Educació sexual i formació de l´afectivitat

Educació sexual i formació de l´afectivitat
RE-BLOCAT DE "TEMES D'AVUI"
Per Josep Vall i Mundó
Publicat el 23 de febrer de 2011

Entenem tots perfectament que l´educació de l´afectivitat humana abasta molt més que la formació sexual. La de l´afectivitat s´inclou en tota educació en valors o virtuts. Tant de bo que una societat, tant carregada avui dia d´hipersexualitat, hi haguessin moltes més persones i institucions que ajudessin a crear un ambient on els conceptes i les realitats de l´Afectivitat, l´Estimació, la Rectitud i Netedat de cor i de ment, l´Amor i el respecte a la persona, el Treball ben fet...

Des d´una saludable visió antropològica, molts creuen que l´educació sexual no s´ha d´imposar des de l´Estat -per lleis, decrets o altres normatives d´aquest estil- sinó que es transmet molt millor, d´acord amb la justa raó, per via familiar ja que aquesta via pedagògica i educativa forma intrínsecament l´ésser humà en el seu conjunt, portant-lo a la maduresa i plenitud més convenient. Intentaré fer algunes consideracions sobre el tema.

D´una banda és un fet -i també una dada sociològica ben estudiada- que estem davant d'una vida social i cultural hipersexualitzada. Es promou i es fomenta el sexe fàcil i irresponsable: certs grups -potser, fins i tot, governants, institucions privades o públiques, escoles, etc-, promouen l´ús egoista i purament plaent del sexe, “toleren” moltes menes de promiscuïtat sexual, potencien anuncis publicitaris en què l´ésser humà surt malparat com a “objecte”, ja que no es considerat com un subjecte o persona.

Des d´una altra banda, en canvi, molts demanen una educació i formació positiva de la sexualitat en un plànol familiar i educatiu, on els pares tinguin també la veu cantant i on l´escola sigui realment un ajut positiu i encoratjador...Com sempre l´opinió pública també discuteix sobre la conveniència o inconveniència de ambdues postures, tendències i objectius, però sembla que s´allunyen cada vegada més l´una de l´altra.

És ben palès que l´educació sexual té un gran valor i dignitat quan la sexualitat es contempla des de l´autèntic o vertader amor i no pas des de la trivialització o banalització. La condició sexuada de l´ésser humà és una realitat massa important i preeminent perquè es jugui amb ella, no solament perquè de la mateixa en deriva el do de la vida i la diferència específica entre home i dona, sinó també perquè tal dualitat ha de ser la vertadera font d´estimació i entrega totals. La relació ordenada i amorosa entre ambdós sexes es manifesta, al meu parer, clarament en el matrimoni i en la família, naixent seva grandesa de la mateixa obra creadora. Qui en difereixi, allà ell !; segur que en recollirà fruits ben migrats !

Com totes les grandeses de l´ésser humà també l´educació i pràctica de la sexualitat pot ser ambivalent, regular o irregular, eficaç o ineficaç, manipulada fins a extrems inconcebibles; pot ser una realitat cristiana , o si més no, una realitat ordenada sempre cap al bé, o, tal vegada, acabi en una aberració antinatural que condueixi a un humà enviliment més humiliant per a moltes persones. La sexualitat humana és, doncs, bifront: pot originar grans béns i també pot causar no pocs mals. Creiem que per aconseguir el bé sexual cal evitar aquelles desviacions que no comportin un desenvolupament clarament harmònic de la persona. I aquí hi entra una educació o formació sexual que permeti anar pel camí de la plenitud en les relacions entre l´home i la dona (esposos, germans, parents, amics, companys...) Després que ningú no es queixi d´actituds pedòfiles, pederàsties, xarxes de prostitució, violències sexistes i masclistes... 

En l´educació de la sexualitat hom es pot trobar amb maniqueismes, extremismes, puritanismes, mànigues amples..., dels quals n´hem de treure moltes experiències. Uns opten només per la “informació sexual”, a través de l´escola, per exemple, i altres veuen la necessitat d'una formació que tingui com a objectiu viure les relacions sexuals d´acord amb la dignitat pròpia de l´ésser humà en l´àmbit familiar. Els primers, parlen d´informació a seques, caient sovint en una banalització reductora de la sexualitat, ja que es tracta d'un adoctrinament en què destaca la condició plaent del sexe i només pretenen evitar alguns mals que pot ocasionar; per això ensenyen l´ús dels preservatius, les possibilitats d´encontres intersexuals “enriquidors i segurs” que desemboquen en “embarassos-sopresa”. Aquestes tendències es tanquen en si mateixes gràcies a una consideració força curta de vista i minsa de la sexualitat, i aleshores els resultats són força negatius en el plànol social.

En canvi els qui busquen la formació -sense excloure la informació necessària - tant des d´una perspectiva positiva, afectiva, harmònica i humana com també mèdica i psicològica. El fet és que s´han de trobar les millors senderes, on el respecte cap a l´home i la dona es mantingui elevat perquè la persona és primordial. Sobretot -com escrivia un pensador cristià-, si es parteix del fet que l´home i la dona valoren la seva condició sexuada diferenciada com quelcom volgut pel Creador en ordre al veritable desenvolupament de la família humana. És la llavor d´una sembra es que recollirà bons fruits.

Des d´una perspectiva antropològica cristiano-personalista, l´educació afectiva i sexual ha de contemplar la totalitat de l´ésser humà, i exigeix alhora la integració de tots els elements biològics, psico-afectius, socials i espirituals. Tot un munt d´elements integradors i plenament formatius que perfeccionin la maduresa sexual. I això no és una empresa fàcil, donada també la presència d´altres diversos elements destorbadors que vénen de diverses ideologies o punts de vista purament hedonistes i materialistes. Els aspectes espirituals tenen molt a veure amb una bona formació per a la sexualitat. La pura matèria no deixa alçar el vol en un tema tan delicat com la sexualitat, vista des del matrimoni, o des d´una situació prèvia. Aquestes exigències ètiques evitaran tabús i abusos pel que fa a l´instint biològic. Qualsevol persona imparcial no deixarà de percebre que l´educació sexual ha de néixer i culminar en la rectitud de cor d´acord amb la seva específica dignitat humana original. D´aquí que molts consideren la família com una “comunitat de vida i amor" on aquesta formació -si no hi ha postures abstencionistes- està ben garantida.

Entenem tots perfectament que l´educació de l´afectivitat humana abasta molt més -en contingut i molta més pregonesa- que la formació sexual. La de l´afectivitat s´inclou en tota educació en valors o virtuts Tant de bo que una societat, tant carregada avui dia d´hipersexualitat, hi haguessin moltes més persones i institucions que ajudessin a crear un ambient on els conceptes i les realitats de l´Afectivitat, l´Estimació, la Rectitud i Netedat de cor i de ment, l´Amor i el respecte a la persona, el Treball ben fet...hi fossin presents en tota mena de relacions, incloses les sexuals ! I també en tota altra mena de relacions d´entrega i de donació d´un mateix als altres, tant les específicament religioses (casos com la Mare Teresa de Calcuta, Maximilià Kolbe, Francesc i Clara d´Assís,...) com en les que afecten la cura de malalts (infermeres, metges, assistents socials, cangurs de nens...), o la formació dels fills, pel que fa a llurs pares, o l´ensenyament en tots els seus graus pel que fa al professorat-alumne: i també en el tracte amb les persones ancianes, pobres i indigents...ja que, per a tots, ens és molt necessari tenir aquests sentiments d´afecte, respecte, estimació i generositat.

Tornant al tema central haig d´afegir que més amunt ja deia quelcom de semblant quan escrivia:“és ben palès que l´educació sexual té un gran valor i dignitat quan la sexualitat es contempla des de l´autèntic o vertader amor i no pas des de la trivialització o banalització”; “hi entra una educació o formació sexual que permeti anar pel camí de la plenitud en les relacions entre l´home i la dona (esposos, germans, parents, amics, companys...); “els qui busquen la formació tant des d´una perspectiva positiva, afectiva, harmònica i humana com també mèdica i psicològica” trobaran “les millors senderes, on el respecte cap a l´home i la dona es mantingui elevat perquè la 'persona´ és primordial”, etc.

Ha de créixer el vertader amor, l´autèntica estimació, per eradicar de la nostra depauperada societat tants fets desgraciats o anormals com són la violència de gènere, els assassinats sexuals -on ja hi comptem amb menors d´edat com assassins i violadors- els esclavatges i comerços sexuals sota xantatge, els embarassos-sorpesa, fruit de la irresponsabilitat de molts i del mal ús de la llibertat, assetjaments sexuals en el món professional i infantil, captació de clients per a la prostitució des de mitjans diaris de comunicació, amb llargues pàgines d´ “anuncis de contacte degradants” per a l´home i per a l´home, incestos com els coneguts casos de Bèlgica i Àustria, etc.

Haurem de esforçar-nos, entre tots, per tal de creure -més i millor- en la dignitat de l´home: “aquest ésser que pot ser diví o bestial”, segons Aristòtil, en el sentit que pot ser capaç del millor i del pitjor, com ens ho demostra la història. Haurem de saber que les passions són ordenades d´acord amb el vertader amor i desordenades quan aquest es desvirtua o es falseja. Haurem d´entendre la sexualitat com un bé, com una riquesa que no és pot malbaratar, desviar, o corrompre; com una riquesa de la persona -cos, sentiment i esperit- que té un “origen creacional” (el “creixeu i multipliqueu-vos” bíblic), però alhora exigeix també un aprenentatge i un autodomini creixent viscuts, de manera molt normal, en els propis ambients familiars, socials i professionals. Segurament serà una obra de llarg recorregut i abast, en el context d´un exercici d´una voluntat intel·ligent, ja que dues forces solen gravitar oposadament dins de l´home: l´una és l´atracció cap a un egoisme interessat i l´altra és el desig d´un amor recte i autèntic. Obtindrem, llavors, aquesta desitjada educació de l´afectivitat, -tendresa en el tracte, estimació envers el proïsme, compromís fidel a la paraula donada en quant als vincles d´amor amb els altres, compassió i ganes de compartir- si ens deixem atraure i emportar per la segona força.

Acabo amb unes paraules transcendents d´un escriptor cristià del segle IV, sant Joan Crisòstom: “T´he pres, t´he estimat, t´he preferit a la meva mateixa vida. La vida present no és res, i el meu somni més viu és de passar-la tota amb tu perquè així tinguem la certesa que tampoc no ens separarem en aquella altra vida que ens és reservada...Poso el meu cor per damunt de tot, i res no em fóra més penós que no tenir els mateixos pensaments que tu”.

Josep Vall i Mundó