Què és la lectio divina?

LECTIO DIVINA

QUÈ ÉS LA LECTIO DIVINA? 

La Lectio Divina és un mètode de lectura de la Paraula de Déu. El que en llatí s’anomena “Lectio divina”, és un mètode molt antic per a la meditació orant de la Sagrada Escriptura. La lectura divina o bé lectura de Déu, es remonta als primers cristians. El primer que fa ús d’aquesta expressió és Origenes (185-254), teòleg, afirmant que per a llegir la Bíblia amb profit,convé fer-ho amb atenció, constància i pregària.

Amb el pas dels anys, la “Lectio divina” va esdevenint l’eix vertebrador de la vida religiosa. Les principals regles monàstiques (Pacomi, Agustí, Basili i Benet) van fer d’aquesta pràctica, juntament amb el treball manual i la litúrgia, la triple base de la vida monàstica.

La sistematizació de la “Lectio divina” en quatre graons prové del segle XII, en el context proper al temps en que es va construïr aquesta parròquia de Santa Maria. Prop del 1150, Guiu, un monjo cartoix, va escriure el llibre “L’escala dels monjos”. El llibre explica aquests quatre graons: la lectura, la meditació, l’oració i la contemplació; escala amb la qual els monjos “pujen al cel”.

Aquest mètode que des de l’antigor havia donat vida a l’Església, ha recibut en les últimes dècades, un nou impuls amb la publicació de la constitució dogmàtica “Dei Verbum” del Concili Vaticà II l’any 1965.

Benet XVI explica que “si es promou aquesta pràctica amb eficàcia, estic convençut que aportarà una nova primavera espiritual en l’Església”. (16/09/05)

La lectura asídua de la Sagrada Escriptura acompanyada per la pregària, permet aquest íntim diàleg en el qual, per mitjà de la lectura, s’escolta a Déu que parla i a través de l’oració, se li respòn amb una confiada obertura del cor. S’ha de considerar que la Paraula de Déu és llum en el nostre camí, és una Paraula que cal escoltar per a poder-la anunciar. Una Paraula que sovint demanà, no uns ulls humans, sinó “uns de més grans” com diu el poeta.

L’Església reconeix la presència de Jesucrist en la Paraula. Fixem-nso en la litúrgia de la Missa, es dona una importància a la Paraula com a presència de Crist. La Paraula i el Cos de Crist, són les dues taules de l’Eucaristia. Jesús present en el sagrament de la Paraula i en el sagrament del Cos i la Sang.

Després del Concili, creix la consciència sobre la centralitat de la Paraula de Déu, d’aquí s’ha derivat una renovació en la vida de l’Església, en la predicació, la catequesi, la teologia, l’espiritualitat, el diàleg ecumènic... L’Església sempre es renova i rejoveneix, i la Paraula, que mai s’esgota ni caduca, és el mitjà privilegiat per aquest objectiu.

Com deia Sant Jeroni “l’ignorància de les Escriptures, és ignorància de Crist”

Els quatre graons de la Lectio Divina

LECTURA

Ens situem davant el text, preferiblement l’Evangeli més proper al diumenge que hem de celebrar a la parròquia. El llegim les vegades que ens faci falta per a situar-nos i entendre’l, veure’n detalls... La qüestió aquí és “Que em diu el text?” (Tipus de lectura: literal, històrica, teològica)

MEDITACIÓ

Situats ja en el text, la meditació consisteix en actualitzar el missatge i entrar en diàleg amb Déu que em parla en l’aquí i l’ara de la meva vida. Deixar que la Paraula de Déu interpel·li en el meu present, la família, l’estudi, el treball, els companys... La qüestió és “Que em diu el text a mi?”

ORACIÓ
Després de la meditació on hem procurat estar atents al que Déu ens diu a través de la Paraula, l’oració és el graó de l’escala que ens mou a respondre al que hem escoltat. La persona respòn a Déu. La qüestió que ens plantegem en aquest moment és: “Que em fa dir aquest text a Déu?”.

CONTEMPLACIÓ

Després d’haver rebut la Paraula de Déu en la Sagrada Escriptura, després d’haver-la meditat i després d’haver-ne fet pregària davant Déu, arriba la contemplació. Aquest graó no és un estat passiu i llunyà a la realitat, sinó tot el contrari. La Paraula meditada i pregada, ens ajuda a mirar la realitat, amb una mirada cada cop més semblant a la mirada de Déu. Tan important com canviar el món és educar aquell qui té la capacitat i la vida per a canviar-lo. Deixar que Déu reeduqui la meva mirada de la realitat, és començar a canviar-la. No cal fer com aquells infants que apunten en un paper la llista de “paraulotes” que es proposen per pròpia voluntat que no han de tornar a dir... En aquest últim graó de la Lectio Divina la qüestió que ens fem és: “Com canvia el text la meva mirada vers la realitat?” Aquest canvi de visió, tan sols pot dur a l’acció.