Assaig: "Revolució cristiana-pacífica a l'escola"

REVOLUCIÓ CRISTIANA PACÍFICA A L'ESCOLA 

Aquesta setmana hem parlat força estona al grup de tot el que passa al carrer. Ens fan fer vagues, manis, soroll... Enmig de tot això estem nosaltres, la nostra feina, el nostre futur, el present a l'escola... Ens convé protestar i reclamar la justícia, però el que fem habitualment ha de ser constructor de justícia. No m'agrada ballar el ball dels sindicats, ni de ningú, si abans no puc pensar i actuar. Les iniciatives de protesta i reivindicació haurien de ser proporcionals a propostes de construcció, treball i pau. Els que manen ens decideixen que volem fer vaga, però nosaltres no hem de renunciar a pensar com volem que les coses funcionin, sous de sindicalistes a part... Quan "tothom" fa vaga, no deixem de barrejar-nos en el que aquest "tothom" mana que pensem, fem... Els cristians no podem renunciar a pensar! És que els qui passen gana, pobresa, desesperació, soledat, malaltia... truquen a les portes dels sindicats? La causa de la justícia ha de passar primer dins el nostre cap i el nostre cor! La causa de la justícia ha de veure's escrita en la nostra vida i cada acció nostra, cada cop que respiro. Només si hem fet aquest pas podem "participar" en la vida dels altres. Està bé llegir Stéphane Hessel, però també cal llegir Ron Paul, i els discursos d'Obama, recordar els disbarats dels Bush, les idees de Sarkozy, l'estretor de Merkel i deixar-se amarar per la revolta del temps presents... Però els cristians, hem de tenir molt present l'Evangeli i no perdre mai el guiatge del seny i el sentit comú tan nostre. Si no saps d'on vens, no pots anar enlloc.

L'Evangeli de Jesús ens ensenya a estimar Déu i els altres. Amb Jesús l'amor és la principal llei. Estimar és el principi de tot. Ens imaginem quin poder de canviar el món tindria que els estudiants cristians volguessin aprendre més del que ensenya el programa d'una assignatura? Ens imaginem quin poder de canviar el món tindria voler aprendre com esponges, llegir, recollir informació de tot arreu, prendre's moments per a pensar les coses que fem... Ens imaginem quin poder de canviar el món tindria pensar com podem ajudar (els mateixos infants i adolescents) a que les nostres escoles fossin millors en tots els aspectes... Després del que vam parlar al grup, llenço propostes:

1. Demanar a Jesús que ens doni la força del seu amor per a estimar-nos l'educació!

RECLAMACIÓ PRIMERA: Lluitem per la bondat i l'amor! Els cristians, en el fet de poder anar a escola, ja tenim un motiu per a donar gràcies a Déu. Tenir un edifici, uns adults amb formació d'universitat disposats a educar, un personal que manté el centre obert i disponible, les empreses de serveis que hi treballen... Si creiem en Jesucrist, el primer que hem de fer és estimar-nos l'educació, comprendre que és un bé que la majoria d'infants del món no tenen i nosaltres si. En la nostra pregària personal, abans d'anar a dormir, al celebrar l'Eucaristia a la parròquia, al reunir-nos a la catequesi... primer hem de donar gràcies i estimar-nos l'educació. Això és el que ens ha de portar a reclamar justícia: l'amor i les ganes d'estimar i servir a Déu i els germans.

2. Lluitar perquè les relacions entre les persones siguin centrades a estimar l'altre.

RECLAMACIÓ SEGONA: Lluitem pel respecte a la persona! La primera injustícia del sistema educatiu és no ser agraïts. La segona injustícia és la falta de respecte a l'altre. La nostra lluita per la justícia ens hauria de portar a tractar els altres amb un immens respecte. Primer entre companys de classe. Ser delicats i amables amb tots, especialment amb els qui ho passen pitjor o tenen més dificultats. Si un company ho passa malament a casa, per salut, o pel que sigui, el que hauria de trobar entre els companys de classe, és bona acollida per anar endavant. No pot ser que un company que està ficat en embolics, té problemes familiars, psicològics, o de salut, sigui el "maltractat" de la classe. Aquesta és una injustícia que els cristians no podem permetre mai. 

Després dels companys, els mestres, el personal que treballa a l'escola (neteja i cura d'espais, menjador, vigilància, transport...) hauria de ser tractat també amb el mateix respecte. Especialment els mestres que són els qui ens ensenyen. 

En la nostra pregària personal, hem de demanar sempre a Jesús que protegeixi els companys de classe i el personal de l'escola. Si ofenem algú, hem de saber perdonar i demanar perdó, perquè resem "perdoneu les nostres culpes així com nosaltres perdonem als nostres deutors". Si algun mestre, company, o personal de serveis no es comportés segons el respecte, hem de denunciar-ho i demanar justícia a qui pertoca. Però d'entrada, l'actitud ha de ser el respecte. Reclama la injustícia, però al final de tot: perdó. L'enemic és el mal, no el germà.

3. Vetllar pel bon estat i la neteja del centre educatiu i el seu entorn.

RECLAMACIÓ TERCERA: Lluitem per la dignitat del nostre entorn! Deixar nets i endresats els espais. Vetllar pel bon ús i durada del material escolar i els elements comuns. Mantenir en perfecte estat les instal·lacions, les aules, el material, el mobiliari, els aparells... que s'han pagat amb l'esforç de tots. 

4. Implicar-nos, com a escola, en el nostre entorn més proper: barri, poble... atents als qui més ho necessiten.

RECLAMACIÓ QUARTA: Lluitem per estar arrelats al territori, especialment als qui més ens necessitin! L'escola està arrelada en un entorn, en un poble i en una cultura. En treballs d'elecció lliure o negociable, pressionem per a treballar el nostre entorn més proper. Estiguem atents als qui més ho necessiten, als centres d'acollida d'infants que tinguem a la vora, a les residències d'ancians, a les necessitats dels nostres pobles a les quals els infants podem ajudar, a preservar la nostra cultura i trets d'identitat...

5. Demanar espais per a pensar, llegir, parlar o treballar temes que ens impliquin a un bon funcionament a l'escola (inclús a les hores del descans, el pati, després de dinar...)

RECLAMACIÓ CINQUENA: Lluitem per a pensar! Podem aconseguir que l'escola sigui un espai per a pensar i aprendre, més enllà del programa del govern. El sistema educatiu té unes línies, uns programes... però aprendre és tan lliure, que no ens ho podem deixar perdre! El que mana el govern és un mínim, però els nostres mestres, tenen moltes més coses a ensenyar-nos que el que mana el govern! Nosaltres mateixos, podem pensar, llegir, parlar temes, fer propostes per a millorar-nos nosaltres i fer millor l'escola i tot el sistema educatiu. Podem demanar llocs i moments per a pensar. Ens ho poden prohibir, però ho podem demanar. Tenim dret a pensar.

Totes aquestes mesures provocarien un estalvi brutal en l'economia de l'escola. Però sobretot un canvi de mentalitat en el sistema educatiu, el mal de l'escola no és la religió! El mal és no pensar i no estimar tan com podem!

Si lluitem per la bondat i l'amor, podem ser escoltats en les nostres reclamacions. Només podem ser escoltats si no veiem a l'altre com a enemic, si som pacífics i estimem. Si valorem les relacions humanes com una cosa important, escoltarem i serem escoltats.

Si lluitem pel respecte a la persona, i ens tractem amb respecte i estimació, eliminaríem la gran injustícia de la violència dins la classe, l'aïllament dels altres, la destrucció del feble i l'indefens que ens fa bèsties i no persones. El respecte als altres i a nosaltres mateixos, faria de totes les escoles un lloc on créixer com a persones i aprendre més enllà del programa acadèmic que mana govern de torn.

Si lluitem per la dignitat del nostre entorn, podem reclamar quan l'escola malgasti diners en noves instal·lacions innecesàries. Només podrem reclamar si hem cuidat bé i mantenim el que tenim. Si la nostra actuació és respectuosa amb l'entorn, podem reclamar que no es posi tan alta la calefacció, podem tancar els aparells elèctrics quan no els usem... Podem organitzar torns de neteja habituals, o inclús un dia de neteja a fons  fora l'horari escolar... Podem deixar a cost zero la reparació de desperfectes per bretolades i allargar la vida útil de materials, espais...

Si lluitem per estar arrelats al territori, especialment als qui més ens necessitin, podem canviar des de l'escola el nostre món real i proper. Podem promoure accions, estudis, activitats escolars i extraescolars destinades a millorar el nostre entorn. Des de fer tallers per a netejar entorns propers a l'escola, fins a conèixer realitats del nostre voltant que ens ajudin a obrir els ulls i la ment als altres, i crèixer i educar-nos estant més atents a la pobresa que ens envolta.

Si lluitem per a pensar, aconseguirem ser un jovent emprenedor, amb capacitats reals per a canviar el món. Amb intel·ligència per a llegir la realitat que sempre canvia. Amb el respecte que porta a no maltractar als altres i protegir als qui ho necessitin més. Pensar és escoltar el que els mestres ens poden ensenyar més enllà dels llibres, estar atents al que aprenem a casa, llegir i buscar informació arreu, parlar i escoltar-nos.

El dia que fem tot això la nostra il·lusió de viure no serà que un grup de milionaris guanyin un partit pagat per la televisió pública. Només hi ha un camí que és la pau i l'amor. Només davant la pau i l'amor, l'èxit i el poder calla. Llavors el futur el podrem veure més enllà dels nostres interessos personals, o del que els qui manen volem que mirem. El dia que fem tot això, estarem en l'altre món possible, que per als qui seguim el Crist es diu: REGNE DE DÉU.

Pot ser fer volar coloms... però no us agradaria morir pensant que has fet tot el que ha estat a les teves mans per a fer millor el món que Déu ens ha regalat?