. La lectura divina o bé lectura de Déu, es remonta als primers cristians. El primer que fa ús d’aquesta expressió és Origenes (185-254), teòleg, afirmant que per a llegir la Bíblia amb profit,convé fer-ho amb atenció, constància i pregària.

Amb el pas dels anys, la “Lectio divina” va esdevenint l’eix vertebrador de la vida religiosa. Les principals regles monàstiques (Pacomi, Agustí, Basili i Benet) van fer d’aquesta pràctica, juntament amb el treball manual i la litúrgia, la triple base de la vida monàstica.

La sistematizació de la “Lectio divina” en quatre graons prové del segle XII, en el context proper al temps en que es va construïr aquesta parròquia de Santa Maria. Prop del 1150, Guiu, un monjo cartoix, va escriure el llibre “L’escala dels monjos”. El llibre explica aquests quatre graons: la lectura, la meditació, l’oració i la contemplació; escala amb la qual els monjos “pujen al cel”.

Aquest mètode que des de l’antigor havia donat vida a l’Església, ha recibut en les últimes dècades, un nou impuls amb la publicació de la constitució dogmàtica “Dei Verbum” del Concili Vaticà II l’any 1965.

Benet XVI explica que “si es promou aquesta pràctica amb eficàcia, estic convençut que aportarà una nova primavera espiritual en l’Església”. (16/09/05)

La lectura asídua de la Sagrada Escriptura acompanyada per la pregària, permet aquest íntim diàleg en el qual, per mitjà de la lectura, s’escolta a Déu que parla i a través de l’oració, se li respòn amb una confiada obertura del cor. S’ha de considerar que la Paraula de Déu és llum en el nostre camí, és una Paraula que cal escoltar per a poder-la anunciar. Una Paraula que sovint demanà, no uns ulls humans, sinó “uns de més grans” com diu el poeta.

L’Església reconeix la presència de Jesucrist en la Paraula. Fixem-nso en la litúrgia de la Missa, es dona una importància a la Paraula com a presència de Crist. La Paraula i el Cos de Crist, són les dues taules de l’Eucaristia. Jesús present en el sagrament de la Paraula i en el sagrament del Cos i la Sang.

Després del Concili, creix la consciència sobre la centralitat de la Paraula de Déu, d’aquí s’ha derivat una renovació en la vida de l’Església, en la predicació, la catequesi, la teologia, l’espiritualitat, el diàleg ecumènic... L’Església sempre es renova i rejoveneix, i la Paraula, que mai s’esgota ni caduca, és el mitjà privilegiat per aquest objectiu.

Com deia Sant Jeroni “l’ignorància de les Escriptures, és ignorància de Crist”

Els quatre graons de la Lectio Divina

LECTURA

Ens situem davant el text, preferiblement l’Evangeli més proper al diumenge que hem de celebrar a la parròquia. El llegim les vegades que ens faci falta per a situar-nos i entendre’l, veure’n detalls... La qüestió aquí és “Que em diu el text?” (Tipus de lectura: literal, històrica, teològica)

MEDITACIÓ

Situats ja en el text, la meditació consisteix en actualitzar el missatge i entrar en diàleg amb Déu que em parla en l’aquí i l’ara de la meva vida. Deixar que la Paraula de Déu interpel·li en el meu present, la família, l’estudi, el treball, els companys... La qüestió és “Que em diu el text a mi?”

ORACIÓ
Després de la meditació on hem procurat estar atents al que Déu ens diu a través de la Paraula, l’oració és el graó de l’escala que ens mou a respondre al que hem escoltat. La persona respòn a Déu. La qüestió que ens plantegem en aquest moment és: “Que em fa dir aquest text a Déu?”.

CONTEMPLACIÓ

Després d’haver rebut la Paraula de Déu en la Sagrada Escriptura, després d’haver-la meditat i després d’haver-ne fet pregària davant Déu, arriba la contemplació. Aquest graó no és un estat passiu i llunyà a la realitat, sinó tot el contrari. La Paraula meditada i pregada, ens ajuda a mirar la realitat, amb una mirada cada cop més semblant a la mirada de Déu. Tan important com canviar el món és educar aquell qui té la capacitat i la vida per a canviar-lo. Deixar que Déu reeduqui la meva mirada de la realitat, és començar a canviar-la. No cal fer com aquells infants que apunten en un paper la llista de “paraulotes” que es proposen per pròpia voluntat que no han de tornar a dir... En aquest últim graó de la Lectio Divina la qüestió que ens fem és: “Com canvia el text la meva mirada vers la realitat?” Aquest canvi de visió, tan sols pot dur a l’acció.