Jesús i els polítics

JESÚS I ELS POLÍTICS_Activitat catequesi

[Un bon amic, en Txema, m'ha passat una activitat interessant que va fer amb els nanos. Extret d’una activitat del març de 2008 a la Romeria de Sabadell, en el context de les Generals... És interessant veure el que diu la Paraula de Déu i la doctrina social de l’Església sobre política...]

CARA A CARA AMB JESÚS

INTRO

Doncs això. Jornada de reflexió. Ja hi tornem a ser! “y yo con estos pelos” o altrament dit, i jo amb aquest embolic! Enmig de tot això uns bisbes se’ls hi acudeix d’intentar ajudar a la reflexió amb un document que potser encara porta a més embolic. Encara que soni mediàticament incorrecte, negar-los la bona intenció no és just. Dir “ja us ho fareu” i submergir-nos al sofà tampoc. Ens urgeix anar a les arrels. Ens urgeix una veu de l’Església de primera mà. I –potser el més difícil– m’urgeix aclarir a quina actitud em porta a mi tot això.

És per això que la Marta, el Fernando i el Txema hem pensat fer-te arribar aquest full, pouant en la saviesa de la Doctrina Social de l’Església; una colla de documents que al llarg del segle XX han anat escrivint papes al respecte de temes que van des del dret a l’autodeterminació dels pobles, passant pel deure de respectar la natura, el sentit de la vaga, l’ètica de les finances, etc… A les teves mans, un mos que et vol facilitar el teu propi Cara a cara amb Jesús: El debat no–televisat de més audiència individual que et toca més de prop!

PROPOSTA

Ets a Montserrat i això no passa cada dia. La idea és que ho aprofitis i una mica t’hi perdis per aquests “verals”. Fes un recorregut pels punts 1, 2 i 3. A l’hora acordada fem reagrupament i posta en comú. Encomanem-nos els uns als altres! ;-)

1/ Jesús vs. Polítics¹

«Jesús refusa el poder opressiu i despòtic dels caps sobre les nacions (Mc 10, 42) i la seva pretensió de fer-se anomenar benefactors (Lc 22, 25) però no contesta mai directament a les autoritats del seu temps. En la diatriba sobre el tribut que cal donar al Cèsar (Mc 12, 13-17) afirma que cal donar a Déu allò que és de Déu, i condemna implícitament tota temptativa de divinitzar i absolutitzar el poder temporal: només Déu ho pot exigir tot de l’home.» Compendi de la Doctrina Social de l’Església, nº379

• Jesús s’implica en el seu món. I nosaltres?

2/ L’Església vs. Polítics²

Una autèntica democràcia no és el resultat d’un respecte formal de regles, sinó el fruit de l’acceptació convençuda dels valors que inspiren els procediments democràtics: la dignitat de tota persona humana, el respecte dels drets de l’home, l’assumpció del «bé comú» com a fi i criteri regulador de la vida política. Si no hi ha un consens general sobre aquests valors, es perd el significat de la democràcia i es compromet la seva estabilitat.

La doctrina social identifica un dels riscos més grans per les actuals democràcies en el relativisme ètic, que porta a considerar que no existeix un criteri objectiu i universal per establir el fonament i la jerarquia correcta de valors: «Avui es tendeix a afirmar que l’agnosticisme i el relativisme escèptic són la filosofia i l’actitud fonamental que responen a les formes polítiques democràtiques, i que els qui estan convençuts de conèixer la veritat i s’hi adhereixen amb fermesa no són de fiar des del punt de vista democràtic, perquè no accepten que la veritat sigui determinada per la majoria o que variï segons els diversos equilibris polítics. A aquest efecte, cal observar que, si no existeix cap veritat última que guiï i orienti l’acció política, llavors les idees i les conviccions poden ser fàcilment instrumentalizades per a fins de poder. Una democràcia sense valors es converteix fàcilment en un totalitarisme obert o bé encobert, com ho demostra la història».

· Què n’opino de la idea de democràcia que proposa el Compendi?

3/ Jo vs. Polítics³

Contemplant la postura de Jesús, has anat a les arrels tot recorrent el punt ú; Llegint sobre “l’autèntica democràcia” segons el Compendi, has accedit a info de 1ª mà sobre el que l’Església diu al respecte del nostre sistema polític.

Ara toca tancar els ulls i mirar endins. Jo no sóc Jesús, però em suggereix coses o em fascina. Jo no sóc un entès en politologia cristiana, però l’esforç de l’Església d’aplicar l’evangeli al nostre context em fa pensar o m’ajuda.

A partir d’aquests dos pals de paller jo on hem poso avui? En quin lloc? Des d’on? I perquè…

· I jo? Crec que hi ha uns valors absoluts, que neixen de l’evangeli? S’oposen a la llibertat?

_____________________________________________________

?

1. Compendi de la Doctrina Social de l’Església, nº379

2. Compendi de la Doctrina Social de l’Església, nº407

3.L’objectiu de l’activitat NO és concloure que la nostra única sortida és el suïcidi col·lectiu des del cim de Cavall Bernat fins al peu de la Muntanya, sinó CONCRETAR el màxim possible, de quina manera jo, com a ciutadà/na cristià/na, trobo camins per anar fent-me meu l’ideal de caminar vers una societat que respongui millor a la dignitat de la persona humana…