LA TRANSMISSIÓ DE LA FE

No podem transmetre allò que tenim adormit, o no tenim. El favor més gran que podem fer a l'Evangelització és actualitzar el motiu de la nostra alegria: la fe en el Crist Ressucitat celebrada a l'Eucaristia amb els parroquians. Aquest a formació vol animar-nos a respondre als nous reptes evangelitzadors amb una actitud oberta i acollidora, fidels a la voluntat de Déu i de l'Església.

Veurem primer una "foto" de la realitat actual. També les pistes que ens indica l'Església a nivell local i universal. Després ens mirarem com evangelitzem en els nostres entorns, i finalment compartirem els ànims i l'alegria propis dels qui vivim el Crist a la parròquia.


A la parròquia hem de defensar el drets dels qui no conèixen Jesús! Els qui cerquen respostes, busquen sentit a la vida, es senten cridats per Déu, volen experimentar l'amor... tenen DRET a trobar Jesús a la parròquia. 

jordi@tresian.com

________________________________________________

FORMACIÓ QUARESMAL (5març2012)

«Aneu, doncs, a tots els pobles 

i feu-los deixebles meus...» 

(Mt 28, 19-20)

Cal, però, veient la situació actual, una nova evangelització, «nova en el seu ardor, en els seus mètodes, en la seva expressió».

JOAN PAU II, Discurs al CELAM, Port-au-Prince, 9 de març de 1983, 3

“Hem d’insistir en què l'evangelització i la transmissió de la fe són el cor de l'Església, la seva identitat més profunda”. (EN14) Una tasca que avui, i particularment en països de vella cristiandat, es manifesta amb una especial complexitat. Hi ha qui ho qualifica com el «cas seriós» de l'Església. No és una de tantes qüestions pastorals, per molt important que sigui, sinó la qüestió central, en un cert sentit única i decisiva, de tot l'obrar de l'Església i del cristià.

(Evangeli Nuntiandi 14)

ESTADISTIQUES

Les estadístiques a casa nostra sobre l´eficàcia en la transmissió de la fe són decebedores. El 2005 podiem afirmar que gairebé el 80% dels infants són batejats, només un 70% reben la primera comunió i no més del 40% són confirmats. A més, només un 4% dels joves entre 15 i 30 anys participen assíduament a la missa dominical.

Què ha passat?

FOTOS PARTICULARS

Anunci viu i vital de la fe
L’aparent crisi de fe dels europeus, el suposat cansament de la fe, pot ser una oportunitat per explorar noves formes de vivència i expressió de la fe. Sospito que ens trobem en una situació d’aggiornamento similar a l’existent en els prolegòmens del Concili Vaticà II. La velocitat dels esdeveniments fa que les transicions històriques s’han accelerat de tal manera que la intensitat de les transformacions ocorregudes en els darrers són equivalents als canvis operats durant segles preconciliars. Per això, la nova evangelització d’Europa ha de fer-se des d’uns paràmetres conceptuals diferents als emprats en altres processos similars.

¿Quins són els camins de la nova evangelització a Europa?, ¿sobre quines iniciatives ha de basar-se la cristianització dels espais seculars europeus?. Aquestes preguntes són pertinents des d’Europa, ja que el problema d’esgotament de la notícia de la fe es dóna en aquest continent. ¿Les reflexions evangelitzadores que ens fem els europeus són comprensibles fora del nostre context cultural?. Els camins a explorar són plurals i diversos. Cal combinar els espais catequètics tradicionals amb nous formats d’evangelització. Es tracta d’incorporar nous canals evangelitzadors que combinin un ús raonable dels sentiments i emocions, amb un nou relat expressat a través d’un llenguatge coherent amb els nous significats cognitius. Cal progressar en la transmissió de la fe obrint nous espais i dinàmiques. El cansament de la fe s’ha de combatre amb un anunci de la fe com esdeveniment viu que porta a la vida.
Jordi L.


La crisi de la transmissió de la fe, Lluis Duch
En la societat dels nostres dies, les transmissions familiars, religioses, polítiques i culturals es troben en una situació d'una gran precarietat. L'ésser humà es constitueix com a humà gràcies a les informacions transmeses que, des del moment mateix del naixement fins a la mort, li proporcionen les estructures necessàries per a desenvolupar-se com a persona. Sense aquestes estructures, l'ésser humà està abocat a la deshumanització.A partir de les estructures d'acollida fonamentals (la codescendència o família, la coresidència o ciutat i la cotranscendència o religió) i de la descripció dels factors que incideixen en les transmissions culturals, Lluís Duch aprofundeix en l'estat de les transmissions de la fe i de la imatge de Déu en un temps de crisi com l'actual i entreveu quin pot ser-ne el futur.

Evangelitzar i transmetre la fe (20 Febrer 2011)
Però hi ha més: igual que el Pare ha enviat Jesucrist, també Ell ens ha enviat. La missió de Crist continua en la seva Església, comunitat que ha rebut de Crist l'Evangeli i la fe i ho proclama i la transmet a tot arreu. És comunitat evangelitzada i evangelitzadora.
El Senyor mateix i la situació històrica actual ens demanen assumir d'una manera més decidida el mandat missioner, unint i valorant tots els dons i carismes i superant particularismes. Tots els membres de l'Església, en fidelitat a Jesucrist i oberts a la força creadora de l'Esperit, ens hem de fer necessàriament la pregunta: en les variades condicions actuals, com podem i hem de desplegar la nostra missió evangelitzadora?
Ajuntem-nos per a trobar respostes.
Rebeu la salutació del vostre germà bisbe,
X Joan Piris Frígola , Bisbe de Lleida


Carta pastoral de los obispos de Pamplona y Tudela, Bilbao, San Sebastián y Vitoria
...En distintos sectores eclesiales percibimos: por un lado, actitudes de pesimismo desesperanzado ante las dificultades de la transmisión de la fe en el tiempo presente y, por otro lado, actitudes de confianza en un futuro de mayor autenticidad y profundidad de vida cristiana que resultará purificada en las pruebas y las búsquedas de esta situación.

Hay muchos que en esta situación presente buscan algo que les ayude a encontrar el sentido de la vida, la integridad de la fe, buscan autenticidad y desean algo más que ritos, algo más que normas. Es lo que tienen derecho a encontrar en los creyentes y en la Iglesia de Jesucristo.

Para cada uno de los creyentes y para nuestra Iglesia es, pues, el momento de preguntarnos de nuevo qué es aquello en lo que creemos. Es el momento de recuperar la fe que subyace a los ritos, normas y compromisos, y de reactivar el sentido del misterio que late en los más auténtico y profundo de nuestra vida creyente. Es el momento de reconsiderar nuestro lugar en el mundo de hoy como testigos y mensajeros de la fe...

AL SERVEI DEL NOSTRE POBLE
Per això sentim la necessitat de recórrer amb fe i confiança a l’omnipotència
de Déu en la pregària personal i comunitària, i de refermar els nostres
llaços fraternals de comunió en el Senyor, en les nostres diòcesis i parròquies,
en les nostres comunitats i en les nostres famílies, en les associacions i movi-
ments. Només així podrem oferir respostes adequades perquè l'Església sencera
es presenti al món contemporani amb una empenta missionera capaç de
promoure i dur a terme amb goig i encert la nova evangelització que el Senyor
ens encomana als inicis d’aquest tercer mil•lenni de l’era cristiana.54 Ens proposem

i proposem a tot el poble cristià que peregrina a Catalunya, una nova primavera

de l’esperit, una nova embranzida evangelitzadora al servei de tota la

societat i una generosa entrega als més petits i necessitats: que cadascú en el

seu entorn sigui flama ardent de fe i de caritat.

Que el Senyor beneeixi els nostres propòsits i la Mare de Déu, venerada
a la nostra muntanya santa de Montserrat i als innombrables santuaris de la
nostra terra catalana, ens acompanyi i ens sostingui en el camí del servei al
nostre poble!

ELS BISBES DE CATALUNYA

21 de gener de 2011

MODELS INTERESSANTS

Un bisbat en clau missionera. Dominique Rey, bisbe de Toulon (França)
És possible entendre una diòcesi en clau missionera? Com es pot posar en pràctica? Dominique Rey, bisbe de Toulon des de l’any 2000, ens presentarà l’experiència del seu intent en un ambient europeu, en molts aspectes semblant al dels nostres bisbats. No es pretén tant un discurs teòric sobre la nova evangelització com palpar la seva experiència en una zona fortament descristianitzada; no cerquem fórmules màgiques sinó experiències i camins de fe, horitzons d’esperança. Un pioner a nivell mundial de la nova evangelització.

L’oratori dels infants P. Gonçal Carbó (València)  Fa més de vint anys que es va adonar que ensenyar a pregar és el punt clau de l’educació dels infants. Des de llavors s’ha dedicat a desenvolupar un mètode senzill i profund per a iniciar els infants (5-12 anys) en la pregària, partint de l’ex¬periència del gran pedagog sant Josep de Calassanç. Partint d’allò palpable, l’infant descobreix la presència de Jesús en la Paraula, l’Eucaristia, en els germans que ens necessiten i creix en amistat amb ell.

Sentinelles del matí (joves) Don Andrea Brugnoli (Itàlia) Ell Bisbe de Verona li va encarregar de promoure un primer anunci de la fe als joves. Els joves són apòstols dels joves. Juntament amb un grup de nois i noies va engegar un projecte que coordina diferents activitats de formació i evangelització dels joves dins la diòcesi i de cara a les parròquies. La iniciativa ha estat adoptada per altres bisbats d’Itàlia i d’altres països.

Tornar a creure (adults)  Mn. Xavier Morlans (Barcelona)
L’objectiu de l’experiència és fer de la secularització i de la indiferència una oportunitat per a tornar a presentar la fe a les generacions absents de les parròquies (30-45 anys). La proposta, nascuda a casa nostra, que té cura tant del format com del contingut, s’adreça tant a batejats que volen replantejar la fe oblidada com a agnòstics o persones a la recerca de Déu.

Curs Alpha (adults) José Alberto Barrera (Madrid) L’experiència va néixer a Londres i, a partir de 1990, s’escampa per tot el món: a hores d’ara més de 15 milions de persones han fet un curs Alpha i cada any es fan uns 33.000 cursos en 163 països. El context d’acolliment i uns continguts agradables, fins i tot en clau d’humor, fan que s’hi trobin de gust tant aquellespersones amb forts prejudicis envers l’Església com els qui es fan les preguntes fonamentals de la vida o bé tenen el cristianisme força rovellat..

Arxiprestat de PIERA-CAPELLADES, la parròquia transmissora de la fe
Aquest espai l'hem d'omplir nosaltres.... oi?

ANY DE LA FE

1. Comunicat sobre la Nota de la Congregació per a la Doctrina de la Fe amb indicacions pastorals per a l’Any de la fe

Amb la Carta apostòlica Porta fidei d’11 d’octubre de 2011, Benet XVI va convocar un Any de la fe, que començarà l’11 d’octubre de 2012, 50è aniversari de l’obertura del concili Vaticà II, i acabarà el 24 de novembre de 2013, solemnitat del nostre Senyor Jesucrist Rei de l’Univers. Amb la promulgació d’aquest Any el Sant Pare vol posar en el centre de l’atenció eclesial el que, des de l’inici del seu pontificat, més li interessa: l’encontre amb Jesucrist i la bellesa de la fe en ell. Per altra part, l’Església és molt conscient dels problemes que ha d’afrontar avui la fe i considera més actual que mai la pregunta que Jesús mateix va fer: «El Fill de l’home, quan vingui, trobarà fe a la terra?» (Lc 18,8). Per això, «si la fe no adquireix nova vitalitat, amb una convicció profunda i una força real gràcies a l’encontre amb Jesucrist, totes les altres reformes seran ineficaces» (Discurs a la Cúria romana en ocasió de les felicitacions nadalenques, 22 de desembre de 2011).
(...)
La Nota articula les seves propostes en quatre nivells: 1) Església universal. 2) Conferències episcopals. 3) Diòcesi. 4) Parròquies, comunitats, associacions i moviments. Se citen a continuació alguns d’aquests suggeriments particulars.
(...)

A nivell diocesà, l’Any de la fe es considera, entre d’altres coses, una ocasió de «diàleg renovat i creatiu entre fe i raó, a través de simposis, congressos i jornades d’estudi, especialment a les universitats catòliques» i com a temps favorable per a «celebracions penitencials… en les quals es posi un èmfasi especial a demanar perdó a Déu pels pecats contra la fe».

A nivell de parròquies, la proposta central és la celebració de la fe en la litúrgia, i de manera especial en l’eucaristia, perquè «en l’eucaristia, misteri de la fe i font de la nova evangelització, la fe de l’Església és proclamada, celebrada i enfortida». D’aquesta iniciativa hauran de néixer, créixer i difondre’s totes les altres propostes, entre les quals tindran una importància particular les iniciatives empreses pels nombrosos instituts, les noves comunitats i els moviments eclesials.

«En el Consell pontifici per a la promoció de la nova evangelització s’establirà una secretaria especial per a coordinar les diverses iniciatives sobre l’Any de la fe promogudes pels diferents Dicasteris de la Santa Seu o que de totes maneres siguin rellevants per a l’Església universal.»

Aquesta secretaria també «podrà suggerir iniciatives apropiades per a l’Any de la fe» i obrirà «un lloc especial a Internet per a proporcionar informació útil» relativa a aquest tema.

Les indicacions oferides a la Nota tenen com a finalitat invitar tots els membres de l’Església a comprometre’s en l’Any de la fe per a redescobrir i «compartir el més valuós que té el cristià: Jesucrist, redemptor de l’home, rei de l’univers, “capdavanter de la fe i el qui la porta a la plenitud” (He 12,2)».

5 de gener de 2012

2. LA FE ÉS VIRTUT DIVINA I HUMANA
DO DE DÉU
«Per donar aquesta resposta de la fe –llegim a la Constitució Dei Verbum del Concili Vaticà II– és necessària la gràcia de Déu, que s'avança i ens ajuda, juntament amb l'auxili interior de l'Esperit Sant, que mou el cor, el dirigeix a Déu, obre els ulls de l'esperit i concedeix a tots gust per acceptar i creure la veritat.»

Concili Vaticà II, Const. Dog. Dei Verbum, 18 de novembre de1965, n. 5.

«temps favorable» (2Cor 6,2).
«Jo sóc amb vosaltres dia rere dia fins a la fi del món» (Mt 28,20)

RESPOSTA A LA GRÀCIA DE DÉU
«Tu ets el Crist, el Fill del Déu viu» (Mt 16,16)
Ara bé, com deia von Balthasar, «només l´Amor és digne de fe». Ningú mai no es fiaria de qui no se sent estimat. Si volem fer arribar la fe, cal que vegin que vivim de fe, i això queda palès quan veuen que ens fiem sempre de Déu, de la seva omnipotència, de la seva misericòrdia i de la seva providència.

3.AMBITS EVANGELITZADORS

 

Catequesi
Família
Escola
Feina/atur
Lleure
Vida
Parròquia

(...)

Com transmetem la fe als nostres entorns?

VERS UNA CONCLUSIÓ: 
HE CREGUT, I PER AIXÒ HE PARLAT


Com diu l’apòstol Pau: «He cregut, i per això he parlat» (2Cor 4,13)
També sabem, per la fe, que tota la nostra vida i actuació repercuteix, per la comunió dels sants, en tota l´Església i en tota la humanitat.

El profeta Isaïes proposa de part de Déu: "Us salvareu si us convertiu i deixeu d'inquietar-vos. Trobareu la força en la calma i en la confiança" (Is 30,15). Ens convé millorar la nostra fe confiada en aquesta Quaresma, a les portes d'un Any de la fe que començarà a la tardor. La Congregació per a la Doctrina de la Fe ens ha donat unes oportunes indicacions pastorals sobre què podríem fer durant l'Any de la fe a nivell parroquial i associatiu.

• Tots els fidels, cridats a revifar el do de la fe, hem d'intentar comunicar l'experiència pròpia de fe i caritat, dialogant amb tothom. Així s'espera que tot el poble cristià senti la urgència d'una renovada missió entre les persones amb qui viuen i treballen, conscients d'haver rebut la bona nova de la salvació per comunicar-la a tots.
Deixem-nos orientar per les indicacions de la Congregació per a la doctrina de la fe i preguem el Senyor amb els apòstols: "Augmenta'ns la fe!" (Lc 17,5).

«Fixem-nos els uns en els altres

per animar-nos a l’amor fratern

i ales bones obres» (He 10,24)

Missatge Quaresma sant pare

____________________________________________________________

ENLLAÇGRAFIA: