Un cop d'ull als continguts
Bisbe Carrera
Parlàvem de l'atenció pastoral als joves, especialment els que acaben de ser confirmats. I de la creació de punts de trobada, ben visibles i assequibles per a ells. També d'una dedicació més decidida a aquest ministeri de preveres, de religiosos i de religioses, i de laics dotats de prou autonomia i capacitat de decisió.
Reflexionem ara una mica sobre l'orientació i els continguts de la Pastoral Juvenil. Ens cal fer-ho amb voluntat positiva, amb sentit integrador, amb visió eclesial ampla. La situació és greu: no podem entretenir-nos amb batalletes de línies i de sigles. Em referiré ara només a tres criteris que ens han
de permetre de superar mentalitats encallades i respondre a l'actual urgència d'evangelitzar.
1. Flexibilitzar i àdhuc corregir els mètodes inductius. En un moment donat, començar fent «revisió de vida» era superar el verbalisme, situar la fe en la vida i connectar-la amb les aspiracions humanistes
del jove. Obria a la recepció de la Paraula de Déu. Avui, de verbalisme religiós no n'hi ha, més aviat el
contrari. La tendència majoritària és l'evasió, més que el compromís. La Paraula de Déu no pot ser un punt de referència de la majoria dels joves... perquè encara no n'han rebut l'anunci. Sense recaure en vells reduccionismes, cal un anunci explícit de la Bona Nova i del projecte d'home nou de Jesús.
2. Oferir, sense timidesa, el do de Déu. Vull dir ensenyar el jove a llegir l'Evangeli i a pregar des del primer moment. Introduir-lo en els sagraments de l'Eucaristia i de la Confessió sacramental. La vida cristiana és una experiència que guanya dinamisme a mesura que avança, no una teoria. Val a dir que aquest
va ser també el capteniment dels grans mestres dels mètodes inductius, com la JOC: Cadijn, Guerin, Godin, Marechal, els primers pioners del nostre propi país... La radicalització racionalista és posterior.
3. Transmetre amor a l'Església. Per damunt de tots els episodis de mediocritat, gràcies a ella hem trobat Jesús i hi restem incorporats com a sarments vives. Començar l'evangelització girant al voltant d'aspectes negatius és tancar-se en un cul-de-sac. Una cosa és mantenir-se en el reconeixement sincer
dels defectes, i una altra seria no anar més enllà, ni testimoniar amb prou convicció les raons profundes per les quals el mateix educador manté la seva fidelitat eclesial.
Reflexionem ara una mica sobre l'orientació i els continguts de la Pastoral Juvenil. Ens cal fer-ho amb voluntat positiva, amb sentit integrador, amb visió eclesial ampla. La situació és greu: no podem entretenir-nos amb batalletes de línies i de sigles. Em referiré ara només a tres criteris que ens han
de permetre de superar mentalitats encallades i respondre a l'actual urgència d'evangelitzar.
1. Flexibilitzar i àdhuc corregir els mètodes inductius. En un moment donat, començar fent «revisió de vida» era superar el verbalisme, situar la fe en la vida i connectar-la amb les aspiracions humanistes
del jove. Obria a la recepció de la Paraula de Déu. Avui, de verbalisme religiós no n'hi ha, més aviat el
contrari. La tendència majoritària és l'evasió, més que el compromís. La Paraula de Déu no pot ser un punt de referència de la majoria dels joves... perquè encara no n'han rebut l'anunci. Sense recaure en vells reduccionismes, cal un anunci explícit de la Bona Nova i del projecte d'home nou de Jesús.
2. Oferir, sense timidesa, el do de Déu. Vull dir ensenyar el jove a llegir l'Evangeli i a pregar des del primer moment. Introduir-lo en els sagraments de l'Eucaristia i de la Confessió sacramental. La vida cristiana és una experiència que guanya dinamisme a mesura que avança, no una teoria. Val a dir que aquest
va ser també el capteniment dels grans mestres dels mètodes inductius, com la JOC: Cadijn, Guerin, Godin, Marechal, els primers pioners del nostre propi país... La radicalització racionalista és posterior.
3. Transmetre amor a l'Església. Per damunt de tots els episodis de mediocritat, gràcies a ella hem trobat Jesús i hi restem incorporats com a sarments vives. Començar l'evangelització girant al voltant d'aspectes negatius és tancar-se en un cul-de-sac. Una cosa és mantenir-se en el reconeixement sincer
dels defectes, i una altra seria no anar més enllà, ni testimoniar amb prou convicció les raons profundes per les quals el mateix educador manté la seva fidelitat eclesial.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada
Deixa el teu comentari, proposa modificacions, aporta idees, facilita nous links... Identifica't per ser respost. Gràcies!