L'EUTENASIA · 100 qüestions i respostes sobre la vida humana i l'actitud dels catòlics

                                                L'EUTANÀSIA

                100 qüestions i respostes sobre la vida humana

                                        i l'actitud dels catòlics

                                              pel Comitè episcopal espanyol

                                                   per a la defensa de la vida

                                      Text presentat pel Cardenal Narcís Jubany

                                                    el dia 14 de febrer de 1993

   (Traducció de "Documents d'Església", nn. 588-589, 15 de maig–1 de juny de 1993)

                Esquemes i distribució pedagògica del contingut per

Mn. A.M. Oriol, professor emèrit de la Facultat de Teologia de Catalunya 

1.-  APROXIMACIÓ TERMINOLÒGICA: DIMENSIONS ETIMOLÒGICA, CONCEPTUAL I ARGUMENTATIVA

I.-   DIMENSIÓ ETIMOLÒGICA II.-   DIMENSIÓ CONCEPTUAL A.- GENÈRICA O AMBIGUA B.‑ ESPECíFICA O ESTRICTA 1)   Definició 2)   Reflexió sobre la definició a)   Objectiu b)  Mitjans e)   Alietat d)   Motius e)   Subjectivitat f)    Precisió 3)   Coincidència d'aquesta definició amb la dels patrocinadors de l'eutanàsia 4)   Classes a)   Des del punt de vista de la víctima b)  Des del punt de vista de qui la practica 5)   Conceptes associats a)   Distanàsia b)  Ortotanàsia 6)   Advertiments terminològics a)   Versatilitat b)  Manipulació e)   Desvirtuació III.‑  DIMENSIÓ ARGUMENTATIVA a)   Arguments b)   Síntesi dels arguments

I.-   DIMENSIÓ ETIMOLÒGICA

La paraula «eutanàsia» al llarg dels temps ha significat realitats molt diferents. Etimològicament, eutanàsia (del grec «eu», bé, i «thànatos», mort) no significa altra cosa que simplement bona mort, ben morir. (1a)

II.‑   DIMENSIÓ CONCEPTUAL

A.‑ GENÈRICA O AMBIGUA

Amb tot, aquesta paraula ha adquirit d'antic un altre sentit, quelcom més específic: procurar la mort sense dolor als qui sofreixen. Però encara aquest sentit és molt ambigu, ja que la eutanàsia, entesa així, pot significar realitats no sols diferents, sinó oposades profundament entre elles, com

a)   donar mort al nadó deficient que hom presumeix que haurà de dur una vida disminuïda

b)   l'ajut al suïcida perquè acompleixi el seu propòsit

c)   l'eliminació de l'ancià que hom pressuposa que ja no viu una vida digna

d)   l'abstenció de persistir en tractaments dolorosos o inútils per allargar una agonia sense esperança humana de guarició del moribund, etc. (1b)

B.- ESPECíFICA O ESTRICTA

1)   Definició

a)   Avui, més estrictament, s'entén per eutanàsia l'anomenat homicidi per compassió, és a dir, causar la mort d'una altra persona

      + per pietat davant el seu sofriment

      + o atenent el seu desig de morir per les raons que sigui. (2a)

b)   El fet central és que, en l'eutanàsia, un ésser humà produeix la mort d'un altre, conscientment i deliberadament,

      +per molt presumptament nobles i altruistes que apareguin les motivacions que l'animen a executar aquesta acció

      +i per poc cridaners que siguin els mitjans que empri per fer-la. (3c)

c)   Causar la mort d'un altre, amb el seu consentiment o no, per evitar-li dolors físics o sofriments d'un altre tipus, considerats insuportables. (3d)

d)   Anomenarem eutanàsia l'actuació l'objecte de la qual és causar la mort a un ésser humà per evitar-li sofriments,

      +  ja sigui a petició d'aquest

      +  ja sigui per considerar que la seva vida no té la qualitat mínima perquè mereixi el qualificatiu de digna.

      Així considerada, l'eutanàsia és sempre una forma d'homicidi, ja que implica que un home en mati un altre

      +  ja sigui mitjançant un acte positiu

      +  ja sigui mitjançant l'omissió de l'atenció i de les cures degudes. (4)

2)   Reflexió sobre la definició

      La definició anterior conté els elements essencials que configuren un fenomen complex com és l'eutanàsia. (5a)

a)   Objectiu

      La mort ha de ser l'objectiu buscat, ha d'estar en la intenció del qui practica l'eutanàsia

      +  no és eutanàsia, per tant, aplicar un tractament necessari per alleujar el dolor, encara que escurci l'expectativa de vida del pacient com a efecte secundari no volgut,

      +  ni pot anomenar-se eutanàsia el resultat de mort per imprudència o accident. (5b)

b)  Mitjans

      Pot produir-se per acció (administrar substàncies tòxiques mortals) o per omissió (negar-li l'assistència mèdica deguda). (5d)

c)   Alietat

      Ha de buscar-se la mort d'altri, no la pròpia. No considerem el suïcidi com una forma peculiar o autònoma d'eutanàsia. (5d)

d)   Motius

      Els motius són un element substancial per a parlar d'eutanàsia amb propietat

      +  pot realitzar-se perquè la demana el qui vol morir. L'ajuda o cooperació al suïcidi sí que la considerem una forma d'eutanàsia

      +  pot realitzar-se

          –  per e evitar sofriments, que poden ser presents o futurs, però previsibles

          –  o bé perquè hom considera que la qualitat de vida de la víctima no assolirà o no mantindrà un mínim acceptable (deficiències psíquiques o físiques greus, malalties degradants de l'organisme, ancianitat avançada, etc.). (5e)

e)   Subjectivitat

      El sentiment subjectiu d'estar eliminant el dolor o les deficiències d'altri és un element necessari de l'eutanàsia; altrament, estaríem davant altres formes d'homicidi. (5f)

f)    Precisió

      El significat d'eutanàsia que acabem d'exposar, més que estricte vol ser precís (...), perquè solament fixant amb precisió la realitat que es vol designar serà possible saber a què ens referim. (6a)

3)   Coincidència d'aquesta definició amb la dels patrocinadors de l'eutanàsia

      Aquest significat coincideix també amb allò que els patrocinadors de la legalització de l'eutanàsia volen que prosperi: que es legitimi que un home en mati un altre donades certes circumstàncies. (6b)

NB.-  Com veurem més endavant, per exemple, la renúncia a l'obstinació terapèutica sense esperança –que se sol designar com acarnissament terapèutic– mereix una consideració a part, i, en sentit estricte, no pot considerar-se eutanàsia, encara que des del mer punt de vista etimològic sigui, certament, una forma d'afavorir la «bona mort». Aquest és un exemple concret de la facilitat amb què s'introdueix la confusió en aquesta matèria pels diversos significats que poden donar-se a una mateixa paraula. (6c)

4)   Classes

      Segons el criteri que hom empri, hi ha diverses classificacions del fenomen de l'eutanàsia, que depenen també del significat que es doni al terme. (7a)

a)   Des del punt de vista de la víctima

      +  Des del punt de vista de la víctima l'eutanàsia pot ser

          –  voluntària o involuntària, segons sigui sol×licitada pel qui vol que li produeixin la mort o no

          –  perinatal, agònica, psíquica o social, segons s'apliqui a nadons deformes o deficients, a malalts terminals, a afectats de lesions cerebrals irreversibles o a ancians o altres persones tingudes per socialment improductives o oneroses, etc.

      +  Alguns parlen d'autoeutanàsia referint-se al suïcidi, però això no és, pròpiament, una forma d'eutanàsia, encara que molts dels seus patrocinadors defensen també, d'acord amb la seva pròpia lògica, el dret al suïcidi. (7b)

b)  Des del punt de vista del qui la practica

      Des del punt de vista del qui la practica, hom distingeix

      +  entre eutanàsia activa i passiva, segons es provoqui la mort a un altre per acció o per omissió

      +  o entre eutanàsia directa i indirecta: la primera seria la que busca que sobrevingui la mort, i la segona la que busca mitigar el dolor físic, encara que sabent que aquest tractament pot escurçar efectivament la vida del pacient; però aquesta última no pot tampoc ser anomenada pròpiament eutanàsia. (7c)

NB.-  Hi ha moltes més classificacions possibles i una mateixa acció pot, al seu torn, ser inclosa en diverses de les modalitats referides ací. Però tot això és, en el fons, secundari, i sovint contribueix a augmentar la confusió sobre la realitat del problema, en comptes d'ajudar a esclarir la qüestió. D'aquí que, per poder referir-nos a un concepte que admetin tant els partidaris de l'eutanàsia com els defensors de la vida l'hàgim definit amb els termes exposats més amunt, sense aturar-nos en ulteriors divisions o classificacions. (7d)

5)   Conceptes associats

a)   Distanàsia

      +  La distanàsia (del grec «dis», mal, quelcom mal fet, i «thànatos», mort) és etimològicament el contrari de l'eutanàsia, i consisteix a retardar l'adveniment de la mort tant com es pugui, per tots els mitjans, proporcionats o no

          –  encara que no hi hagi cap esperança de guarició

          –  i encara que això signifiqui infligir al moribund uns sofriments afegits als que ja sofreix, i que, òbviament, no arribaran a esquivar la mort inevitable, sinó solament a ajornar-la unes hores o uns dies en unes condicions lamentables. (8a)

      +  La distanàsia també s'anomena «encrueliment» i «acarnissament terapèutic», encara que seria més precís denominar-la «obstinació terapèutica». (8b)

b)  Ortotanàsia

      +  Amb aquesta paraula (del grec «orthos», recte, i «thànatos», mort), s'ha volgut designar l'actuació correcta davant la mort per part dels qui atenen el qui sofreix una malaltia incurable en fase terminal. (9a)

      +  L'ortotanàsia estaria tan lluny de l'eutanàsia, en el sentit apuntat ací, com de la distanàsia o obstinació terapèutica. (9b)

      +  Aquest terme, recent, no s'ha consagrat més que en certs ambients acadèmics, sense fer fortuna en el lèxic habitual del carrer, però la seva sola encunyació revela la necessitat d'acudir a una paraula distinta d'«eutanàsia» per designar precisament la bona mort, que és el que se suposa que hauria de significar l'eutanàsia, perquè designa l'altra realitat esmentada: una forma d'homicidi. (9c)

6)   Advertiments terminològics

a)   Versatilitat

      +  En el debat social sobre l'eutanàsia, no sempre es pren aquesta paraula en el mateix sentit, i àdhuc a vegades es prefereix, segons el moment, una o altra accepció per defensar tal o tal altra posició dialèctica. Això produeix sovint l'esterilitat del debat i, sobretot, greu confusió en el comú de la gent. (2b)

      +  Es, doncs, especialment important el significat de les paraules en aquesta matèria, perquè segons la significació que es doni al terme eutanàsia, la seva pràctica pot aparèixer davant la gent

          –  com un crim inhumà

          –  o com un acte de misericordiosa solidaritat.

      Aquestes diferències tan enormes obeeixen sovint a la manera distinta d'entendre la significació de la paraula, és a dir, la realitat que es vol designar. (3a)

b)  Manipulació

      +  No es pot ignorar, amb tot, que en el debat públic també es dóna no poques vegades, per part dels patrocinadors de l'eutanàsia, una certa manipulació ‑volguda o no‑ de les paraules, el resultat de la qual és

          –  presentar davant l'opinió pública la realitat de l'eutanàsia com quelcom més innocu del que és (hom diu «mort dolça», «mort digna»)

          –  i propiciar així la seva acceptació social. (3b)

     

      +  Tot això no vol dir que el debat sobre l'eutanàsia deixaria d'existir si tothom parlés del mateix o

          atorgués al terme un idèntic significat. (3c)

c)   Desvirtuació

      +  Caldria parlar de la desvirtuació del significat de la paraula eutanàsia, que ha estat deguda

          –  tant al desig d'alguns de fer més acceptable socialment l'«homicidi per compassió» (i des d'aquest punt de vista por parlar-se de «segrestament» d'aquesta paraula)

          –  com a la inexistència d'un terme adequat per a designar aquesta classe d'homicidi. (10a)

      +  Aquesta és una de les raons per les quals l'aspecte terminològic és de summa importància en tota aquesta qüestió. (10b)

III.- DIMENSIÓ ARGUMENTATIVA

Introducció

      +  Presa l'eutanàsia d'aquesta manera, hi ha algunes persones i grups partidaris de legalitzar-la i de donar‑li respectabilitat social, perquè interpreten que la vida humana sols mereix ser viscuda en determinades condicions de plenitud, enfront de la convicció majoritària que considera, al contrari, que la vida humana és un bé superior i un dret inalienable indisponible, és a dir, que no pot estar a mercè de la decisió d'altres, ni de la d'un mateix. (3d)

      +  Se sol promoure la legalització de l'eutanàsia i la seva acceptació social amb cinc classes d'arguments. (11a)

a)   Arguments

      +  El dret a la mort digna, expressament volguda pel qui pateix sofriments atroços. (11b)

      +  El dret de cadascú a disposar de la seva pròpia vida, en ús de la seva llibertat i autonomia individual. (11c)

      +  La necessitat de regular una situació que existeix de fet, davant l'escàndol de la seva persistència en la clandestinitat. (11d)

      +  El progrés que representa suprimir la vida dels deficients psíquics profunds o dels malalts en fase terminal, ja que es tractaria de vides que no poden anomenar-se pròpiament humanes. (11e)

      +  La manifestació de solidaritat social que significa l'eliminació de vides sense sentit, que constitueixen una dura càrrega per als familiars i per a la mateixa societat. (11f)

b)   Síntesi dels arguments, sota un triple punt de vista

      +  Des dels afectats: dret

          –  a la «mort digna»

          –  a la «disposició de la pròpia vida» (Cf. 11b, 11c)

      +  Des de la situació: llei («regulació social») (Cf. 11d)

      +  Des d'una pseudoaxiologia: progrés i solidaritat. (Cf. 11e, 11f)

2.-  APROXIMACIÓ ANTROPOLÒGICA: L'HOME, DAVANT EL DOLOR I LA MORT

I.-TESI: EL DOLOR I LA MORT FORMEN PART DE LA VIDA HUMANA DES DEL NAIXEMENT FINS A LA MORT 1)   Formulació més àmplia de la tesi 2)   Explicitació inicial a)   El dolor b)  La mort c)   El dolor i la mort II.-   ELUCIDACIÓ DE LA TESI A.- EL DOLOR: QÜESTIONAMENT I POSITIVITAT 1)   Dues qüestions i dues respostes a)   Primera qüestió b)  Primera resposta       +  Amb mesura, no       +  Amb desmesura, sí c)   Segona qüestió d)   Segona resposta       +  Amb mesura, és positiva       +  Amb desmesura, és negativa 2)   Una consideració sobre el valor positiu del dolor humà a)   Autocomprensió, integració i autorrealització b)  Font d'humanització i de solidaritat B.- LA MORT: QÜESTIONAMENT 1)   Primera qüestió 2)   Primera resposta a)   Sí, des del trencament i el pecat b)  No, des de l'absolutització 3)   Segona qüestió 4)   Segona resposta a)   Sí, si aquesta manera comporta un dolor assumit b)  No, si aquesta manera comporta un dolor rebutjat

C.- EL DOLOR I LA MORT: TRES CRITERIS 1)   Primer criteri: percebre allò bo i no bo i no postular un catàleg apriorística de solucions a)   En positiu: allò que és bo i allò que no és bo b)  En negatiu: no hi ha catàleg a priori de solucions 2)Segon criteri: els motius pels que actuem no poden canviar el fi intrínsec de l'eutanàsia: s'ha d'evitar, doncs, la confusió a)   Els motius no canvien el fi b)  No caure en confusió 3)   Tercer criteri: el dolor i la mort no són criteris aptes per a medir la dignitat humana a)   El dolor i la mort enclouen un misteri b)  Precisions axiològiques sobre el dolor i la mort

I.-TESI: EL DOLOR I LA MORT FORMEN PART DE LA VIDA HUMANA DES DEL NAIXEMENT FINS A LA MORT

1)   Formulació més àmplia de la tesi

      El dolor i la mort formen part de la vida humana des que naixem enmig dels dolors de part de la nostra mare fins que morim causant dolor als qui ens estimen i sofrint pel propi procés que duu a la mort. (12a)

2)   Explicitació inicial

a)   El dolor

      +  Al llarg de tota l'existència, el dolor –físic o moral– és present de forma habitual en totes les biografies humanes; absolutament ningú no és aliè al dolor

          –  el produït per accidents físics –petits o grans– és company de l'home en tota la seva vida

          –  el dolor moral (producte de la incomprensió aliena, la frustració dels nostres desigs, la sensació d'impotència, el tracte injust, etc.) ens acompanya des de la més tendra infantesa fins al llindar de la mort. (12b)

      +  El dolor –i el seu aspecte subjectiu, el sofriment– forma part de tota vida humana i de la història de la humanitat: així ho acrediten l'experiència personal de cadascun de nosaltres i la literatura universal, en la qual l'experiència del dolor és no sols motiu d'inspiració, sinó també objecte de reflexió constant. (12c)

b)  La mort

      La mort és el destí inevitable de tot ésser humà, una etapa en la vida de tots els éssers vius que –vulguem-ho o no, ens agradi o no– constitueix l'horitzó natural del procés vital. La mort és la culminació prevista de la vida, encara incerta sobre quan i com ha de produir-se; i, per tant, forma part de nosaltres perquè ens afecta la dels qui ens envolten i perquè l'actitud que adoptem davant el fet que hem de morir determina en part com vivim. (12d)

e)   El dolor i la mort

      El dolor i la mort no són obstacles per a la vida, sinó que en són dimensions o fases. Un obstacle per a la vida és l'actitud del qui es nega a admetre la naturalitat d'aquests fets constitutius de tota vida sobre la terra, intentant de fugir-ne com si fossin totalment inevitables, fins al punt de convertir aquesta fugida en  valor suprem: aquesta negació de la pròpia realitat sí que pot arribar a ser causa de deshumanització i de frustració vital. (12e)

II.-   ELUCIDACIÓ DE LA TESI

A.- EL DOLOR: QÜESTIONAMENT I POSITIVITAT

1)   Dues qüestions i dues respostes

a)   Primera qüestió

      Caldria renunciar a fugir del dolor?

b)  Primera resposta

      S'ha de distingir:

      +  Amb mesura, no

          –  Tot ésser humà fuig per instint del dolor i de tot allò que causa sofriment, i aquesta actitud és adequada a la constitució natural de l'home, que és creat per a ser feliç i, per tant, reacciona amb aversió davant allò que atempta contra la seva felicitat. (13a)

          –  El refús del dolor, d'allò que causa sofriment, és, en conseqüència, natural en l'home. I, per això, aquest refús és just i no censurable. (13b)

      +  Amb desmesura, sí

          –  Amb tot, convertir l'absència de dolor en el valor suprem que hagi d'inspirar tota conducta, intentar fugir del dolor costi el que costi i a qualsevol preu, és una actitud que acaba girant-se contra els qui la mantenen, perquè suposa negar de soca-rel una part de la realitat de l'home, i aquest error pot dur fàcilment a cometre injustícies i actes censurables per antihumans, encara que pugui semblar superficialment una altra cosa. (13c)

          –  Aquestes idees són especialment patents en el cas de l'agonia, dels dolors que, eventualment, poden precedir la mort. Convertir l'absència del dolor en el criteri preferent i àdhuc exclusiu per a reconèixer un pretès caràcter digne de la mort pot dur a legitimar homicidis –amb el nom d'eutanàsia– i a privar la persona moribunda de l'efecte humanitzador que el mateix dolor pot tenir. (13d)

e) Segona qüestió

      ¿Quin sentit tenen els esforços de la investigació científica per mitigar el dolor i per allunyar al màxim el moment de la mort?

d) Segona resposta

S'ha de distingir:

      +  Amb mesura, és positiva

          –  El dolor és inevitable en tota vida humana, però tots tenim la clara idea que l'home aspira a la felicitat. Per això, esforçar-se a mitigar el dolor és positiu. (15a)

          –  Esforçar-se a mitigar el dolor és positiu. (15b) Lluitar per mitigar el dolor és positiu, i l'esforç de la ciència moderna en aquest sentit és lloable. (15d)

      +  Amb desmesura, és negativa

          –  Però aquesta finalitat és absurda, per impossible, si llevar el dolor es converteix en un bé absolut davant el qual cal subordinar la resta dels fins nobles de l'obrar humà. (15c)

          –  Convertir aquesta lluita i aquest esforç en valor absolut és, a més de quimèric, injust, ja que obligaria a renunciar a altres dimensions valuoses de la vida humana. (15e)

NB.-  1) En tota vida humana es donen dimensions o facetes que no sempre són congruents entre si en cas de pretendre donar-els-hi valor absolut a cadascuna

      +  tot ésser humà té dret a defensar les seves pròpies opinions, però si aquest dret esdevé valor absolut, probablement acabarà sent un dictador per als altres

      +  tot home deleja el seu benestar, però si posa aquesta dimensió de la seva naturalesa per damunt de

      +  qualsevol altre consideració, serà incapaç de qualsevol manifestació de generositat, etc. (15c)

2)   Algunes ideologies del segle passat han considerat determinades dimensions parcials o relatives de l'ésser humà com uns valors absoluts i, en fer-ho, han generat clamoroses injustícies: així ha passat amb els qui han constituït la visió del món exclusivament damunt la raça, el color, la classe social, la nació o la ideologia. Qualsevol filosofia o actitud vital que converteixi en absoluta una de les dimensions o facetes de la pluriforme realitat humana, condueix a plantejaments injustos i antihumanistes, ja que l'humanisme exigeix equilibri i una visió global, integral, de l'ésser humà sobre la terra. (15f)

      Això, que és evident en les ideologies totalitàries, no apareix amb tanta claredat en les actituds actualment propenses a veure

      +  la salut com un bé absolut

      +  i l'absència de dolor com un valor suprem de l'home

      però el fenomen és el mateix: d'aquestes actituds dimana la legitimació d'accions contra els qui no responen a aquest ideal absolut de «qualitat de vida»: els deficients, els malalts, els moribunds, els ancians, etc. (15g)

2)   Una consideració sobre el valor positiu del dolor humà

a)   Autocomprensió, integració i autorrealització

      +  El dolor i el sofriment, com qualsevol altra dimensió natural de tota vida humana, tenen també un valor positiu

          –  si ens ajuden a comprendre millor la nostra naturalesa i les seves limitacions

          –  si sabem integrar‑los en el nostre procés de creixement i maduració.

      +  Cada home es fa ell mateix durant la seva vida realitzant les possibilitats de plenitud que hi ha en la seva constitució natural, o refusant aquestes possibilitats. (14a)

b)  Font d'humanització i de solidaritat

      És una experiència universal que el dolor no pot evitar-se totalment i que pot ser font d'humanització personal i de solidaritat social. (14b)

      +  La persona que sofreix i accepta el seu sofriment arriba a ser més humana, ja que comprèn i fa seva una dimensió bàsica de la vida que ajuda a fer més rica la personalitat. El qui a tot preu pretén fugir del dolor, probablement destruirà les seves possibilitats de ser feliç, ja que és impossible aquest fi. (14c)

      +  L'experiència de la humanitat és que el dolor, si s'admet com una dimensió de la vida contra la qual cal lluitar, però que és inevitable, és una escola que pot ajudar a fer que hi hagi vides humanes més plenes. (14d)

B.‑ LA MORT: QÜESTIONAMENT

1)   Primera qüestió

      És natural la por a morir?

2)   Primera resposta

      Cal distingir:

a)   Sí, des del trencament i el pecat

      +  Es natural tenir por a morir, ja que l'home anhela la felicitat, i la mort es presenta com una ruptura traumàtica de destí incert. (16a)

      +  L'explicació bíblica de la mort com la conseqüència del pecat i, per tant, com un element aliè a la naturalesa primigènia de l'home, encaixa perfectament amb la psicologia personal i col×lectiva que acredita una resistència instintiva davant la mort. (16b)

b)  No, des de l'absolutització

      Amb tot, pot dur a resultats inhumans convertir en absolut aquest refús de la mort, innat en l'home: la mort és un fet, i un ésser humà adult ha d'acceptar-la com a tal, ja que altrament se situaria contra la seva pròpia realitat. (16c)

3)   Segona qüestió

      És natural la por a la manera de morir?

4)   Segona resposta

      Cal distingir

a)   Sí, si aquesta manera comporta un dolor assumit

      Certament, és natural sentir por a una mort dolorosa, com és natural tenir por a una vida sumida en el dolor. (17a)

b)  No, si aquesta manera comporta un dolor rebutjat

      +  Si aquesta aversió es duu a l'extrem, es converteix la fugida del dolor en un valor absolut, davant el qual tots els altres han de cedir. La por a una manera de morir dolorosa i dramàtica pot arribar a ser tan intensa que, en anul×lar tots els altres valors, pot conduir a desitjar la mort mateixa com el mitjà d'evitar una situació penosa. Aquest és, de fet, el principal estímul dels qui preconitzen l'acceptació legal i social de l'eutanàsia. (17b)

      +  Però l'experiència demostra que quan un malalt que sofreix demana que el matin, en realitat demana gairebé sempre que li alleugin els sofriments, tant els físics com els morals, que a vegades els superen: la soledat, la incomprensió, la falta d'afecte i de consol en el tràngol suprem. Quan el malalt rep alleujament físic i consol psicològic i moral, deixa de demanar que acabin amb la seva vida, segons l'experiència comuna. (17c)

C.- EL DOLOR I LA MORT: TRES CRITERIS

1)   Primer criteri: percebre allò bo i no bo i no postular un catàleg apriorístic de solucions

a)   En positiu: allò que és bo i allò que no és bo

      És bo acceptar el fet cert i inevitable del dolor, i també és bo lluitar per mitigar-lo. Es bo lluitar per vèncer la malaltia, i no és bo eliminar éssers humans malalts perquè no sofreixin. És bo lluitar a favor de la vida contra la mort, i no és bo, perquè no és realista, rebutjar la mort com si es pogués evitar. (18a)

b)  En negatiu: no hi ha catàleg a priori de solucions

      Però no hi ha un catàleg de solucions que pugui resoldre tots els dubtes i les perplexitats amb què ens enfrontem davant la realitat del dolor i de la mort. (18b)

NB.-  El mateix passa amb moltes altres situacions de la vida, en les quals no és possible establir normes rígides, sinó que hem d'actuar, basats en el coneixement dels principis generals, amb un criteri recte i prudent. (18c)

2)   Segon criteri: els motius pels quals actuem no poden canviar el fi intrínsec de l'eutanàsia: s'ha d'evitar, doncs, la confusió

a)   Els motius no canvien el fi

      Cal saber que els motius pels quals actuem (compassió, desig que éssers estimats no sofreixin...) no poden canviar el fi intrínsec del nostre actuar, que en l'eutanàsia és privar de la vida un altre o cooperar a fer que se suïcidi. (19a)

      NB.-     Si els motius prevalguessin sobre la naturalesa dels actes fins al punt de fer-los socialment i       jurídicament justificables, no seria possible la convivència, ja que qualsevol acte, fos quin fos, podria       quedar legitimat en virtut dels motius íntims del seu autor.

      +  Es pot comprendre i ajudar el qui obra erròniament, i cal fer-ho

      +  també es poden valorar, si cal, les circumstàncies que influeixen en els actes humans i en modifiquen la responsabilitat.

      +  Però la norma general no pot dir mai que està bé allò que està malament, per molt que l'autor de l'acció cregui que fa quelcom bo. El fi –el motiu subjectiu– no justifica els mitjans –en aquest cas, matar–. (19b)

b)  No caure en confusió

      Els qui proposen l'admissibilitat ètica i jurídica de l'eutanàsia

      +  confonen sovint la disposició moral íntima de les persones amb allò que les lleis o la societat han de tenir per acceptables

      +  i confonen també les circumstàncies que poden atenuar la responsabilitat, i àdhuc anul×lar-la, amb allò que la norma general ha de disposar. (19c)

3)   Tercer criteri: el dolor i la mort no són criteris aptes per a mesurar la dignitat humana

a)   El dolor i la mort enclouen un misteri

      En la seva naturalesa íntima, el dolor i la mort humans enclouen un misteri, que no és altre que el misteri del mateix ésser humà posat en aquesta terra; és també el misteri de la llibertat i de l'amor, que són realitats vives i íntimes, encara que intangibles, i que no troben explicació suficient en la física o en la química. (20a)

b)  Precisions axiològiques sobre el dolor i la mort

      +  El dolor i la mort

          –  no són criteris aptes per a mesurar la dignitat humana, ja que aquesta convé a tots els éssers humans pel fet de ser-ho

          –  el dolor i la mort seran dignes si són acceptats i viscuts per la persona, però no ho seran si algú els instrumentalitza per atemptar contra aquesta persona. (20b)

      +  Una mort digna

          –  no consisteix sols en la absència de tribulacions externes

          –  sinó que neix de la grandesa d'ànim del qui s'hi enfronta. (20c)

      +  Es clar que, arribat el moment suprem de la mort, el protagonista d'aquest tràngol ha d'afrontar-lo en les condicions més plausibles, tant des del punt de vista del dolor físic com també del sofriment moral. (20d)

      +  Els analgèsics i la medicina pal×liativa (de la qual parlem en un altre lloc) per un costat, i el consol moral, la companyia, l'escalf humà i l'auxili espiritual, per l'altre, són els mitjans que enalteixen la dignitat de la mort d'un ésser humà que sempre, fins i tot al llindar de la mort, conserva la mateixa dignitat. (20e)

3.-  APROXIMACIÓ RELACIONAL: LA MEDICINA, LA SOCIETAT, L'ESTAT I L'ESGLÉSIA DAVANT L'EUTANÀSIA

A.‑ LA MEDICINA DAVANT L'EUTANÀSIA I DAVANT L'ACARNISSAMENT TERAPÈUTIC I.-   LA EUTANÀSIA ES UNA NEGACIÓ DE LA MEDICINA (DUES QÜESTIONS I DUES RESPOSTES) A.- PRIMERA QÜESTIÓ: ¿l'eutanàsia és un problema mèdic? B.‑ PRIMERA RESPOSTA 1)   L'eutanàsia afecta la medicina 2)   Però no es un problema mèdic 3)   L'eutanàsia no és una forma de medicina, sinó d'homicidi C.- SEGONA QÜESTIÓ: ¿per què l'eutanàsia és la negació de la medicina? D.- SEGONA RESPOSTA 1)   A la llum de la raó de ser d'ambdues: medicina i eutanàsia són contradictòries a)   La raó de ser de la medicina b)  El contingut del concepte d'eutanàsia 2)   A la llum del fet que l'eutanàsia es torna contra el metge que la practica a)   Afirmació b)  Elucidació       +  Doble raó: habitualitat, eliminació de la confiança       +  Explicitació de la primera raó       +  Explicitació de la segona raó II.-   L'ACARNISSAMENT TERAPÈUTIC ES GREUMENT IMMORAL INTRODUCCIÓ: EUTANÀSIA, CESSACIÓ DE CURES INÚTILS, ACARNISSAMENT TERAPÈUTIC A.- CAL REBUTJAR L'ACARNISSAMENT TERAPÈUTIC (L'OBSTINACIÓ TERAPÈUTICA) 1)   Definició 2)   Origen 3)   Precisió pel que fa a l'encrueliment terapèutic 4)   Qualificació moral 5)   Objecció i resposta

B.- L'ALTERNATIVA CONSISTEIX EN L'úS DE LA MEDICINA PAL×LIATIVA 1)   Punt de partida: l'ús proporcionat dels mitjans terapèutics a)   El criteri de proporcionalitat: doble enunciat b)  Què fer en casos difícils?       +  Admissió de l'hipòtesi       +  Pauta           –  Metges i infermers                °   Dimensió actitudinal                °   Dimensió factorial: consciència del canvi continuat de factors                °   Dimensió operativa: possibilitat de recuperació <‑> perllongament de l'agonia           –  Malalts moribunds                °   Aspecte decisional: l'opció del malalt moribund                °   Aspecte iuspersonalista: drets del malalt moribund c)   Aclariment pel que fa a una presumpta eutanàsia passiva       +  Decisions correctes           –  Davant de la mort inevitable           –  Davant de la mort imminent       +  Absència d'eutanàsia 2)   Trajecte: en què consisteix la medicina pal×liativa a)   Prenotant b)  Significat c)   Organització d)   Objectiu e)   Caràcter alternatiu f)    Dimensió analgèsica III.-  L'ARGUMENT EUTANASISTA DE LA «MORT DIGNA» ÉS FALS 1)   Enunciat 2)   Refutació a)   Des de la vessant del contingut argumentatiu b)  Des de la vessant de la manipulació del llenguatge

A.- LA MEDICINA DAVANT L'EUTANÀSIA I DAVANT L'ACARNISSAMENT TERAPÈUTIC

I.-   L'EUTANÀSIA ÉS UNA NEGACIÓ DE LA MEDICINA (DUES QÜESTIONS I DUES RESPOSTES)

A.- PRIMERA QÜESTIÓ

      ¿L'eutanàsia és un problema mèdic? (Cf. títol)

B.- PRIMERA RESPOSTA

1)   L'eutanàsia afecta la medicina

      L'eutanàsia, tal i com la plantegen els defensors de la seva legalització, afecta de ple el món de la       medicina, donat que les propostes dels seus patrocinadors sempre fan intervenir el metge o el personal       sanitari. (21a)

2)   Però no és un problema mèdic

      Però la qüestió de l'eutanàsia no és, pròpiament parlant, un problema mèdic, o no hauria de ser-ho (21b)

3)   L'eutanàsia no es una forma de medicina, sinó d'homicidi

      +  L'eutanàsia mereix la mateixa qualificació ètica

          –  si la practica un metge o una infermera en el tècnic ambient d'un hospital

          –  com si la practica, per un altre mitjà qualsevol, un familiar o un amic de la víctima.

          En ambdós casos es tracta d'un home que dóna mort a un altre. (21c)

      +  L'eutanàsia no és una forma de medicina, sinó una forma d'homicidi; i si la practica un metge estarà    negant la medicina (21d)

C.- SEGONA QÜESTIÓ

      ¿Per què l'eutanàsia és la negació de la medicina? (22, títol)

D.- SEGONA RESPOSTA

1)   A la llum de la raó de ser d'ambdues: medicina i eutanàsia són contradictòries

a)   La raó de ser de la medicina

      +  La raó de ser de la medicina és

          –  la guarició del malalt en qualsevol fase de la seva malaltia

          –  la mitigació dels seus dolors

          –  i l'ajut a assumir el tràngol suprem de la mort quan la guarició no és possible. (22a)

b)  El contingut del concepte d'eutanàsia

      +  L'eutanàsia, al contrari, no és sols la renúncia a aquesta raó de ser, sinó que consisteix en la           deliberada decisió de practicar justament allò que és oposat a la medicina, ja que és donar mort a         un altre, encara que sigui en virtut d'una presumpta compassió. (22b)

      +  Qualsevol persona és perfectament capaç d'advertir la diferència substancial que hi ha entre

          –  ajudar un malalt a morir dignament

          –  i provocar-li la mort. (22c)

      +  L'eutanàsia no és una tècnica, un recurs de la medicina: l'eutanàsia expulsa la medicina, la substitueix.         (22d)

2)   A la llum del fet que l'eutanàsia es torna contra el metge que la practica

a)   Afirmació

      L'eutanàsia, a més, precisament perquè és la negació de la medicina, es torna contra el metge que la       practica. (22e)

b)  Elucidació

      +  Doble raó: habitualitat, eliminació de la confiança

          L'eutanàsia es torna contra el metge que la practica per dues raons

          –  per un costat és fàcil que el metge rellisqui vers una habitualitat en la pràctica de l'eutanàsia, un              cop admès el primer cas (23a)

          –  i, per l'altre costat, l'eutanàsia acaba amb la base de l'acte mèdic: la confiança del pacient en el              metge. (23b)

      +  Explicitació de la primera raó

          –  Quan un metge ha donat mort a un pacient per pietat envers ell, ja ha donat un pas que té molt              difícil retorn. (23c)

          –  Els qui pateixen una mateixa malaltia s'assemblen molt entre ells en els símptomes, les reaccions,              els sofriments. (23d)

               °   Quan un metge s'ha sentit «apiadat» d'un malalt fins al punt de decidir de treure-li la vida per                   estalviar-li sofriments, ja serà relativament fàcil que experimenti un idèntic estat d'ànim davant              un altre que pateixi el mateix mal; i aquesta circumstància pot sobrevenir amb relativa                      freqüència, perquè l'especialització professional imposa a la pràctica totalitat dels metges la                   necessitat de tractar malalts molt semblants els uns dels altres. (23e)

               °   En aquesta situació, les virtuts pròpies del metge (la no discriminació en el tracte a uns malalts              o altres, la previsió de malalties o complicacions futures) esdevenen factors potencialment              multiplicadors de l'activitat eutanàsica, perquè és molt difícil determinar la frontera que separa

                   ¨  la gravetat extrema de la situació crítica

                   ¨   o els sofriments enormes dels sofriments insuportables, tant si són físics com si són                         anímics. (23f)

      +  Explicitació de la segona raó

          –  No és possible que existeixi la medicina si el pacient

               °   en comptes de tenir confiança en el seu metge fins a posar la vida, la salut i la integritat física                    en les seves mans       

               °   arriba a tenir-li por, perquè no sap si el professional de la medicina o la infermera que s'ocupen                   de la seva salut decidiran que el seu cas és digne de guarició o susceptible d'eutanàsia. (23g)

          –  Si s'atribuís als metges el poder de practicar l'eutanàsia, aquests ja no serien una referència amiga                i benèfica sinó, al contrari, temuda i amenaçadora, com ja passa en alguns hospitals                     holandesos. (23h)

      NB.-     1) La humanitat ha progressat en humanitarisme retirant als governants i als jutges el poder de       decretar la mort (abolició de la pena de mort). (23i)

      (2) Els partidaris de l'eutanàsia pretenen donar un pas enrere, perquè atorguen aquest poder als metges.     Si aconseguien aquest propòsit, assolirien dos retrocessos al preu d'un

      +  recrearien una varietat de mort legal

      +  i degradarien, potser irreversiblement, l'exercici de la medicina. (23j)

II.-   L'ACARNISSAMENT TERAPÈUTIC ÉS GREUMENT IMMORAL

INTRODUCCIÓ: EUTANÀSIA, CESSACIÓ DE CURES INÚTILS, ACARNISSAMENT TERAPÈUTIC

A.- CAL REBUTJAR L'ACARNISSAMENT TERAPÈUTIC (L'OBSTINACIÓ TERAPÈUTICA)

      +  Només en comptades situacions terminals sense esperança humana, l'aparença dels gestos del metge        pot suggerir una semblança entre eutanàsia i cessació d'unes cures ja inútils (24a)

      +  però el metge sap, sense cap mena de dubte, què hi ha en la seva intenció: sap si el que fa té per         objecte

          –  causar la mort del malalt

          –  o si, en canvi, renuncia a l'acarnissament terapèutic

      +  La primera cosa mai no serà admissible; la segona, ho és. (24b)

B.- CAL REBUTJAR L'ACARNISSAMENT TERAPÈUTIC (L'OBSTINACIÓ TERAPÈUTICA)

1)   Definició

      Amb aquesta denominació, o la d'«encrueliment terapèutic» –que potser són menys encertades que la       d'«obstinació terapèutica», que reflecteix millor la intenció amb què es practica–, hom vol designar       l'actitud del metge que, davant la certesa moral que li donen els seus coneixements que les cures o els       remeis de qualsevol tipus

      +  ja no proporcionen benefici al malalt

      +  i sols serveixen per prolongar-ne l'agonia inútilment,

      s'obstina a continuar el tractament i no deixa que la naturalesa segueixi el seu curs. (25a)

2)   Origen

      Aquesta actitud és conseqüència d'un excés de zel mal fonamentat, derivat del desig dels metges i els       professionals de la salut en general de mirar d'evitar la mort a tot preu, sense renunciar a cap mitjà,       ordinari o extraordinari, proporcionat o no, encara que això faci més penosa la situació del moribund.       (25b)

3)   Precisió pel que fa a l'encrueliment terapèutic

      En altres ocasions hom pot parlar més pròpiament d'encrueliment terapèutic, quan s'utilitza els malalts       terminals per a l'experimentació de tractaments o instruments nous. Encara que això no sigui normal als       nostres dies, la història, per desgràcia, ens n'aporta alguns exemples. (25c)

4)   Qualificació moral

      En qualsevol cas, l'obstinació terapèutica és greument immoral, ja que instrumentalitza la persona tot       subordinant-ne la dignitat a altres fins. (25d)

5)   Objecció i resposta

      +  Objecció

          ¿ No es planteja aquí una altra frontera imprecisa per a distingir l'obstinació terapèutica d'unes cures           sol×lícites i constants? (26, títol)

      +  Resposta

          –  Certament. No hi ha cap regla matemàtica per a ponderar si hi ha o no esperances fundades de              guarició. La pràctica mèdica compta amb abundants experiències de malalts que semblaven              irrecuperables i que, tanmateix, tiraren endavant de tràngols molt compromesos. (26a)

          –  ¿D'on, doncs, pot venir la solució d'aquests conflictes?

B.- L'ALTERNATIVA CONSISTEIX EN L'ÚS DE LA MEDICINA PAL×LIATIVA

1)   Punt de partida: l'ús proporcionat dels mitjans terapèutics

      NB.- Noteu, en el que segueix, els tres binaris terminològics següents

      1) proporcionats – desproporcionats

      2) normals – excepcionals

      3) ordinaris – extraordinaris

      i l'opció preferent pel primer.

a)   El criteri de proporcionalitat: doble enunciat

      +  Primer enunciat

          –  en positiu: La solució d'aquests conflictes sols pot venir del criteri clar segons el qual cal fer un              ús proporcionat dels mitjans terapèutics. (26b)

          –  en negatiu: El metge ha de respectar la dignitat de la persona humana i no deixar-se vèncer per              un tecnicisme mèdic abusiu. (26c)

      +  Segon enunciat

          –  en positiu: Referint-nos sempre al malalt terminal i davant la imminència d'una mort inevitable,              metges i malalts han de saber que és lícit conformar-se amb els mitjans normals que la medicina              pot oferir (27a)

          –  en negatiu: i que el refús dels mitjans excepcionals o desproporcionats

               °   no equival al suïcidi o a l'omissió irresponsable de l'ajut degut a un altre

               °   sinó que significa senzillament l'acceptació de la condició humana, una de les característiques                   de la qual és la mort inevitable. (27b)

b)  Què fer en casos difícils?

      +  Admissió de l'hipòtesi

          –  Poden donar-se casos concrets en què sigui difícil adoptar una decisió èticament i professionalment                             correcta (27c)

          –  tal com s'esdevé en molts altres aspectes de la vida:

               °   el jutge que ha de decidir si algú és culpable o innocent quan les proves no són clarament                   taxatives

               °   el professor que ha d'optar entre aprovar o suspendre un alumne i té dubtes raonables de              l'encert o del desencert de qualsevol de les opcions

               °   el pare de família que dubta entre la severitat o la indulgència davant un fill amb problemes,                   etc. (27d)

      +  Pauta

          –  Metges i infermeres

               °   Dimensió actitudinal

                   En aquests casos, una norma moral adequada és

                   ¨  prescindir dels possibles motius egoistes de la pròpia decisió

                   ¨  i aconsellar-se amb altres experts per decidir prudentment.

                   Amb aquests requisits, un metge –com un jutge, un professor o un pare–

                   ¨  pot equivocar-se

                   ¨   però no cometrà un crim (27e)

               °   Dimensió factorial: consciència del canvi continuat de factors

                   ¨  Evidentment, és inútil establir una casuística objectiva de mitjans ordinaris i extraordinaris,                         perquè això depèn de factors tan canviants com

                        ×    la situació del pacient

                        ×    l'estat de la investigació en un moment donat

                        ×    les condicions tècniques d'un determinat hospital

                        ×    el nivell mitjà de l'assistència sanitària d'un o altre país, etc. (28a)

                   ¨  Allò que respecte a un pacient en unes circumstàncies concretes es considera com un mitjà                   ordinari, pot haver-se de considerar extraordinari respecte a una altra persona, o passat un                   temps, o en un altre lloc. De fet, així s'esdevé constantment en la realitat de la vida                             quotidiana. (28b)

                        NB.- Incís sobre la terminologia. Davant aquests problemes certs d'interpretació, alguns                         prefereixen

                        +   no parlar de mitjans ordinaris i extraordinaris

                        +   sinó més aviat de mitjans proporcionats i desproporcionats a la situació de cada malalt,                              ja que d'aquesta manera es pot sospesar millor la decisió en cada cas. (28d)

               °   Dimensió operativa

                   D'acord amb això

                   ¨  quan hi ha un malalt en perill pròxim de mort amb la possibilitat certa de recuperació (per                        exemple, un pacient jove en coma per un traumatisme produït per un accident), la medicina                   considera que són proporcionats tots els mitjans tècnics possibles, perquè hi ha una                         esperança fonamentada de salvar-li la vida.

                   ¨   El problema es manifesta quan ja no es confia en la recuperació, sinó sols en un allargament de la vida o, més exactament, de l'agonia. Aleshores la prudència del metge ha d'aconsellar-li de refusar l'actitud d'obstinar-se a prodigar uns mitjans que ja són inútils i, en tot cas, de respectar la voluntat del propi malalt moribund, si està en condicions de manifestar-la. (28e)

          –  Malalts moribunds

               °   Aspecte decisional: l'opció del malalt moribund

                   D'altra banda,

                   ¨  és legítim que un malalt moribund prefereixi esperar la mort sense posar en marxa un                      dispositiu mèdic desproporcionat als insignificants resultats que se'n puguin seguir

                   ¨  com és legítim també que prengui aquesta decisió pensant a no imposar a la seva família                        o a la col×lectivitat unes despeses desmesurades o excessivament oneroses. (28f)

                   NB.- Aquesta actitud, per l'ambigüitat del llenguatge, els inadvertits podrien confondre-la amb                    l'actitud eutanàsica per raons sòcioeconòmiques, però hi ha una diferència absolutament                    essencial: la que va de l'acceptació de la mort inevitable a la seva provocació intencionada.                    (28g)

               °   Aspecte iuspersonalista: drets del malalt moribund

                   El dret a una autèntica mort digna inclou

                          (1)  el dret a no sofrir inútilment

                          (2)  el dret a ser respectada la llibertat de la seva consciència

                          (3)  el dret a conèixer la veritat de la seva situació

                          (4)  el dret a decidir sobre si mateix i sobre les intervencions a les quals ha de ser sotmès

                          (5)  el dret a mantenir un diàleg confiat amb els metges, els familiars, els amics i els successors                         en el treball

                          (6)  el dret a rebre assistència espiritual. (29a)

                   NB.- El dret a (1) no sofrir inútilment i el dret a (4) decidir sobre si mateix emparen i legitimen                    la decisió de renunciar als remeis excepcionals en la fase terminal, sempre que rered'ells no                    s'amagui una voluntat suïcida. (29b)

c)   Aclariment pel que fa a una presumpta eutanàsia passiva

      +  Decisions correctes

          –  Davant de la mort inevitable

               Quan la mort apareix com inevitable perquè ja no hi ha remeis eficaços, el malalt pot determinar,              si està en condicions de fer-ho, el curs dels seus últims dies o hores mitjançant alguna d'aquestes                      decisions

               °   Acceptar que s'assagin en ell medicacions i tècniques en fase experimental, que no estan lliures                    de tot risc. Acceptant-les, el malalt podrà donar exemple de generositat pel bé de la humanitat                          (30a)

               °   Rebutjar o interrompre l'aplicació d'aquests remeis (30b)

               °   Acontentar-se amb els mitjans pal×liatius que la medicina li pot oferir per mitigar el dolor, encara que no tinguin cap virtut curativa; i rebutjar medicacions o operacions en fase experimental, perquè són perilloses o resulten excessivament cares. Aquest refús no equival a  suïcidi, sinó que és expressió d'una ponderada acceptació de la inevitabilitat de la mort (30c)

          –  Davant de la mort imminent

               En la imminència de la mort, rebutjar el tractament obstinat que únicament produirà una prolongació precària i penosa de la seva existència, encara que sense rebutjar els mitjans normals o comuns que li permetin de sobreviure (30d)

      +  Absència d'eutanàsia

          –  En aquestes situacions no hi ha eutanàsia, que implica –repetim-ho– una deliberada voluntat              d'acabar amb la vida del malalt (30e)

          –  És un atemptat contra la dignitat de la persona la recerca deliberada de la seva mort, però és propi                d'aquesta dignitat acceptar la seva arribada en les condicions menys penoses possibles (30f)

          –  I és en el fons del cor del metge i del pacient on s'estableix aquesta diferència entre

               °   provocar la mort

               °   o esperar-la en pau i de la manera menys penosa possible, mitjançant unes cures que es limiten                    a mitigar els sofriments finals. (30g)

2)   Trajecte: en què consisteix la medicina pal.liativa

a)   Prenotant

      +  Un dels drets del malalt és el de no sofrir un dolor físic innecessari durant el procés de la seva        malaltia (31a)

     

      +  Però l'experiència ens mostra que el malalt, especialment el malalt en fase terminal, experimenta

          –  a més del dolor físic

          –  un sofriment psíquic o moral intens, provocat per la col×lisió entre la proximitat de la mort i               l'esperança de continuar vivint que encara alimenta en el seu interior (31b)

      +  L'obligació del metge és suprimir la causa del dolor físic o, almenys, alleujar-ne els efectes; però         l'ésser humà és una unitat, i al metge i a la resta del personal d'enfermeria correspon, junt amb els         familiars, també la responsabilitat de donar consol moral i psicològic al malalt que sofreix

          –  davant el dolor físic, el professional de la sanitat ofereix l'analgèsia

          –  davant l'angoixa moral, ha d'oferir consol i esperança (31c)

      +  La deontologia mèdica imposa, doncs, els deures positius

          –  d'alleujar el sofriment físic i moral del moribund

          –  de mantenir tant com es pugui la qualitat de vida que declina

          –  de ser guardià del respecte a la dignitat de tot ésser humà (31d)

b)  Significat

      +  La medicina pal.liativa és una forma civilitzada d'entendre i d'atendre els pacients terminals, oposada         principalment als dos conceptes extrems ja al×ludits: obstinació terapèutica i eutanàsia (32a)

      +  Aquesta és una nova especialitat de l'atenció mèdica al malalt terminal i al seu entorn, que contempla           el problema de la mort de l'home des d'una perspectiva profundament humana, reconeixent-ne la               dignitat com a persona en el marc del greu sofriment físic i psíquic que la fi de l'existència humana               comporta generalment (32b)

      +  En definitiva, la medicina pal.liativa

          –  és, ni més ni menys, un canvi de mentalitat davant el pacient terminal

          –  és saber que, quan ja no podem guarir, encara podem tenir cura

          –  és la consciència de quan cal iniciar aquest canvi: si no pots guarir, alleuja; i si no pots alleujar,                    almenys consola.

          En aquest vell aforisme es condensa tota la filosofia de les cures pal×liatives. (32c)

c)   Organització

      +  La medicina pal×liativa, que sembla tenir els seus antecedents a la Gran Bretanya, encara és    escassament contemplada en l'organització sanitària espanyola, i seria desitjable que els poders públics en reconeguessin amb major seguretat l'existència. (33a)

      +  Es fonamenta bàsicament en el reconeixement de la triple realitat que configura el procés de la mort         imminent en la societat actual

          –  un pacient terminal amb dolor físic i sofriment psíquic

          –  una família angoixada que no acaba d'acceptar la situació i sofreix per l'ésser estimat

          –  i un metge educat per a lluitar contra la mort.

          Tots ells estan immersos en una societat que sembla no voler admetre el fracàs quan la mort es         considera un fracàs. (33b)

      +  En les unitats de cures pal×liatives, que són àrees assistencials, incloses físicament i funcionalment         en els hospitals, es proporciona una atenció integral al pacient terminal. Un equip de professionals         assisteix aquests malalts en la fase final de llur malaltia, amb l'únic objectiu de millorar-ne la qualitat         de vida en aquest tràngol últim, bo i atenent totes les necessitats físiques, psíquiques, socials i         espirituals del pacient i de la seva família. Totes les accions de la medicina pal×liativa van          encaminades a mantenir i, tant com es pugui, augmentar, la serenitat del pacient i de la seva família.         (33c)

d)   Objectiu

      L'objectiu de la medicina pal×liativa consisteix a atendre el conjunt de necessitats físiques, psíquiques, espirituals o religioses i socials que els pacients terminals presenten (34a)

      +  Les necessitats físiques

          –  Les necessitats físiques deriven de les greus limitacions corporals i, sobretot, del dolor,                    especialment en les morts per càncer, on aquest és present en el 80 per cent del malalts terminals

          –  Amb tractaments adequats es poden arribar a controlar un 95 per cent dels dolors. (34b)

      +  Les necessitats psíquiques són evidents. El pacient

          –  necessita sentir-se segur, necessita confiar en l'equip de professionals que el tracta, tenir la            seguretat d'una companyia que li doni suport i no l'abandoni

          –  necessita estimar i ser estimat, i té necessitat de ser considerat, cosa que consolida la seva           autoestima. (34c)

      +  Les necessitats espirituals són indubtables

          –  El creient necessita Déu

          –  És una greu irresponsabilitat civil i política que l'atenció religiosa dels pacients no estigui clarament                present en totes les clíniques i institucions hospitalàries. (34d)

      +  Les necessitats socials del pacient terminal no són menys importants per a donar serenitat al penós         tràngol

          –  la malaltia terminal produeix al qui la pateix i a la seva família unes despeses i no  pocs trasbalsos              familiars

          –  tota l'atenció dels components de la unitat familiar es concentra generalment en el membre malalt                i, si la supervivència s'allarga, el trasbals pot durar. El pacient ho veu i també el sofreix. (34e)

e)   Caràcter alternatiu

      +  La medicina pal×liativa

          –  és alternativa a l'anomenat «acarnissament terapèutic» o «obstinació terapèutica»

          –  no és alternativa a l'eutanàsia, perquè l'eutanàsia no és sinó un greu atemptat a la vida humana              i a la seva dignitat. (35a)

      +  Es pot dir que la medicina pal×liativa

          –  ha existit sempre i ha estat exercida tradicionalment pels metges, encara que no s'hagi considerat                tècnicament com una especialitat

          –  els seus principis estan impresos en el jurament hipocràtic i en la concepció històrica de l'exercici              mèdic. (35b)

      +  Però, certament,

          –  com a especialització dintre de l'organització sanitària representa una novetat, que és fer front a              les peculiaritats del procés de la mort en el cap sanitari

          –  aquest procés s'ha complicat d'una forma extraordinària, i exigeix l'aparició d'un nou metge, atent el més possible als avanços científics i coneixedor profund de les necessitats del pacient terminal. (35c)

f)    Dimensió analgèsica

      +  Quan el tractament del dolor és ja pràcticament l'única cosa que es pot fer per al malalt terminal

          –  l'efecte secundari que certs analgèsics tinguin respecte a l'escurçament de la vida no pot                 considerar-se com una forma d'eutanàsia, perquè

               °   no es persegueix destruir aquesta vida, sinó alleujar el dolor

               °   i aquest propòsit pal×liatiu pot, davant la imminència de la mort, ser preferent per esperar                  l'arribada de la mort en les condicions menys angunioses. (36a)

          –  És el mateix que passa amb qui –alpinista, bomber...– assumeix un cert risc, però pretén una cosa              bona sense cap intenció suïcida. Això és legítim encara que eventualment pugui ser causa de mort.              (36b)

      +  D'altra banda, es pot en molt bona mesura donar per superada la vella pugna entre tractar el dolor         i escurçar la vida: els recents avanços en el tractament eficaç del dolor i de la malaltia terminal han

          reduït gairebé del tot el risc d'anticipar indegudament la mort de certs pacients. (36c)

III.-  L'ARGUMENT EUTANASISTA DE LA «MORT DIGNA» ÉS FALS

1)   Enunciat

      +  L'argument de la «mort digna» és un dels principals que s'empren avui per promoure la legalització         de l'eutanàsia. En síntesi, pot formular-se d'aquesta manera (37a)

      +  La tècnica mèdica moderna

          –  disposa de mitjans per a prolongar la vida de les persones, àdhuc en situació de greu deteriorament                       físic

          –  gràcies a ella, és possible salvar moltes vides que fa uns anys estaven irremissiblement perdudes

               °   però també es donen casos en què es produeixen agonies interminables i dramàtiques, que                   únicament prolonguen i augmenten la degradació del moribund

               °   en aquests casos

                   ¨  la legislació hauria de permetre que una persona decidís, voluntàriament i lliurement, ser                        ajudada a morir

                   ¨  aquesta seria una mort digna, perquè seria l'expressió final d'una vida digna. (37b)

2)   Refutació

a)   Des de la vessant del contingut argumentatiu

      +  Aquest argument no és acceptable perquè en ell

          –  junt amb consideracions raonables sobre la crueltat de l'obstinació terapèutica

          –  hi ha continguda una profunda manipulació de la noció de dignitat (38a)

               °   en aquest argument hi ha subjacent la greu confusió entre

                   ¨  la dignitat de la vida

                   ¨  i la dignitat de la persona (38b)

                        ×    en efecte, hi ha vides dignes i vides indignes, com pot haver-hi morts dignes i morts                          indignes

                        ×    però per indigna que sigui la vida o la mort d'una persona, com a tal persona té sempre                               la mateixa dignitat, des de la concepció fins a la mort, perquè la seva dignitat

                             ××      no es fonamenta en cap circumstància

                             ××      sinó en el fet essencial de pertànyer a l'espècie humana. (38c)

               °   per això, els drets humans, el primer del quals és el dret a la vida

                   ¨  no fan accepció de persones

                   ¨  sinó que, molt al contrari, són establerts per a tothom, amb independència de la condició,                        l'estat de salut, la raça o qualsevol altra circumstància. (38d)

      +  És digne, certament, renunciar a l'obstinació terapèutica sense cap esperança de guarició o de millora        i esperar l'arribada de la mort amb els mínims dolors físics possibles

      +  Com és digne també preferir esperar la mort amb plena consciència i experiència del sofriment final

          –  això no té res a veure amb l'eutanàsia

          –  la provocació de la mort d'un semblant, per molt compassives que siguin les motivacions, és sempre                aliena a la noció de dignitat de la persona humana. (38e)

b)  Des de la vessant de la manipulació del llenguatge

      +  Estem, doncs, davant un exemple concret de manipulació del llenguatge (Cf. tít. i 39a)

      +  Amb el pretext de rebutjar l'entestament terapèutic sense cap expectativa de millora, el que es        patrocina en realitat és

          –  l'acte positiu (per acció o omissió, és igual) de donar mort a una altra persona, com si això            mereixés la mateixa consideració que

          –  abstenir-se d'emprar mitjans desraonats de prolongar una existència precària i deixar que el           moribund pugui viure el més dignament possible la pròpia mort quan aquesta arribi. (39b)

      +  D'altra banda, l'expressió «ajudar a morir» és un altre exemple concret de tergiversació del sentit de         les paraules, ja que no és el mateix

          –  ajudar a morir algú

          –  que matar-lo, encara que la mort li sigui provocada per aparent compassió i a petició seva. (39c)

      +  L'expressió «ajudar a morir» evoca

          –  una actitud filantròpica i desinteressada, generosa i compassiva

          –  que s'esvairia immediatament si allò que es duu a terme mitjançant l'eutanàsia s'expressés amb              la paraula dura, certament, però precisa, que és matar. (39d)

         

B.-LA SOCIETAT DAVANT DE L'EUTANÀSIA I.-   HISTÒRIA, CONSTATACIÓ I PROSPECTIVA A.-   HISTÒRIA 1)   L'eutanàsia com a problema social a)   Les societats primitives b)   El cristianisme c)   Des de 1930 2)   L'acceptació de l'eutanàsia no és, per tant, cap signe de civilització, sinó tot el contrari a)   Va contra la dignitat de la persona humana b)   És una falsa aparença de civilització c)   Implica una especial contradicció epocal d)   És probable conseqüència de dos factors B.-   CONSTATACIÓ I PROSPECTIVA: CAL CONSTATAR I PREVEURE ELS EFECTES DE                       L'ACCEPTACIÓ DE L'EUTANÀSIA 1)   Els efectes socials: el pas a opció social i la por a)   El pas a «opció social»: de «casos límit» a «opció social»      (a)   Plantejament introductori      (b)   Reflexió a partir de la legalització de l'avortament      (c)   Aprofundiment de l'experiència holandesa            +   Introducció            +   Metges            +   Persones            +   Constatació            +   Obrir la porta a pràctiques sinistres b)   L'efecte principal de l'eutanàsia: la por      (a)   Quan l'eutanàsia no és voluntàriament desitjada            +   El principal efecte és la por            +   Contrast      (b)   Quan l'eutanàsia és voluntàriament desitjada            +   El que l'experiència acredita            +   Exemples                –   Aproximació global                –   Aproximacions concretes            +   El que mostra l'experiència en general (insistència)            +   En la pràctica no hi ha diferència entre l'eutanàsia voluntària i la involuntària 2)   Els efectes familiars a)   Possibilitat teòrica b)   Possibilitat teòrica i realitat pràctica

II.-   RESPOSTA A LES OBJECCIONS I DENÚNCIA DE LES CAMPANYES A.-   RESPOSTA A LES OBJECCIONS 1)   «És un fet de compassió» a)   Punt de vista subjectiu b)   Punt de vista objectiu      +   Conclusions inhumanes      +   Il×lustració      +   Aplicació a qui practica l'eutanàsia c)   Consideració sobre el fi i els mitjans      +   Tendim a justificar els mitjans amb vista a fins bons      +   Exemples en d'altres camps      +   Zona de principis i zona de la vida pràctica: constatació      +   Aplicació en el camp de l'eutanàsia 2)   «Es tracta d'una vida merament vegetativa» a)   Descripció de l'objecció      +   Constatació      +   Il×lustració      +   El que pensen      +   El que conclouen b)   L'objecció és innacceptable per tres raons      +   Perquè el dret a la vida deriva de la dignitat de la persona humana      +   Perquè el cos no és un objecte de l'esperit          –   Un greu error          –   Afirmacions antropològiques bàsiques      +   Perquè la vida humana, per malmesa que estigui, continua essent una vida humana          –   «Vida vegetativa»          –   «Vida verdaderament humana»              °   Ús metafòric en si              °   Ús metafòric mortal 3)   «Es tracta d'un fet de solidaritat social» a)   Descripció de l'objecció      +   Vides sense sentit, inútils i sèriament costoses      +   Especial insistència en la gravositat econòmica      +   Observació sobre l'argument de «vides improductives» b)   Resposta a l'objecció      +   Una manifestació de totalitarisme      +   Una perversió profunda 4)   «Perseguir l'eutanàsia com a delicte equival a imposar la pròpia moral o la pròpia  religió»      +   Fi primigeni de la societat i de l'Estat      +   Una postura humanista

+   Obligació de les societats i de l'Estat 5)   «Un consens majoritàriament favorable fa admissible la pràctica de l'eutanàsia»      +   L'únic que, de fet, passaria      +   L'eutanàsia continua essent el que és      +   Contraposició B.-   DENÚNCIA DE LES CAMPANYES 1)   Consideracions epocals      +   No es considera el mateix en totes les èpoques      +   En el cas de l'eutanàsia          –   En el temps present, una minoria          –   En el futur, possible augment 2)   Anàlisi de les campanyes a)   Paral×lelisme amb la campanya pro-avortament b)   Les fites de les campanyes proeutanàsiques      +   Presentació en un cas «límit»          –   Determinació del cas          –   Del cas determinat a casos semblants          –   De nou: paral×lelisme amb l'avortament      +   Manipulació eufèmica          –   Eufemismes              °   Afirmació              °   Exemples          –   Acció paral×lela contra els defensors de la vida          –   Reduccionisme religiós intimista          –   Complementació mitjançant enquestes III.-   LES OBLIGACIONS DE LA SOCIETAT RESPECTE DE L'EUTANÀSIA 1)   Insuficiència de l'acció penal 2)   Importància de l'actitud de les persones i dels grups socials a)   Afirmació de base, en positiu b)   El clima social favorable a l'eutanàsia      +   Formulació global      +   Precisions c)  Requisits d'una societat de desitjable humanisme      +  La mort, fet natural      +  Negació del «dret a decidir»      +  La família, objecte de respecte i apreci      +  La llar, lloc d'acolliment en la malaltia i en la vellesa      +  Iniciatives socials d'atenció als malalts terminals      +  Medicina propersonal

B.- LA SOCIETAT DAVANT DE L'EUTANÀSIA

I.-   HISTÒRIA, CONSTATACIÓ I PROSPECTIVA

A.- HISTÒRIA

1)   L'eutanàsia com a problema social

a)   Les societats primitives

      L'eutanàsia fou un problema social en aquelles societats primitives en què es practicava l'eliminació de vides considerades inútils, costum que fou admès

      +  respecte als nadons amb malformacions

      +  o als ancians

      en diversos pobles de l'antigor, fins que la influència del cristianisme acabà amb aquestes pràctiques inhumanes. (40a)

b)  El cristianisme

      Des de l'arribada del cristianisme, l'eutanàsia deixà de ser un problema social fins el segle XX, en què alguns tornen a convertir-la en problema en pretendre'n la legalització. (40b)

c)   Des de 1930

      +  Des dels anys trenta d'aquest segle

          –  es van constituint associacions en defensa de l'eutanàsia

          –  i s'han proposat lleis permissives, que habitualment han estat rebutjades en diversos països.

      +  Amb tot

          –  l'actitud a favor de l'eutanàsia d'aquests petits grups

          –  i una certa mentalitat de relativització del respecte degut a l'ésser humà (que s'expressa, per exemple,             en l'avortament)

          van calant en la societat, i converteixen de nou l'eutanàsia en un problema social que torna a          aparèixer després d'haver estat superat durant segles. (40c)

2)   L'acceptació de l'eutanàsia no és, per tant, cap signe de civilització, sinó tot el contrari

a)   Va contra la dignitat de la persona humana

      El que és un signe de civilització és justament el contrari, és a dir, la fonamentació de la dignitat de la       persona humana en el fet radical de ser humana, amb independència de qualsevol altra circumstància com   ara raça, sexe, religió, salut, edat, habilitat manual, o capacitat mental o econòmica. Aquesta visió       essencial de l'home significa un progrés qualitatiu importantíssim, que distingeix justament les societats       civilitzades de les primitives, en les quals la vida del presoner, l'esclau, el deficient o l'ancià, segons       èpoques i llocs, era menyspreada. (41a)

b)  És una falsa aparença de civilització

      Els progressos científics i tècnics en la lluita contra el dolor, tan propis de l'era moderna, poden donar aquesta falsa aparença de civilització a l'eutanàsia, en la mesura en què és presentada com una forma més de lluitar contra el dolor i el sofriment. Però ja sabem que eutanàsia no és això, sinó eliminar el qui sofreix perquè deixi de sofrir. I això és incompatible amb la civilització, ja que revela un menyspreu profund envers la dignitat radical de l'ésser humà. Un ésser humà no perd la dignitat perquè sofreix; la cosa indigna és basar la seva dignitat en el fet que no sofreixi. (41b)

c)   Implica una especial contradicció epocal

      Més encara, resulta especialment contradictori defensar l'eutanàsia precisament en una època com l'actual, en la que la medicina ofereix alternatives, com mai fins ara, per tractar els malalts terminals i alleujar el dolor. (41c)

d)   És probable conseqüència de dos factors

     

      És probable que aquest ressorgiment de les actituds eutanàsiques sigui una conseqüència de la conjunció   de dos factors

      +  d'un costat, els avanços de la ciència a retardar el moment de la mort

      +  de l'altre, la mentalitat contemporània d'escapar, de fugir del dolor a totes passades i de considerar         el sofriment com un fracàs. D'aquesta negació de la realitat sorgeix la contradicció. (41d)

B.- CONSTATACIÓ I PROSPECTIVA: CAL CONSTATAR I PREVEURE ELS EFECTES DE L'ACCEPTACIÓ DE           L'EUTANÀSIA

1)   Els efectes socials: el pas a opció social i la por

a)   El pas a «opció social»: de «casos límit» a «opció social»

      (a)    Plantejament introductori

               +   En èpoques recents l'eutanàsia no ha estat legal en cap país –llevat de l'experiència nazi– (42a)

               +   Però podem fàcilment preveure el que passaria si contrastem les dades que ens aporta

                   –   la legalització de l'avortament en aquest segle

                   –   i el conegut com «el cas holandès», experiència social d'admissió pràctica de l'eutanàsia que                         recentment ha rebut una certa cobertura legal. (42b)

      (b)    Reflexió a partir de la legalització de l'avortament

               +   L'experiència de l'avortament acredita que les lleis permissives

                   –   s'aproven presumptament per donar solució a determinats casos extrems especialment                        dramàtics per a la sensibilitat comuna                                  

                   –   però acaben creant una mentalitat que trivialitza l'avortament provocat fins a convertir-lo                    en un fet socialment admissible que es realitza per motius cada vegada més nimis. (42c)

               +   Amb l'eutanàsia no hi ha motiu que passi altrament: la legislació permissiva

                   –   se'ns presentaria com una solució per a «casos límit» de «vida vegetativa», «acarnissament                         terapèutic», etc.

                   –   i acabaria essent una opció normal davant casos de malaltia o declivi biològic més o menys                         irreversible. (42d)

      NB.- El procés descrit respon a la més elemental psicologia humana: quan quelcom prohibit es permet       i comença a practicar-se, es va considerant cada vegada com una cosa més normal, sobretot

      +  si resulta un bon negoci per a alguns

      +  ajuda a eliminar situacions enutjoses per a altres i a més és defensat per alguns corrents ideològics           (42e)

      (c)         Aprofundiment de l'experiència holandesa

          +  Introducció

               A Holanda es viu de fa anys una trista experiència d'admissibilitat pràctica de l'eutanàsia –cas únic                en el món–. Un testimoni d'aquesta realitat, Richard Fenigsen, cardiòleg holandès, la descriu així:

          +  Metges

               «Els metges de capçalera holandesos practiquen l'eutanàsia activa voluntària a uns 5.000 pacients l'any. La xifra més elevada de 10.000 probablement també inclou els pacients d'hospitals. Amb tot, s'han arribat a esmentar xifres de l'ordre dels 18.000 a 20.000 casos l'any (...). El 81% dels metges de capçalera holandesos han practicat l'eutanàsia en algun moment de la seva carrera professional; un 28% realitza l'eutanàsia a dos pacients l'any i un 14% de tres a cinc pacients l'any (...). (42g)

          +  Persones

               –   Testament

                   (...) Un gran nombre de persones a Holanda porta a sobre un testament en què demana que se                   li practiqui l'eutanàsia "en cas de lesions corporals o pertorbacions mentals de les quals no es                   pugui esperar una recuperació suficient per a dur una existència digna i raonable" (...). (42h)

               –   Targeta

                   (...) Recentment aquests testaments escrits han estat substituïts per petites "targetes de crèdit per a una mort fàcil". El 1981 el nombre de persones portadores d'aquestes targetes era de 30.000, però es calcula que aquest nombre és molt alt ara (...). (42i)

          +  Constatació

               –   Acceptació creixent de l'eutanàsia activa voluntària

                   (...) L'acceptació de l'eutanàsia activa «voluntària» creix entre els holandesos. Segons dues                   enquestes fetes en anys consecutius, el 1985 un 70% dels holandesos acceptava l'eutanàsia                   activa, mentre que el 1986 ho feia un 76% (...).

               –   Molta gent accepta que s'hagi de negar el tractament a persones amb minusvàlues serioses,                   a persones grans o àdhuc a individus sense família (...).

               –   Acceptació de l'eutanàsia activa involuntària

                   (...) Més encara, les enquestes demostren que la majoria de les persones que defensen                   l'eutanàsia voluntària, la llibertat d'elecció i el dret a morir, també accepten l'eutanàsia activa                   involuntària, és a dir, la negació de la llibertat d'elecció i del dret a la vida». (42j)

          +  Obrir la porta a pràctiques sinistres

               –   Un cop legalitzada l'eutanàsia, s'obririen les portes a pràctiques sinistres

                   °   Justificar la heteroeliminació

                        ja que la compassió podria ser emprada com una disculpa per a justificar l'eliminació dels                        febles, dels deficients, dels terminals. Es farien «comprensibles» presumptes interessos                        públics en l'eliminació dels qui representen una càrrega per a la societat sense aportar-hi                        cap utilitat material

                   °   Demanar l'autoeliminació

                        fins a arribar a crear la pressió psicològica suficient perquè se sentin gairebé obligats a                        demanar la seva eliminació els qui, per edat o estat, se senten càrrega «insuportable» pels                                  altres

               –   No es tracta d'un pur exercici d'imaginació, i el testimoni citat així ho indica. (42k)

b)  L'efecte principal de l'eutanàsia: la por

      (a)    Quan l'eutanàsia no és voluntàriament desitjada

         +  El principal efecte és la por

                   –   por que els qui l'envolten puguin diagnosticar que és mereixedor de l'eutanàsia

                   –   por als professionals de la sanitat

                   –   por als familiars

                   –   por a les institucions assistencials. (43a)

               +   Contrast

                   –   Una societat en la qual l'eutanàsia és delicte transmet el missatge que

                        °   tota vida té valor

                        °   que el malalt terminal pot tenir la tranquil×litat que els metges i els seus familiars                                  maldaran per donar suport a la seva vida i a la seva mort dignes i en les millors                                   condicions (43b)

                   –   Una societat en què l'eutanàsia no és perseguida ni castigada pels poders públics

                        °   està dient als seus membres que no importa gran cosa que siguin eliminats si ja no se'ls                              veu futur o utilitat

                        °   en una societat amb l'eutanàsia legalitzada, l'ancià o el malalt greu tindrien una por molt                              justificada que el professional de la sanitat o qualsevol persona de la qual depenguin per                              una raó o altra no siguin un ajut per a la seva vida, sinó uns executors de la seva mort.                               (43d)

      (b)    Quan l'eutanàsia és voluntàriament desitjada

      NB.-  En aquest moment, el document reprèn el tema del pas sense deixar el tema de la por (vegi's 44d)

          +  L'experiència dels casos d'eutanàsia que s'han vist davant els tribunals dels països del voltant              nostre en les últimes dècades acredita que els partidaris de l'eutanàsia donen amb gran facilitat              el pas que va

               °   d'acceptar la petició voluntària d'un pacient per a ser «ajudat a morir»

               °   a «ajudar a morir» el qui, segons ells, hauria de fer aquesta petició donat el seu estat, encara                    que de fet no ho sol×liciti. (44a)

          +  Exemples

               –   Aproximació global

                   °   Així ha passat en els coneguts casos

                        ¨  d'eutanàsia de malalts de SIDA a Holanda

                        ¨   del doctor Hacketal i l'infermera M. Roeder a Alemanya

                        ¨  o de les infermeres de l'hospital austríac de Lainz, entre d'altres.

                   °   Si a una persona en una situació donada és legítim matar-la a petició pròpia, res no té                      d'estrany que, al qui està en la mateixa situació –però sense possibilitat de demanar la                     mort– se li pressuposi igualment un desig de morir. (44b)

               –   Aproximacions concretes

                   °   L'experiència de l'Alemanya dels anys trenta i quaranta d'aquest segle demostra com es pot                         passar, fàcilment i ràpidament, de les teories científiques pro eutanàsia a la pràctica d'una                              eutanàsia feta per motius cada vegada més subjectius, relatius i banals. Certament això es                    veié afavorit per un entorn dictatorial, però un entorn distint no assegura que el fenomen                         no pugui repetir-se. (44c)

                   °   L'experiència d'Holanda, on ja hi ha creada una mentalitat permissiva de l'eutanàsia, és que                         es creï paral×lelament una «coacció moral» que duu els terminals o «inútils» a sentir-se                              obligats a sol×licitar l'eutanàsia. Un grup d'adults amb minusvàlues importants manifestava                         recentment davant el Parlament holandès: «Sentim que les nostres vides estan amenaçades...                         Ens adonem que suposem una despesa molt gran per a la comunitat...Molta gent pensa que                         som inútils... Ens adonem sovint que se'ns intenta convèncer que desitgem la mort... Ens                              resulta perillós i esfereïdor pensar que la nova legislació mèdica pugui incloure l'eutanàsia»                         (44d)

          +  El que mostra l'experiència en general (insistència)

               –   L'experiència mostra que les campanyes a favor de l'eutanàsia sempre s'han iniciat assegurant                    els seus promotors que, en tots els casos, ha de ser voluntària, és a dir, volguda i sol×licitada                         expressament pel qui va a rebre la mort per aquest procediment. (44e)

               –   Però també l'experiència acredita que el pas següent –demanar l'eutanàsia per al qui no està                          en condicions d'expressar la seva voluntat: el deficient, el nadó, l'agònic inconscient– és sols                         qüestió de temps, perquè ja s'ha trencat el principi del respecte al dret fonamental de la vida.                         (44f)   

               –   Més encara: quan s'inicien els debats sobre la legalització de l' eutanàsia sempre es produeix                         la mateixa contradicció:

                   °   s'insisteix a legalitzar sols l'eutanàsia voluntària

                        però per a il×lustrar els «casos límit»

                   °   es posen, en canvi, exemples de malalts terminals inconscients i, per tant, incapaços de                              manifestar llur voluntat. (44g)

          +  En la pràctica no hi ha diferència entre eutanàsia voluntària i involuntària

               La diferència entre eutanàsia voluntària i involuntària no existeix a la pràctica: un cop legalitzada              la primera, fàcilment es cau en la segona, ja que els casos pràctics sorgeixen immediatament, i              ja està relaxada la capacitat social de defensar la vida dels innocents. (44h)

2)   Els efectes familiars

a)   Possibilitat teòrica

      Donat que tots els ordenaments jurídics reconeixen –en una mesura o altra– el dret dels familiars més       propers a decidir pel malalt o incapaç no possibilitat d'expressar per ell mateix la seva voluntat, la       possibilitat teòrica que els familiars decideixen que convé l'eutanàsia (45a)

     

      +  introdueix en les relacions familiars un sentiment d'inseguretat, de confrontació i de por, totalment         estrany a allò que la idea de família suggereix: solidaritat, amor, generositat. (45b)

      +  Això és així, sobretot, si es té en compte la facilitat amb què es poden introduir motius egoistes en         decidir els uns en comptes dels altres en matèria d'eutanàsia: herències, supressió de càrregues i         d'incomoditats, estalvi de despeses...(45c)

b)  Possibilitat teòrica i realitat pràctica

      Des d'una altra perspectiva, en una família on es decideix aplicar l'eutanàsia a un dels seus membres, la tensió psicològica i afectiva que es genera en haver propiciat un homicidi pot ser, i és de fet, font de problemes i d'inestabilitats emocionals, donades les inevitables connotacions ètiques d'aquesta conducta. (45d)

II.-   RESPOSTA A LES OBJECCIONS I DENÚNCIA DE LES CAMPANYES

A.- RESPOSTA A LES OBJECCIONS

1)   «És un fet de compassió»

a)   Punt de vista subjectiu

      Des del punt de vista purament subjectiu, pot ser així: algú –metge, familiar– pot estar convençut que     fa un bé a un altre procurant-li la mort. (46a)

b)  Punt de vista objectiu

      +  Conclusions inhumanes

          Però si convertíem la sensibilitat personal, els sentiments subjectius, en font de moralitat dels propis         actes, es podria arribar a conclusions objectivament inhumanes. (46b)

      +  Il×lustració

          –  Un príncep europeu medieval podia creure sincerament que aplicant turment al reu se li faria un bé, ja que d'aquesta manera diria la veritat i salvaria així la seva ànima del patíbul (46c)

          –  Un nord-americà del segle XVIII podia pensar que tenir esclaus era una forma d'ajudar-los a              sobreviure (46d)

          –  Un pare de família de finals d'aquest segle pot pensar que matar un fill acabat de néixer subnormal                 és ajudar-lo a evitar sofriments futurs (46e)

          –  Resum: Els sentiments del príncep medieval, de l'americà del segle XVIII i del pare de família              contemporani al×ludits poden ser subjectivament bondadosos, però són objectivament inhumans. (46f)

      +  Aplicació a qui practica l'eutanàsia

          –  El mateix passa respecte a l'eutanàsia: el qui decideix practicar-la o ajuda a fer que es practiqui              pot actuar creient que beneficia aquell a qui dóna mort, però objectivament la seva acció és repudiable,          ja que s'arroga el dret de decidir què és bo o dolent per a l'altre. (46g)

          –  Si la convivència social hagués de fonamentar-se en els sentiments subjectius, amb oblit de les              realitats morals objectives, no hi hauria possibilitat d'establir normes generals de comportament              i estaríem en la selva, on imperaria la llei del més fort, ja que per definició tota acció voluntària              és vista pel seu autor com un bé. (46h)

c)   Consideració sobre el fi i els mitjans

      +  Tendim a justificar els mitjans amb vista a fins bons

          –  L'egoisme sota aparença de pietat

               L'egoisme sota aparença de pietat és perfectament possible, perquè els homes tendim amb molta              facilitat a justificar qualsevol mitjà quan el fi ens sembla bo (47a)

          –  Il×lustració

               °   En aquest segle hem vist rellevants intel×lectuals tancant els ulls davant els crims estalinistes,o àdhuc justificant-los, perquè compartien el fi «progressista» que ells suposaven en la política      de Stalin (47b)

               °   o els qui han justificat atemptats als drets humans perpetrats per certs règims de Sud-Amèrica,                    perquè compartien el proclamat fi anticomunista d'aquestes dictadures. (47c)

      +  Exemples en d'altres camps

          –  Afirmació

               En el camp del dret a la vida i a la integritat física aquest fenomen ja es produeix: com que és              bo tenir fills i el desig de tenir-los és natural, (47d)

          –  Il×lustració

               °   hi ha matrimonis que creuen positiu tenir fills per mitjà de les tècniques de reproducció                    assistida, encara que aquestes comportin inevitablement la destrucció d'embrions (47e)

               °   pares bons i pietosos que sol×liciten per a llurs fills subnormals l'esterilització, perquè amb això miren d'evitar l'embaràs de la incapaç (47f)

               °   mares a les quals es diagnostica la greu deficiència de l'infant que creix al seu si i que avorten per evitar-li una vida desgraciada

          –  En tots aquests casos el fi –considerat bo subjectivament– duu a cometre gravíssims mals             objectius. (47g)

      +  Zona de principis i zona de la vida pràctica: constatació

          En principi, tothom afirma que el fi no justifica els mitjans, però en la vida pràctica i concreta –en         el cas particular que preocupa a cadascú– per desgràcia no es guarda coherència entre el principi i         la conducta. Per això moltes persones bones defensen idees i comportaments que, si no els afectessin     personalment, els semblarien inadmissibles. (47h)

      +  Aplicació en el camp de l'eutanàsia

      Amb l'eutanàsia es produeix un fenomen com el descrit: algunes persones que s'horroritzen sols de           pensar que algú pugui matar el seu pare, la seva esposa o el seu fill, comprenen l'eutanàsia sota la           pressió de la imatge del dolor, la malaltia o la degradació física, sense ser conseqüents amb la realitat        que l'eutanàsia implica matar, per molts eufemismes amb què es disfressi aquesta acció. (47i)

2)   «Es tracta d'una vida merament vegetativa»

a)   Descripció de l'objecció

      +  Constatació

          Hi ha persones que pensen, àdhuc de bona fe, que hi ha situacions en les quals la vida humana està         tan deteriorada que no pot dir-se que sigui pròpiament humana, és a dir, pròpia d'éssers racionals i       lliures. (48a)

      +  Il×lustració

          –  un malalt amb una lesió cerebral irreversible, en estat d'inconsciència, connectat a un respirador, pot mantenir-se així molt de temps, però viu una vida purament vegetativa, és com un vegetal; la seva vida no pot dir-se que sigui pròpiament humana (48b)

          –  un deficient profund, incapaç d'expressar-se i àdhuc de conèixer, immers irreversiblement en les              tenebres de la seva ment perjudicada, sols amb sarcasme pot dir-se que porti una vida humana.              (48c)

      +  El que pensen

          Per als qui raonen així, mantenir aquestes persones amb vida és, més que un acte de protecció i de         respecte, una forma de tortura disfressada d'humanitarisme. (48d)

      +  El que conclouen

          Cal, doncs –conclouen–, plantejar-se seriosament la legalització de l'eutanàsia per a aquests casos         extrems i definitius, per dolorós que sigui, perquè una vida així no mereix ser viscuda. (48e)

b)  L'objecció és innacceptable per tres raons

      +  Perquè el dret a la vida deriva directament de la dignitat de la persona

          –  Sí a la dignitat de la persona

               Aquesta objecció és innacceptable perquè el dret a la vida deriva directament de la dignitat de la              persona, i tots els éssers humans, per malalts que estiguin

               °   ni deixen de ser humans

               °   ni la seva vida deixa de merèixer el màxim respecte (49a)

          –  No a la mera qualitat de vida

               Oblidar aquest principi per la visió dramàtica de minusvàlues profundes duu inexorablement a fer              dependre el dret a la vida de la qualitat d'aquesta, cosa que obre la possibilitat de col×locar la              frontera del dret a la vida d'acord amb «controls de qualitat» cada vegada més exigents, segons                 el grau d'egoisme o de comoditat que imperi en la societat. (49b)

NB.- 1) Aquest procés es dugué a l'extrem amb els programes eutanàsics a gran escala de l'època nazi, que s'iniciaren també amb un cas límit de «mort per compassió», el d'un nen cec i subnormal amb només dues extremitats, internat a finals de 1938 a la clínica pediàtrica de la Universitat de Leipzig; l'àvia d'aquest nen demanà a Hitler que li garantís la «mort per compassió», cosa que ocorregué seguidament. A partir d'aleshores, Hitler ordenà posar en marxa un programa que apliqués els mateixos criteris de «misericòrdia» a casos similars. El 18 d'agost de 1939 es disposà l'obligació de declarar tots els nadons amb defectes físics. (49c)

2) L'experiència del nazisme no és de la remota antigor o d'un poble salvatge o primitiu, sinó de mitjan segle XX i d'un dels pobles més tecnificats i cultes de la seva època. Tampoc no es refereix a un poble senyaladament sanguinari i inhumà, sinó a un poble normal, en el qual sols uns 350 del 90.000 metges alemanys acceptaren la realització d'aquests crims, amb els resultats esfereïdors que després s'han conegut. I tot això fou possible perquè s'acceptà la teoria de les «vides humanes sense valor vital», és a dir, les vides que, per la seva precarietat, no mereixen ser viscudes. (49d)

      +  Perquè el cos no és un objecte de l'esperit

          –  Un greu error

               °   Aquest argument a favor de l'eutanàsia recolza també en un altre error greu, que és el de                 concebre el cos humà com un objecte, contraposat al mateix home com a subjecte; segons això,              l'home seria el subjecte, que «té» un cos que pot utilitzar, manipular, àdhuc suprimir, en bé de                   la dignitat d'aquest subjecte personal (49e)

               °   Aquest error profund nega la realitat humana, en negar que l'ésser humà és cos i esperit, cos                         i ment, i que ambdós elements constitueixen l'ésser humà d'una manera indissociable (49f)

          –       Afirmacions antropològiques bàsiques

               °   La persona humana no és el mer esperit, al qual convindrien les qualitats de la persona com                         a subjecte: llibertat, responsabilitat, valor moral, etc., mentre que el cos seria un mer objecte,                          pertanyent a l'ordre de les coses, i per tant mancat de valor moral i de dignitat mereixedora                          de respecte (49g)

               °   Si s'incorre en aquest error antropològic, és inevitable acabar defensant l'eliminació d'aquells                   éssers humans als quals la presó de llurs cossos defectuosos impedeix el desenvolupament ple             de la humanitat (49h)

               °   Però la persona humana no és un subjecte pensant i lliure que s'hagi instal×lat en un cos; la                   persona humana és (també) cos, i per això el respecte a la dignitat de la persona és                         absolutament incompatible amb la falta de respecte radical al cos, fins al punt de suprimir-lo                   perquè és greument deficient. (49i)

      +  Perquè la vida humana, per malmesa que estigui, continua essent una vida humana

          Cal discernir i criticar dues expressions

          –  «vida vegetativa»

               °   L'expressió «vida vegetativa», que és un tecnicisme que expressa la realització de determinades                             funcions vitals, evoca la noció de «vegetal», amb la qual cosa es trivialitza la mort d'un ésser                                         humà deficient, en assimilar-lo vagament a una espècie de planta (50a)

          –  «vida verdaderament humana»

               °   Ús metafòric en si

                   D'altra banda, l'expressió «vida veritablement humana», aplicada a aquests casos, s'empra                   metafòricament, en el sentit que és una vida humana plenament assolida, en possessió de totes              les seves possibilitats, en contrast amb una vida disminuïda de fet (50b)

               °   Ús metafòric mortal

                   Però és evident que la vida d'un ésser humà, per deteriorada que estigui, no pot deixar de ser                   una vida humana. I mitjançant aquesta metàfora es pretén justificar una conseqüència –la mort

                   física– que res no té de metafòrica (50c)

3)   «Es tracta d'un fet de solidaritat social»

a)   Descripció de l'objecció

      +  Vides sense sentit, inútils i sèriament costoses

          Els defensors de l'eutanàsia així ho exposen conforme a la següent argumentació: la malaltia, la         invalidesa o la vellesa d'algunes persones ha arribat a extrems que converteixen aquestes vides en         vides sense sentit, inútils i àdhuc seriosament costoses

          –  no sols per als familiars i els parents

          –  sinó també per a les arques públiques, que han de suportar despeses abundants en prestacions              sanitàries de la Seguretat Social i subsidis de diverses menes, amb la càrrega que això suposa per            als contribuents. (51a)

      +  Especial insistència en la gravositat econòmica

          –  Aquestes situacions es prolonguen, a més, gràcies als avanços de la investigació científica que ha              arribat a allargar considerablement les expectatives de vida de la població (51b)

          –  Per consegüent, l'Estat té el dret, i àdhuc el deure, de no fer que pesi sobre la col×lectivitat la         càrrega del sosteniment d'aquestes vides sense sentit. L'efecte d'aquesta acció redundarà en              benefici del conjunt de la col×lectivitat, cosa que no deixa de ser una manifestació de solidaritat              social. (51c)

      +  Observació sobre l'argument de les «vides improductives»

          L'argument de les «vides improductives», per raons fàcils de comprendre, mai no es planteja als inicis    del debat social sobre l'eutanàsia, però tampoc no falten els qui, en fòrums restringits o en ambients       acadèmics, esmenten les «vides sense sentit» com a candidates a l'eutanàsia per raons         socioeconòmiques. (51d)

b)  Resposta a l'objecció

     

      +  Una manifestació de totalitarisme

          –  El sacrifici d'éssers humans malalts, ancians o impedits perquè no resultin onerosos als familiars,              o per millorar les condicions econòmiques de la col×lectivitat, és una manifestació de totalitarisme,                  és a dir, de prevalença de la col×lectivitat sobre els individus fins a l'extrem de menysprear el dret                                d'aquests àdhuc a viure si són un destorb per a aquella (52a)

          –  Per dur que resulti, cal recordar el que passà en el règim hitlerià, on sota el nom d'eutanàsia s'acabà fent el genocidi dels considerats «paràsits inútils», és a dir, «vides sense sentit», segons l'eufemisme dels qui propugnen l'eutanàsia per raons socioeconòmiques

      +  Una perversió profunda

          De nou apareix aquí la perversió profunda dels valors humans i socials, i queda emmascarada sota         una presumpta «solidaritat social» la manifestació més atroç d'insolidaritat, que consisteix en         l'eliminació física dels conciutadans onerosos, molestos o inútils. No ens trobem, doncs, aquí solament davant una tergiversació del sentit de les paraules, sinó davant el seu capgirament total. (52c)

4)   «Perseguir l'eutanàsia com a delicte equival a imposar la pròpia moral o la pròpia religió»

      +  Fi primigeni de la societat i de l'Estat

      La defensa de la dignitat de la persona i dels seus drets, inclòs el primer d'ells, que és el dret a la           vida, ha de ser fi primigeni de la societat i de l'Estat, ja que altrament la institucionalització per la           societat del poder públic i dels seus instruments, com el Dret, no serien més que expressió de          violència al servei de la pura força. (55a)

      +  Una postura humanista

          Defensar la vida enfront de l'eutanàsia (com enfront de l'avortament provocat) no és una postura         religiosa, sinó humanista, encara que puguin ajudar-hi motius religiosos en el cas dels creients. (55b)

      +  Obligació de les societats i de l'Estat

          –  Primer paral×lelisme

               Les societats i els Estats

               °   tenen obligació de posar els mitjans, també jurídics, perquè no es mati éssers humans i, per                   tant, també perquè no es practiqui l'eutanàsia, que és una forma de matar

               °   de la mateixa manera que tenen obligació de posar els mitjans perquè no s'assassini, es violi                   o es robi (55c)

          –  Segon paral×lelisme

               Quan l'estat prohibeix i sanciona la violació

               °   no defensa la moral catòlica d'una forma intransigent enfront d'altres opinions

               °   encara que coincideixi amb la moral catòlica en el fet que la violació ha de ser rebutjada

               °   el mateix passa respecte a l'eutanàsia. (55d)

5)   «Un consens majoritàriament favorable fa admissible la pràctica de l'eutanàsia»

      +  L'únic que, de fet, passaria

          L'única cosa que passaria és que els poders públics no perseguirien ni castigarien els qui matessin         altres persones en els supòsits eutanàsics, perquè haurien admès la legitimitat de la violència i la pura     força com el criteri regulador de la relació entre particulars (56a)

      +  L'eutanàsia continuaria essent el que és

          –  en aquest cas, l'eutanàsia continuaria essent el que realment és: l'acte pel qual un ésser humà dóna mort a un altre (56b)

          –  i aquest acte –encara que es faci amb el beneplàcit de les lleis– és intrínsecament i essencialment                reprovable, com ho és discriminar la dona respecte a l'home a l'Iraq, o torturar i matar jueus, o                    anticomunistes, o comunistes a l'Alemanya nazi, la Cambodja Jmer o certes dictadures                        hispanoamericanes recents, respectivament. (56c)

      +  Contraposició

          Que les lleis i els poders públics emparin conductes contràries a la dignitat humana no fa lícites     aquestes conductes, sinó rebutjables i il×legítimes, per inhumanes, aquestes lleis. (56d)

B.- DENÚNCIA DE LES CAMPANYES

1)   Consideracions epocals

      +  No es considera el mateix en totes les èpoques

          El fet que certes legislacions, o determinats comportaments socials, siguin rebutjables i àdhuc          monstruosos, no significa que siguin vistos sempre així per tothom. La història n'és plena d'exemples.           (53a)

          +  En el cas de l'eutanàsia

          –  En el temps present, una minoria

               En el cas de l'eutanàsia en aquest temps present, el primer que cal dir és que les persones i els              grups que donen suport a la legislació eutanàsica constitueixen una minoria exigua en relació amb               el conjunt de la societat (53b)

          –  En el futur, possible augment

               Però això no vol dir que en un futur no pugui augmentar aquesta proporció, perquè és perceptible              que hi ha engegades campanyes d'influència sobre l'opinió pública en aquest sentit (53c)

2)   Anàlisi de les campanyes

a)   Paral×lelisme amb la campanya pro-avortament

      Per desgràcia, existeixen campanyes, de la mateixa manera que existeixen en relació amb l'avortament; segons s'ha pogut saber, quan alguns dels seus promotors comprengueren l'abast terrible del seu treball, se'n penediren públicament i donaren a conèixer les tècniques de les quals s'havien servit per intoxicar l'opinió pública. (54a)

b)  Les fites de les campanyes proeutanàsiques

      +  Presentació d'un «cas límit»

          –  Determinació del cas

               La primera cosa que es presenta és una «cas límit»; es busca una exemple de situació terminal              especialment cridanera que exciti la sensibilitat col×lectiva per justificar l'eutanàsia en aquest cas              tan dramàtic i singular (54b)

          –  Del cas determinat a casos semblants

               Admès un cas, desapareixen les raons serioses per a no admetre'n altres de semblants, i uns altres              més, en un pendís cada vegada més permissiu (54c)

          –  De nou: paral×lelisme amb l'avortament

               °   És el mateix procés que ja hem vist respecte a l'avortament: aquí la nena oligofrènia violada                   pel seu pare és substituïda pel malalt intubat amb funcions sols vegetatives, per generar un                   sentiment de compassió en l'opinió pública que la condueixi a estar a favor que s'arregli aquest                  «problema» (54d)

               °   Alhora se silencia que «arreglar aquest problema» suposa matar, com en les campanyes a favor              de l'avortament s'oculta que «arreglar el problema» de la nena violada és, en la proposta                 avortiva, matar un ésser humà. (54e)

      +  Manipulació eufèmica

          –  Eufemismes

               °   Afirmació

                    Això es complementa amb eufemismes ideològics i semàntics, aprofitant la complexitat conceptual i terminològica que revesteix el fenomen de l'eutanàsia segons que s'ha explicat en el capítol I (54f)

               °   Exemples

                   ¨  Així, no es parlarà mai de «matar el malalt» o ni tan sols, més suaument, de «treure-li la                   vida», sinó d'«ajudar-lo a morir», facilitar-li la «culminació de la vida», obtenir el seu                        «autoallliberament», ec., eufemismes que intenten apartar l'atenció de la realitat material                        d'allò que hom preconitza: que un home pugui impunement matar-ne un altre. (54g)

          –  Acció paral×lela contra els defensors de la vida

               Paral×lelament, els defensors de la vida enfront de l'eutanàsia se'ls procura presentar com uns              retrògrads, intransigents, contraris a la llibertat individual i al progrés, etc.; d'aquesta manera el              debat es distreu i no s'escolten amb serenitat i equanimitat les opinions a favor de la dignitat              humana, sinó a través dels prejudicis creats sobre els seus defensors (54h)

          –  Reduccionisme religiós intimista

               Com que moltes confessions religioses, especialment les d'arrel cristiana –no sols l'Església Catòlica, certament–, reaccionen vivament contra els intents de legalitzar l'eutanàsia, donada la seva gravetat moral, es pretén transmetre la falsa idea que l'eutanàsia és una pura qüestió religiosa, íntima, de mera consciència individual, i que, per tant, mentre l'eutanàsia no sigui obligatòria, ha de ser acceptada en una societat pluralista (54i)

          –  Complementació mitjançant enquestes

               °   Com a complement d'aquestes estratègies es promouen enquestes per afirmar a continuació que           la majoria dels ciutadans, dels metges o dels malalts de càncer estan a favor de l'eutanàsia                   (54j)

               °   L'experiència universal en matèria d'eutanàsia és que aquestes no són fiables, donada la confusa                terminologia i els components emocionals del tema: segons com es plantegin les preguntes i                                 s'interpretin les respostes es poden aconseguir resultats interpretables de qualsevol manera                                              (54k)

               °   Recentment a Espanya n'hem vist un cas modèlic: els titulars de premsa anunciaven que, segons una enquesta, la majoria dels metges de Barcelona estaven a favor de l'eutanàsia. Un cop analitzat el contingut real d'aquesta enquesta, resulta que aquells metges estan en contra de l'obstinació terapèutica i en contra de l'eutanàsia, és a dir, opinen el mateix que el que expressa aquest document, però llur opinió ha estat manipulada al servei d'una idea que no comparteixen. (54l)

III.-  LES OBLIGACIONS DE LA SOCIETAT RESPECTE DE L'EUTANÀSIA

1)   Insuficiència de l'acció penal

      La sanció penal és una última garantia davant les actituds homicides, però no és aquesta l'única mesura      operativa en el camp real en què s'evita l'eutanàsia. (57a)

2)   Importància de l'actitud de les persones i dels grups socials

a)   Afirmació de base, en positiu

      Tan important, o potser més, i certament prèvia a la norma penal, és l'actitud de les persones i dels       grups socials davant el malalt, l'ancià, el minusvàlid. (57b)

b)  El clima social favorable a l'eutanàsia

      +  Formulació global

          La mentalitat eutanàsica prospera millor en un clima social de refús de tot el que suposi sacrifici,         esforç per l'altre, preeminència de les coses immaterials sobre les materials. (57c)

      +  Precisions

          Si els valors predominants són el culte al cos, el benestar material, l'egoisme aliè a la solidaritat         humana, el menyspreu de la família i l'economicisme materialista –i aquesta és una realitat que         augmenta en la nostra societat–, no és gens estrany que una concepció de la vida basada en el pur         pragmatisme utilitarista caracteritzi l'actitud d'alguns davant els qui són vistos

          –  no com a éssers humans, sinó com a font de despeses que no aporten ingressos

          –  no com a membres estimats de la família, sinó com a obstacles inadmissibles per al desenvolupament personal

          –  no com a pacients, sinó com a sobrecàrrega absurda de treball sense sentit. (57d)

c)   Requisits d'una societat de desitjable humanisme

      Si volem que en la nostra societat els hàbits de conducta i els valors respectats siguin coherents amb     un desitjable humanisme i, per tant, reacis a pràctiques com l'eutanàsia, caldrà que en aquesta societat (57e)

      +  La mort, fet natural

          La mort no sigui un tema tabú, sinó un fet natural que forma part de la vida humana com el               naixement, la creixença, la condició sexuada o la intel×ligència. (57f)

      +  Negació del «dret a decidir»

          Ningú –ni jutges, ni legisladors, ni metges– no es pugui atribuir el dret a decidir que alguns éssers         humans

          –  no tenen drets

          –  o els tenen en un grau menor que els altres per les seves deficiències, el color, el sexe, l'edat o              l'estat de salut

      +  La família, objecte de respecte i apreci

          La família sigui respectada i volguda com a àmbit natural de solidaritat entre generacions, en la qual         siguin acollits, protegits i atesos els membres sans i els malalts, els joves i els ancians, els no         deficients i els qui ho són. (57h)

      +  La llar, lloc d'acolliment en la malaltia i en la vellesa

          No es consideri l'organització hospitalària com l'àmbit en el qual són abandonats els malalts i els         ancians, sinó que la llar torni a ser el lloc d'acolliment natural en la malaltia i la vellesa i on la mort         es visqui amb tendresa i lucidesa. (57i)

      +  Iniciatives socials d'atenció als malalts terminals

          Sorgeixin iniciatives socials d'atenció als malalts terminals en un clima humà, respectuós amb la         persona i el seu dolor i tècnicament preparat per a ajudar a afrontar dignament la mort sentint-se         persona, com és el cas dels «hospices» britànics inspirats per la doctora Cicely Sauders, obra que         fa més per evitar l'eutanàsia que un milió de discursos. (57j)

      +  Medicina propersonal

          La medicina s'orienti vers l'atenció de la persona, i no es limiti a un pur esforç tecnològic per a       allargar la vida.

          Aquest últim aspecte mereix una especial atenció, ja que la mentalitat eutanàsica transforma, encara     que sense voler-ho, els metges en una mena de botxins; i cal que els metges siguin impulsors i       protagonistes d'una pràctica mèdica preocupada per l'home i la seva dignitat en la línia del que avui         –com hem vist abans– és conegut com a medicina pal×liativa. (57k)

C.-   L'ESTAT DAVANT L'EUTANÀSIA INTRODUCCIÓ: LA QÜESTIÓ DE L'EUTANÀSIA ÉS –TAMBÉ– UN PROBLEMA POLÍTIC I.-   GENERALITATS A.-   L'ORDENAMENT JURÍDIC I LA VIDA HUMANA 1)   L'ordenament jurídic espanyol a)   En positiu b)   En negatiu c)   Referència a la prohibició de la pena de mort 2)   Els Estats i la Societat a)   Protecció activa i legal b)   Protecció penal 3)   Retorn a l'ordenament jurídic espanyol a)   El Codi penal      +   Tesi      +   Il×lustració de la tesi          –   Afirmació global          –   Nomenclatura          –   Altres delictes b)   Protecció de principi, sense condicions      +   Protecció enfront de qualsevol      +   Lògica i convicció B.-   CULTURES DE LA MORT I POSICIONS CONTRADICTÒRIES 1)   Ahir a)   El fet b)   Un contrast c)   Il×lustració        +   En negatiu      +   En positiu      +   En agredolç d)   Afirmació de conjunt      +   En positiu      +   En negatiu 2)   Avui      +   En positiu      +   En negatiu      +   Corol×lari

II.-   ESPECIFICACIÓ: EUTANÀSIA, SUïCIDI I HOMICIDI 1)   Aproximació jurídica a)   El Codi penal espanyol i l'eutanàsia (I) b)   Les lleis espanyoles i el suïcidi      +   Il×licitud      +   No autodelicte      +   Sí héterodelicte      +   Peroració c)   El Codi penal espanyol i l'eutanàsia (II) 2)   Elucidació ètico-jurídica a)   L'autobiodisposició és il×legítima      +   Tesi      +   Corroboració ètico-jurídica b)   Posició consegüent del Dret i dels Tribunals espanyols      +   El Dret      +   Els Tribunals c)   Diferència essencial entre l'irrenunciable dret a viure i altres drets renunciables      +   Hi ha drets que, si es renuncien, no queden anul×lats      +   Hi ha drets la renúncia dels quals implica l'anul×lació de la persona o de la seva dignitat      +   El que contradistingeix el dret a la vida      +   La contradicció del pseudodret del malalt a decidir la seva pròpia mort      +   Enumeració de drets irrenunciables      +   Això s'esdevé a fortiori amb el dret irrenunciable a la vida          –   Afirmació          –   Il×lustració d)   La posició del Tribunal Constitucional      +   Nega el dret a acabar amb la pròpia vida (...)      +   (...) Però no és impossible que, en contradicció amb això, doni el vist-i-plau a l'eutanàsia 3)   Objeccions a)   «Negar el dret a matar-se és negar la llibertat»      +   L'objecció      +   Resposta          –   La il×logicitat d'una llibertat il×limitada              °   Seqüeles absurdes              °   La posició del Tribunal Constitucional              °   La posició de la Declaració Universal dels Drets Humans          –   Llibertat i vida no poden contraposar-se              °   La contraposició no té sentit              °   La contraposició és contradictòria              °   Es tracta d'una fal×làcia i d'un sofisma

b)   «Persones molt il×lustrades pensen així»      +   L'objecció      +   Resposta          –   El subjectivisme ètic i jurídic          –   Característiques d'aquest enfocament              °   Una forma concreta de pensament (I)              °   Una concreta manera de pensar (II)          –   El vertader àmbit dels drets humans              °   Afirmació              °   Conseqüència de l'oblit d'aquesta realitat              °   La legitimitat de les persones no sanciona sense més ni més la bonesa de les seves                                                             decisions                 °   Legitimitat per vot i il×legitimitat per arrogància c)   «Decidir la pròpia mort és fer ús de la pròpia llibertat»      +    L'objecció      +    Resposta           –   Llibertat psicològica           –   Llibertat ètica           –   Passar del primer sentit al segon és confondre's           –   Ús bo o dolent de la llibertat, aquesta és la qüestió d)   «La legalització de l'eutanàsia evita els inconvenients de la seva clandestinitat»      +   L'objecció          –   Expressió          –   Ús      +   Resposta          –  Una estranya lògica          –  Una lògica adequada: tenir en compte les circumstàncies especials          –  Ens trobem davant d'una nova manipulació ideològica 4)   El Dret espanyol: excepcions, exigències i valoració a)   Excepcions      +   Excepcions al dret a la vida      +   Excepcions al dret a la integritat física de les persones          –   Trasplantaments i esterilitzacions          –   Esterilització forçosa de deficients psíquics              °   Codi Penal, art. 428 (any 1989)              °   Seqüeles i immoralitat intrínseca d'aquesta norma      +   Possible excepció a propòsit de l'«eutanàsia del nadó»          –   Matar a un nadó és delicte (...)          –   (...) Però pot no ser-ho un dia          –   Nou paral×lelisme en el cas de l'avortament b)   Exigències      +   Pel que fa al tractament mèdic          –   Consentiment del pacient          –   Dret i deure del metge

+   Pel que fa a l'omissió del socors degut          –   Codi Penal, art. 489 ter          –   Una exigència de solidaritat          –   Confirmació de la inexistència d'un dret a treure's la vida      +   Quant al principi de justícia          –   Afirmació introductòria          –   Contingut          –   Expressió del sentit ètic de la humanitat          –   Conseqüència antieutanàsica          –   Relació amb l'«ecologia humana»              °   El principi de justícia i l'ecologia humana              °   Contradiccions c)   Valoració 5)   El testament vital a)   Sentit negatiu b)   Sentit positiu c)   Exemple de testament vital positiu

C.- L'ESTAT DAVANT L'EUTANÀSIA

INTRODUCCIÓ: LA QÜESTIÓ DE L'EUTANÀSIA ÉS –TAMBÉ– UN PROBLEMA POLÍTIC

La qüestió de l'eutanàsia és un problema polític

+    perquè un dels deures primordials de l'Estat és el de respectar i de fer respectar els drets fonamentals de la persona, el primer dels quals és el dret a la vida

+    i l'eutanàsia no és sinó la destrucció de vides humanes innocents en determinades condicions. (58)

I.-   GENERALITATS

A.- L'ORDENAMENT JURÍDIC I LA VIDA HUMANA

1)   L'ordenament jurídic espanyol

a)   En positiu

+    La Constitució espanyola reconeix el dret a la vida de tots els éssers humans (59a)

+    i la resta de les lleis, especialment el Codi Penal, protegeixen aquest dret prohibint tot atemptat contra la vida de qualsevol ésser humà i imposant les més severes penes al qui treu la vida a una altra persona. (59b)

b)  En negatiu

      +  Això no obstant, els darrers anys algunes lleis han trencat el tradicional principi de protecció absoluta del dret a la vida, perquè han permès, o no han castigat

          –  l'acció d'atemptar contra la vida dels concebuts i encara no nascuts mitjançant l'avortament

          –  o la destrucció dels embrions humans creats al laboratori. (59c)

      +  Aquestes lleis sobre l'avortament i les tècniques de procreació artificial

          –  han obert una bretxa en la línia coherent de protecció jurídica de la vida humana

          –  que alguns pretenen ara ampliar encara més mitjançant la permissió de l'eutanàsia. (59d)

c)   Referència a la prohibició de la pena de mort

      En canvi, també els darrers anys, es va estenent un consens ètic sobre la necessitat de prohibir la pena de mort, prohibició que lloablement la Constitució espanyola estableix. (59e)

2)   Els Estats i la Societat

a)   Protecció activa i legal

      +  Els Estats es comprometen activament en la defensa de la vida humana

          –  mitjançant moltes de les seves activitats

          –  i també a través de lleis i altres normes jurídiques (60a)

      +  Les normes que regulen el trànsit o l'existència i el funcionament d'hospitals, les institucions com la policia o l'exercit, la lluita contra les epidèmies, la pràctica de les professions sanitàries, les normes sobre seguretat en el treball, la regulació de la qualitat dels aliments, i mil activitats i lleis més que l'Estat promou i empara, són altres tantes expressions de compromís de l'Estat i de la societat en la defensa de la vida humana i de la seva qualitat. (60b)

b)  Protecció penal

      Com que de tota manera resulta impossible evitar que apareguin els qui, per uns motius o altres, es neguen a respectar el dret a la vida dels altres, tots els països civilitzats protegeixen també penalment la vida humana

      +  bo i considerant un delicte els atacs a la vida

      +  i amenaçant els qui els cometen amb els càstigs més greus que hi ha a cada país. (60c)

3)   Retorn a l'ordenament jurídic espanyol

a)   El Codi penal

      +Tesi

          A Espanya, la llei que protegeix la vida humana mitjançant l'amenaça de presó és el Codi Penal (60d)

+    Il×lustració de la tesi

      –  Afirmació global

          El Codi Penal espanyol protegeix la vida humana

          °   considerant un delicte tota acció voluntària realitzada per una persona a fi de matar un altre ésser humà

          °   i establint que al qui mati una altra persona se li imposarà la pena de privació de llibertat més greu que hi ha a Espanya (61a)

      –  Nomenclatura

          Els delictes contra la vida humana que estableix i castiga el Codi Penal duen diversos noms segons les circumstàncies del crim, del criminal o de la víctima

          °   avortament, si es mata un no nascut

          °   infanticidi, si es mata un nadó per evitar la deshonra de la mare

          °   assassinat, si es mata una altra persona en circumstàncies que comporten una especial maldat (a canvi de diner, amb premeditació, amb encrueliment, etc.)

          °   parricidi, si es mata ascendents, descendents o el cònjuge

          °   i homicidi, si es mata una altra persona sense que es doni cap de les circumstàncies esmentades. (61b)

      –  Altres delictes

          Hi ha altres delictes previstos en el Codi Penal que també pretenen protegir, entre altres coses, la vida humana: són, per exemple

          °   no socórrer el qui està en perill

          °   o prestar ajut a un altre per a suïcidar-se

          °   o provocar incendis o inundacions...

          °   i molts altres més. (61c)

b)  Protecció de principi, sense condicions

      +  Protecció enfront de qualsevol

          Deixant ara de banda la qüestió de l'avortament, que no és el tema que ens ocupa, el Codi Penal protegeix tot ésser humà i el seu dret a viure enfront de qualsevol que el vulgui matar (62a)

          –  És igual que la víctima estigui sana o malalta, sigui nadó o ancià, útil o inútil per a la societat, deficient físic, sensorial o psíquic, o sa.

          –  També és igual que el qui mata ho faci per crueltat o per compassió, per motius ideològics o per qualsevol altra motivació: Matar una altra persona sempre és delicte, i el qui el comet és castigat amb la pena corresponent. (62b)

      +Lògica i convicció

          –  És lògic que sigui així, perquè tot ésser humà té dret a la vida

               °   pel sol fet de pertànyer a l'espècie humana,

               °   perquè és un de nosaltres, amb independència de la seva edat, raça, grau de salut o qualsevol                   altra circumstància.

          –  Aquest és un convenciment bàsic de la humanitat, fonament de la consciència ètica, que, gràcies              al progrés moral i jurídic dels homes i de les nacions, ha arribat a ser afirmat per totes les           societats civilitzades i protegit per tots els ordenaments jurídics. (62c)

B.–    CULTURES DE LA MORT I POSICIONS CONTRADICTÒRIES

1)   Ahir

a)   El fet

      Tanmateix, hi ha hagut cultures i civilitzacions que han admès la legitimitat de suprimir la vida de       determinades persones (d'una altra raça o tribu, esclaus, inútils per l'edat o la malaltia, etc.). (63a)

b)  Un contrast

      Gairebé sempre en la història de la humanitat han conviscut en tensió permanent

      +  l'ideal per garantir el respecte a la vida en els costums i les lleis, per un costat,

      +  i per l'altre, formes de relació humana basades en la violència, o en ideologies o prejudicis que neguen       que determinats grups d'éssers humans mereixin de viure. (63b)

c)   Il×lustració

      +  En negatiu

          Segons les diverses èpoques i cultures, alguns han negat el dret a viure

          –  dels qui pertanyen a altres nacions o a altres tribus,

          –  dels qui són d'una altra raça o cauen en esclavitud,

          –  dels ancians i dels malalts,

          –  o de les dones o els nadons defectuosos. (63c)

      +  En positiu

          Però enfront d'aquests costums, idees i lleis inhumanes, sempre –en tots els pobles i en totes les         èpoques– ha anat obrint-se pas la idea ètica que tots els éssers humans són essencialment iguals i         tenen dret a la vida siguin quines siguin la raça o les diverses circumstàncies de la vida. (63d)

      +  En agredolç

          Cal afegir que en cada època

          –  es tendeix a veure com unes pràctiques inadmissibles les brutalitats que l'època anterior es            consideraven quelcom normal,

          –  però desapareix el sentit crític i es tanquen els ulls, conscientment o inconscientment, davant les              barbaritats que la pròpia època admet en les seves lleis o els seus usos socials. (63e)

d)   Afirmació de conjunt

      +  En positiu

          –  La humanitat ha anat eliminant progressivament els costums i les lleis inhumanes. Així, l'esclavitud,                la tortura, el racisme, l'infanticidi, l'abandonament d'ancians i de malalts, el menyspreu de la dona,                han anat desapareixent –amb alts i baixos– dels costums dels pobles més civilitzats.

          –  La influència del cristianisme en la cultura occidental ha anat estenent la idea clara del «no                  mataràs», que va calant a mesura que hom descobreix la profunditat de les implicacions pràctiques                d'aquest manament. (63f)

      +  En negatiu

          –  Encara que mai no s'ha perdut del tot la consciència ètica del respecte que mereix tot ésser humà,                en cada època alguns grups socials s'han convençut ells mateixos que hi ha alguns éssers humans                que no tenen dret a viure:

          –  així ha passat respecte als negres, els esclaus, els jueus, els aristòcrates, els burgesos, els            camperols, els d'una altra nació, els no nascuts o els nomenats «inútils» perquè, per la salut            precària o l'edat avançada, ja no són productius i resulten una càrrega. (63g)

2)   Avui

      Als nostres dies vivim l'experiència, força comuna en la història,

      +  En positiu

          d'una cultura que

          –  defensa amb energia la dignitat de la persona

          –  i es compromet en la defensa dels drets humans (...) (64a)

      +  En negatiu

          (...) però que, alhora i incongruentment, presta la seva tolerància i àdhuc el seu suport a pràctiques         com l'avortament provocat o l'eutanàsia, oposades als drets inalienables de la persona. (64b)

      +  Corol×lari

          Això significa que la tensió referida més amunt es dóna avui com en altres èpoques, i és una          responsabilitat de tots obtenir que, ara i ací, l'exigència de respecte a tots els éssers humans no         admeti excepcions. (64c)

II.–  ESPECIFICACIÓ: EUTANÀSIA, SUÏCIDI I HOMICIDI

1)   Aproximació jurídica

a)   El Codi penal espanyol i l'eutanàsia

      +  Les nostres lleis no esmenten gens el terme «eutanàsia». (65a)

      +  El Codi Penal no conté cap regulació especial de l'eutanàsia, ja que considera homicidi