La Parròquia i la Nova Evangelització

Anem fent una reflexió amb l'Equip de Pastoral de Joves de l'Arxiprestat. Fa molt de temps que les nostres reunions es fan sense estar lligades a una realitat abundant de jovent. Això ens facilita pensar la nostra tasca. Durant una colla d'anys anem veient com va minvant la pastoral, i aixó ens permet repensar, començar de zero... Imaginar com volem ser sense la presió de l'acció present, que és molt minça. Aquest text vol recollir el que hem anat parlant i està al servei de ser revisat i pulit. Sobretot al servei d'una realitat que sempre serà més sorprenent del que puguem pensar!

jordi@tresian.com

_____________________________________________________________________________________________

INICIATIVA EVANGELITZADORA: LA PARRÒQUIA

La parròquia és un àmbit evangelitzador al qual no podem renunciar al nostre bisbat. Hi ha molta gent que busca en la seva vida, hi ha moltes persones que cerquen el sentit a la vida, hi ha molta gent que busca a Déu, tothom "té dret a trobar el Crist en l'Església". L’Esperit Sant actua en l’Església a través dels Sagraments, especialment de l’Eucaristia. La parròquia acull aquest misteri al lloc central: l’Eucaristia del Diumenge. Aquesta celebració joiosa de la Ressurrecció és la que dóna vida a la comunitat creient, és la font d’on neix la Pastoral. També la Pastoral d’adolescents i joves.

Sovint no apreciem l’abast evangelitzador de la parròquia. Això s’esdevé per diversos motius, però el primer és: ens cal més fe en l’Eucaristia.

No valorem prou el que som, ni el que tenim. Això sol passar quan oblidem quin és el motor de l’Església i la comunitat parroquial: l’amor de Crist: l’Eucaristia. I les coneqüències són el tancament en estructures que ens donen una falsa seguretat, i que ens construïm nosaltres mateixos. Això és motiu de confessió, ja que estem negant un dret a tots els qui s'apropen a la parròquia, que tenen dret a trobar el Crist. També és una falta contra l'Esperit Sant, que té dret a actuar pel nostre bon comportament, exemple i amor. L'Esperit Sant té dret a actuar en el funcionament ordinari de la nostra pastoral, per tant, no podem evitar l'alegria.

Hem de donar gràcies a Déu per ser parroquians, per tenir la sort d’estar arrelats en una comunitat cristiana catòlica i viva, que forma part del territori, que és Bisbat de Sant Feliu.

Agents de Pastoral

Ens convé que formin part de la Pastoral els mossèns i les persones adultes que convingui de la comunitat parroquial. Tots ells,  persones que estan en la comunió de l’Eucaristia Dominical, perquè hi donin suport i acompanyin les persones (adolescents i joves) que formen part o s’apropen a la parròquia i al Crist que hi viu. Alguns d’ells animant-los a liderar grups quan sigui necessari, però no eternament. És molt bó que hi hagi agents de pastoral que animen la pastoral de Joves però no estan “a primera lína”. L'agent pastoral és la parròquia, no un cos d'èlit. O en tot cas un cos d'èlit cristià que es distingeixi pel seu testimoni d'entrega a Déu i als altres, exemplar en els seus actes, distingit per la generositat i l'amor a l'Eucaristia. Bé...

Tots aquests agents de Pastoral, han d’estar especialment, disponibles a donar suport a les famílies que tenen infants en aquesta franja d’edat. Sense fer extranyeses, compartint la vida, oferint l'amistat personal com a base en la qual anunciar el Crist i viure l'Evangeli... Hem de deixar de buscar un agent de pastoral de “somni”. Aquest desig de falsa perfecció, és una recerca egoista, que neix de complexes pròpis i que només es pot fer des de la desconfiança a la comunitat parroquial que celebra l’Eucaristia.

Acció Pastoral

Obert al que calgui, responent al moment eclesial i al territori. El punt de partença és la vida real de la parròquia, la relació amb les parròquies de l’arxiprestat i la Vicaria Espiscopal, d’acord amb el que proposi el Bisbat i el SIJ. Proposem i innovem, però primer recolzem l’acció de casa, primer recolzem les convocatories de trobada, formació i pregària de la nostra Església. El que aporta a la comunió participar de la vida de l’Església és moltíssim! Hem d’evitar fer convocatòries paral·leles a les arxiprestals o diocesanes. Hem d’aprendre a recolzar-nos i fer-nos presents en les iniciatives de les parròquies de l’arxiprestat i la Vicaria. No podem deixar passar de llarg el germà que comparteix la mateixa Eucaristia i estar-ne contents.

Itinerari

El que ens ha de preocupar és la persona i la comunitat parroquial que ha d’acollir aquesta persona. L’eina que és l’itinerari prèn sentit en una persona arrelada a l’experiència de Crist i l’Eucaristia, en el seu territori, a la parròquia.

EXPERIÈNCIA D’ARXIPRESTAT

VISIO DEL PRESENT

LES ESTRUCTURES TRADICIONALS

Grups de confirmació parroquial, i similars. El temps “idealitzat” en el qual els nois s’apuntaven per “quintes” a la parròquia, ha passat. De moment, en aquest arxiprestat hi ha dos grups, un el porta un mossèn i l’altre una catequista. La realitat general és que pràcticament no existeix, i que la convocatòria per “quinta” ha deixat de ser l’element clau de la pastoral de joves i adolescents. Ja que des de fa dècades, que “confirmació” i “eucaristia” són antònims. Els qui han estat confirmats, com els qui formaven part dels moviments d’acció catòlica, o altres dinàmiques que funcionaven per “quinta”, majoritàriament no són els qui participen a l’Eucaristia. No podem dir que els grups de confirmació hagin estat des-evangelitzadors, però si que no han estat evangelitzadors, i que no són l’eix de la nova evangelització.

FUTUR INCERT

Només Déu té una resposta clara de quin és el camí de la nova evangelització. Ningú té la formula pastoral correcta, i qui digui que la té... és Déu o no la té. No s’albira un futur amb grans consols i compensacions afectives. Més aviat, no es preveu cap gran èxit. El nostre present serà agraït per tots aquells als quals l’acció pastoral els faci bé, començant per nosaltres, els que pensem i motivem la pastoral des de l’Arxiprestat i la Delegació del Bisbat.

PRESENT DE POBRESA

El nostre present és d’una gran pobresa, i alhora d’una gran bellesa. Tenim una realitat adolescent i jove molt minça i que no serveix per guanyar mèrits pastorals. La realitat present no “llueix” a la galeria. És un moment d’abnegació, solituds, entrega personal i sacrifici. Desgraciadament això ens fa tancats, indisposats a canviar i acollir als altres, i ens dificulta el treball que l’Esperit Sant pot fer de comunió en l’Església (parròquia-arxiprestat-vicaria-bisbat-Església Catòlica). Per tant, la realitat present és un motiu de joia per a tots els qui seguim el crucificat-ressuscitat.

PLANTEJAMENT PASTORAL ACTUAL

Un equip de Pastoral Arxipresal d’adolescents i joves que es reuneix habitualment (un cop o dos al trimestre). En aquest equip es busca coordinar el màxim les parròquies de l’arxiprestat, tenint en compte la vida de l’arxiprestat, la Vicaria Episcopal, el Bisbat i el SIJ. Hi participen els rectors de les parròquies de l’arxiprestat. La majoria de membres d’aquest equip, no acompanyen grups d’adolescents i joves.

Acompanyament de la parròquia. Un grup de membres de la comunitat parroquial que donen suport a les convocatòries, accions, trobades... de la Pastoral amb adolescents i joves. Cap d’ells acompanya un grup de joves o adolescents, senzillament donen suport amb la seva presència. Són l’enllaç que els joves es trobaran quan entrin a la missa de la parròquia.

Motiu de pregària de la parròquia. Un altre grup de parroquians que encomana en la seva pregària aquesta pastoral. Cap d’ells acompanya un grup de joves o adolescents i l’edat és avançada.

Trobades de joves de les parròquies de l’arxiprestat. Trobades obertes a diferents edats (16-40), perfils i sensibilitats... Una proposta que estem experimentant recentment. Sense massa més pretencions.

En l’última trobada vam recordar la Trobada Diocesana, vam presentar breument l’Evangeli I de Quaresma, i vam acabar en una breu pregària. No va arribar a l’hora.

En aquestes trobades es comunica també la importància de participar en l’Eucaristia del diumenge, i es deixa oberta una nova convocatòria. Es procura organitzar l’agenda de forma que mensualment convoquem els joves i adolescents.

Calendari parroquial-diocesà. L’agenda la fem segons el calendari de cada parròquia, prioritzant les propostes del bisbat, de la Vicaria Pastoral i de l’arxiprestat. Creiem fermament que abans d’inventar noves coses ens cal donar suport a les propostes de casa. Només amb l’activitat que genera l’estructura diocesana, queda un calendari de comunió complert. Un calendari que ens obre a les parròquies veïnes, i a la vida del nostre Bisbat de Sant Feliu de Llobregat.

-Trobada Diocesana (gener)

-Aplec de l’Esperit (maig)

-Aplec Pasqual de la Vicaria Episcopal (abril-maig)

-Romeria Arxiprestal (setembre)

-Sortida Arxiprestal (novembre)

-Jornades de Formació Arxiprestals (tres dilluns d’Advent i Quaresma) (nov-feb)

-Algun diumenge tarda de Trobada Arxiprestal

-Recés de Setmana Santa (tarda de dilluns o dimarts sant) (abril)

Actitud oberta. Aquest entorn, al meu parer, seria la base en la qual proposar, inventar i descobrir presentar el Crist, el primer anunci del Ressuscitat a qualsevol lloc. Això pot nèixer en un entorn obert, acollidor i arrelat a l’Eucaristia del Diumenge. Només pot funcionar en un entorn capaç d’experimentar la comunió de l’Església Diocesana. El camí a recorrer és apassionant.