PROJECTE
GLOBAL DE PASTORAL CATEQUÈTICA
Orientacions
i línies d’acció Els bisbes de Catalunya Agost
2000
Un document dels nostres bisbes, que traça les línies per dibuixar una catequesi continuada al llarg de la vida. A la pràctica, l'enllaç dels sagraments de la iniciació (baptisme, confirmació i eucaristia) amb la vida i formació cristiana.
El
procés dels adolescents i joves (2.3)
1.
Característiques i criteris
Un repte per al futur
108. “L’Església encara que veu els joves com ‘l’esperança’,
els contempla avui com un gran ‘desafiament per al futur de l’Església’”(DGC
182). Per això el Concili Provincial Tarraconense ha indicat la Pastoral de
Joventut com una opció prioritària en l’acció evangelitzadora. Per a afavorir
diverses iniciatives, espais de trobada i diàleg amb els joves, per a fer-los
créixer en totes les dimensions de la seva vida, “cal promoure llocs d’encontre
per als infants i per als joves amb un sentit d’acolliment i obertura a tots, a
fi que des del lleure i l’acolliment es puguin obrir a la trobada amb Jesucrist
vivent i a la participació en la comunitat cristiana” (CPT 26).
Aquest principi general també serveix per a la
catequesi d’adolescents i joves, puix sense un ambient acollidor que afavoreixi
la relació interpersonal i la participació és impossible portar endavant una
catequesi que il·lumini realment els criteris i els valors presents en la seva
vida.
Situacions de vida
109. “Cal observar que la crisi espiritual i
cultural que afecta el món, té les seves primeres víctimes en les generacions
joves” (DGC 181). El canvi cultural i social, l’allargament de l’etapa de la
joventut abans d’entrar a assumir responsabilitats, les dificultats del món del
treball, les pressions de la societat de consum i de la diversió, fan del món
dels joves un temps d’espera sovint marcat per l’angoixa i el desencís, quan no
per la marginació.
En general, cal afirmar que aquesta etapa de la
vida està marcada per un allunyament de l’Església o, almenys, de desconfiança
envers ella com a actitud de fons. Això reflecteix una manca de suport
espiritual i moral per part de la família o que han rebut una catequesi molt precària.
Tanmateix, en molts joves hi ha una tendència a la recerca del sentit de la
vida, a la solidaritat i al compromís social, i a la mateixa experiència
religiosa (cf. DGC 184).
Diversitat de propostes. Diversitat de
situacions
110. L’experiència ensenya que és útil per a la
catequesi distingir en aquestes edats entre adolescència i joventut. Cal tenir
en compte les aportacions de les ciències de l’educació i també les condicions
de la vida en què creixen, de forma particular tot el que fa referència al món
de l’ensenyament, l’esport i la diversió.
Context pastoral
111. El procés catequètic cal situar-lo a l’interior
d’una pastoral més àmplia d’adolescents i joves, orientada al conjunt dels
problemes que afecten llurs vides. Al cor d’aquest procés catequètic hi ha la
proposta explícita de Crist, del seu Evangeli al jove. És una proposta dirigida
a tots els joves i a la seva mida, amb comprensió concreta i atenta dels seus
problemes, i amb la invitació a donar-hi una resposta viva i responsable. En
aquest sentit, tota l’acció pastoral amb els joves, i de forma particular el
procés catequètic, té una dimensió vocacional que cal sempre tenir en compte.
2. Itinerari i estructura
2.1.Adolescència
2.2.Joventut
2.1. Adolescència
112. L’adolescent viu una etapa de canvis profunds
tant psicològics com fíquics, cerca un nou lloc tant en la societat com en l’Església.
És una etapa de trencaments i de noves preguntes sobre la seva identitat i el
seu futur. Ja no el satisfà la religiositat de la seva infantesa i cerca una
orientació fonamental que pugui donar unitat i orientació a la seva vida.
Aquesta recerca porta sovint a una vertadera crisi religiosa.
113. El principal deure de la catequesi de l’adolescència
serà desvetllar-hi el vertader sentit cristià de la vida. En realitat, la
situació dels adolescents exigeix, molt sovint, que l’acció apostòlica amb ells
sigui més missionera que estrictament catequètica, més anunciadora dels continguts
fonamentals de la fe que sistemàtica. Per això, des d’una perspectiva
catecumenal aquesta edat està més necessitada d’un primer anunci de la fe com a
primer pas necessari per a madurar l’adhesió de la fe a Jesucrist, en qui
confiar com a amic i company de camí.
114. El primer pas del procés catequètic en l’adolescència
ha de proposar-se desvetllar en els nois i noies l’interès per incorporar-se al
procés de formació amb un grup de companys, i suscitar el desig de conèixer
Jesucrist i el seu Evangeli. Des d’aquí serà possible d’oferir una proposta
catequètica que tingui en compte les seves preocupacions i interessos vitals,
que acompanyi el procés de formació de la seva personalitat i proposi la Bona Nova i el seu missatge
com a força i sentit de la vida.
Característiques i durada
115. Atesa la complexitat catequètica d’aquesta
etapa de la vida, s’hauria d’organitzar segons les condicions de cada lloc,
reconeixent tot l’esforç que es fa per l’educació de la fe en aquestes edats.
Tanmateix, cal tendir a fer la catequesi d’adolescents com un procés catequètic
a l’interior del qual se situa, com un moment catequètic significatiu, la
recepció del sagrament de la Confirmació, no pas com el seu punt final. Un
procés en què s’hauria de caminar més a promoure moments intensos de formació i
experiència cristiana, com són recessos, convivències, etc. i a una atenció més
personalitzada dels adolescents. Seria necessari suscitar l’encontre personal
entre el catequista i cada adolescent, alguna vegada durant el procés. La durada
d’aquesta catequesi serà de dos anys.
Pedagogia catecumenal
116. La catequesi ha de tenir una caràcter
marcadament catecumenal: juntament amb una proposta gradual i arrelada en la
vida de la fe, no hi ha de faltar la pregària i la celebració de la Paraula,
acompanyats amb els testimonis de vida cristiana manifestats en homes i dones
que han viscut i viuen segons l’Evangeli. També caldrà cultivar el sentit de
pertinença eclesial i educar per al servei i el testimoniatge entre el joves.
Cultivar el sentit evangelitzador i apostòlic de la vida cristiana és un
objectiu directe de la catequesi de Confirmació.
La catequesi de Confirmació
117. La celebració del sagrament de la Confirmació
ha esdevingut un dels moments més importants de l’acció pastoral amb
adolescents i joves, entre els catorze i els divuit anys. És una oportunitat
que afavoreix la seva participació en una catequesi adequada a la seva edat i situació
i que té una durada considerable. La catequesi que prepara per a la Confirmació
no ha de pensar-se com una catequesi aïllada i sense relació amb el procés
catequètic que té lloc al llarg de l’adolescència i joventut. En concret, no s’ha
de donar per suposat que els qui participen en la catequesi de Confirmació no
han interromput el procés catequètic després de la recepció del sagrament de l’Eucaristia.
Sovint la realitat és una altra i ens cal partir d’aquesta realitat.
Els continguts de la catequesi de
Confirmació
118. Els adolescents i els joves que es preparen
per a la recepció del sagrament de la
Confirmació necessiten donar solidesa a la
formació cristiana rebuda, i aquesta exigència comporta adaptar la catequesi a
la situació en què es troben i al nivell de la seva formació humana i
cristiana. En concret, la catequesi que prepara a la celebració de la
Confirmació haurà tant de recuperar les primeres nocions de la Revelació de
Déu, com aprofundir en la dimensió eclesial de la fe, així com també ressaltar
la unitat dels sagraments de la Iniciació. També ajudarà a enfortir la
consciència moral i l’esperit de conversió, que troba la seva expressió sacramental
en la celebració personal i habitual del sagrament de la Reconciliació. Pel
que fa referència als continguts propis d’aquesta catequesi i a la celebració
de la Confirmació, s’ha de tenir en compte el que diu el Directori de Pastoral Sacramental de la Conferència Episcopal
Tarraconense.
119. Cal recordar que “la pastoral de la
Confirmació té com a meta, molt en primer terme, dur el confirmand a participar
plenament i activament en el banquet eucarístic, ja que, com ho consideren la
Tradició i la litúrgia, la Confirmació va específicament i directament ordenada
a l’Eucaristia” (IC 90).
Els adolescents no batejats
120. Amb alguna freqüència es presenta a la
catequesi de confirmació algun adolescent que no està batejat. Aquest haurà d’integrar-se
en el grup de catequesi dels ja batejats que es preparen a la confirmació, tot
i que haurà de participar en les celebracions pròpies de l’itinerari catecumenal
dels no batejats, en les quals podrà participar també el seu grup de catequesi.
Tal com recorda el Directori de Pastoral Sacramental: “Els qui inicien l’itinerari catecumenal en l’adolescència –amb els
batejats i admesos a l’Eucaristia que es preparen per a la Confirmació– hauran
de ser batejats amb anterioritat si no es fa dins la mateixa celebració on és
conferida la Confirmació a tots els altres” (DPS 41,2).
2.2. Joventut
Característiques
121. Quan parlem de joves ens referim a les edats
compreses entre els divuit i els trenta anys. És un període més equilibrat, en
el qual es pot desenvolupar una catequesi més sistemàtica, tot i que s’ha de
seguir la recomanació de fer propostes que puguin acompanyarlos en la revisió
de la pròpia vida a la llum de l’Evangeli, confrontar el missatge cristià amb
els humanismes moderns, tot subratllant la dimensió apologètica de la fe.
Finalitats
122. En general, la catequesi de joves s’ha d’ocupar,
de forma particular, de l’educació per a la realitat i la veritat segons l’Evangeli,
la formació de la consciència, l’educació per a l’amor, el plantejament
vocacional, el compromís cristià en la societat i la responsabilitat missionera
en el món (cf. DGC 185). Tota aquesta proposta haurà de realitzar-se en relació
amb la pastoral de joventut, seguint la recomanació del Concili Provincial
Tarraconense que fa pròpia la Proposta de Pastoral de
Joventut per a Catalunya i Balears (cf. CPT 28).
Context pastoral
123. Seria convenient que aquest procés catequètic
es dugués a terme en una pastoral més àmplia i tenint en compte les mediacions
pròpies d’aquesta edat, especialment a través dels moviments apostòlics (cf. DGC
184). Es pot aspirar que, finalitzat aquest procés, els joves puguin haver
adquirir una síntesi bàsica i concreta, adequada a la seva edat, participar en
la vida de la comunitat cristiana, especialment en l’Eucaristia, i assumir les esponsabilitats
pròpies d’aquell qui, havent rebut els sagraments de la Iniciació, està
disposat a professar la fe d’una forma viva i operant.
124 El “llibre de la fe” apropiat per a aquest
moment serà aquell que determinin els bisbes de la Conferència
Episcopal Tarraconense.
______________________________________________________________________________
Pot interessar les formacions rebudes al bisbat:
La Paraula de Déu a la pastoral amb adolescents i joves
[+]
-
La Confirmació dins la Iniciació Cristiana
[+]
-
La celebració de la Confirmació
[+]
-
Recursos. Com ajudar a viure la fe als adolescents
[+]
-
Com ajudar a viure la fe als adolescents
[+]
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada
Deixa el teu comentari, proposa modificacions, aporta idees, facilita nous links... Identifica't per ser respost. Gràcies!