Icona de l'Amistat

Nou material sobre l'icona! (l'amic de Jesús)

ACOMPANYAR I SER ACOMPANYATS: icona de l’amistat

Segur que en un moment o altre hauràs experimentat la força d'un gest, d'una mirada, d'una paraula, segur que has experimentat la importància de l'acompanyament, d'acompanyar i de ser acompanyat. En aquesta estona de trobada ens acompanya la icona de l'amistat.  Aquesta icona prové del monestir de Bawit, a Egipte, i data del segle VI. Ens mostra a Crist posant el seu braç sobre l'espatlla d'un amic, amb aquest gest fa seva la vida i la missió de l'altre.

No està davant d’ell, sinó que avança al seu costat, l'acompanya. Aquest amic és cada un de nosaltres, a tots se'ns concedeix viure una amistat amb Ell.

”Déu sap tots els idiomes humans. Quedar-te en silènci davant d’Ell és resar. Els llavis romanen tancats, però el cor parla. I per mitjà de l’Esperit Sant, prega en tu més del que et puguis imaginar.” Despertem nostre cor i nostra mirada a tot allò que ens vulgui comunicar. “Crist protegint a l’abat Mena.” Que bonic sentir-te protegit per Crist! Senzillament mirar i deixar-te mirar! Deixar-te acompanyar, deixar-te sorprendre... contempla. Què t’impressiona?

_______________________________________________________________________

Contempla aquests personatges: les figures, els vestits, l’entorn... Al centre del quadre hi ha una creu, a l’esquerra Crist, al cel podem llegir “Salvador” i a la dreta “Apa Mena Prior“. Què et transmeten? Que et revelen?

Deixa que et parlin amb la seva presència, una presència carregada d’interioritat.

Mira i deixa’t mirar. Deixat acompanyar, deixa’t sorprendre...

Contempla els seus rostres: desobreix la seva atenció, serenitat, tranquilitat, confiança, compassió, humilitat, estimació...

Potser Crist et diu en aquest moment: “t’estimo” T’estima tal i com tu ets, amb les teves qualitats i els teus defectes, les teves debilitats, sense demanar res a canvi, gratuïtament. Què et transmeten? Que et revelen?

Deixa que et parlin amb els seus rostres.

Mira i deixa’t mirar. Deixat acompanyar, deixa’t sorprendre...

Contempla la mirada de Crist: aquests ulls grans, marrons, amb grans orelles. La seva mirada és de les que arriben al cor. Contempla la mirada de l’abat: reflex de certa por, sorpresa, incertesa... i alhora alegria i il·lusió. Potser que es sorprengués de tenir el Crist tan a prop. En tot moment i com es veu en la seva mirada i el gest de Crist. Ell acompanya amb una mirada d’afecte, de serenitat i gratuïtat. Descobreix la força de les seves mirades. Què et transmeten? Que et revelen?

Deixa que et parlin les seves mirades.

Mira i deixa’t mirar. Deixat acompanyar, deixa’t sorprendre...

Contempla les seves mans: el gest de Crist de posar-li la ma a l’espatlla en senyal de suport i acompanyament; i el gest de l’abat / amic que sembla que fa la senyal de benedicció a Crist. Ell es preocupa de tenir una ma sobre la nostra espatlla com a signe de confiança i sempre ho diu: “Jo seré amb vosaltres cada dia fins a la fi dels temps” (Mt 28,20). Descobreix l’escalfor i fermesa de les seves mans i la tendresa del seu gest. Què et transmeten? Que et revelen?

Deixa que et parlin les seves mans, el gest d’amistat.

Mira i deixa’t mirar. Deixat acompanyar, deixa’t sorprendre...

Contempla la Paraula que porta Crist: de color groc-daurat, adornat amb perles i gemmes, tancat amb dues tanques visibles sobre els dos cantons del llibre. Contempla el rotlle que sosté l’abat / l’amic. Què et transmeten? Que et revelen?

Deixa que et parli la seva Paraula en el silènci del teu cor.

Mira i deixa’t mirar. Deixat acompanyar, deixa’t sorprendre...

Contempla els peus de Crist: no se li veuen. En canvi els peus descalços de l’abat, son signe de seguiment de Crist, un voler ser com Ell. Què et transmeten? Que et revelen?

Deixa que et parlin els seus peus.

Mira i deixa’t mirar. Deixat acompanyar, deixa’t sorprendre...

_______________________________________________________________________

És possible que en aquest mirar i deixar-te mirar en el silènci del teu cor sorgeixin alguns sentiments, algunes inquietuds, intuïcions... potser alguna paraula, alguna pregària, alguna cançó...

Seria enriquidor poder compartir de forma senzilla el que ens ha aportat a cadascú. T’animes a compartir-ho?