Projecte global de Pastoral Catequètica (Bisbes de Catalunya 2000)



PROJECTE GLOBAL DE PASTORAL CATEQUÈTICA
Orientacions i línies d’acció Els bisbes de Catalunya Agost 2000

Un document dels nostres bisbes, que traça les línies per dibuixar una catequesi continuada al llarg de la vida. A la pràctica, l'enllaç dels sagraments de la iniciació (baptisme, confirmació i eucaristia) amb la vida i formació cristiana.

 
El procés dels adolescents i joves (2.3)
1. Característiques i criteris
Un repte per al futur
108. “L’Església encara que veu els joves com ‘l’esperança’, els contempla avui com un gran ‘desafiament per al futur de l’Església’”(DGC 182). Per això el Concili Provincial Tarraconense ha indicat la Pastoral de Joventut com una opció prioritària en l’acció evangelitzadora. Per a afavorir diverses iniciatives, espais de trobada i diàleg amb els joves, per a fer-los créixer en totes les dimensions de la seva vida, “cal promoure llocs d’encontre per als infants i per als joves amb un sentit d’acolliment i obertura a tots, a fi que des del lleure i l’acolliment es puguin obrir a la trobada amb Jesucrist vivent i a la participació en la comunitat cristiana” (CPT 26).

Aquest principi general també serveix per a la catequesi d’adolescents i joves, puix sense un ambient acollidor que afavoreixi la relació interpersonal i la participació és impossible portar endavant una catequesi que il·lumini realment els criteris i els valors presents en la seva vida.

Situacions de vida
109. “Cal observar que la crisi espiritual i cultural que afecta el món, té les seves primeres víctimes en les generacions joves” (DGC 181). El canvi cultural i social, l’allargament de l’etapa de la joventut abans d’entrar a assumir responsabilitats, les dificultats del món del treball, les pressions de la societat de consum i de la diversió, fan del món dels joves un temps d’espera sovint marcat per l’angoixa i el desencís, quan no per la marginació.
En general, cal afirmar que aquesta etapa de la vida està marcada per un allunyament de l’Església o, almenys, de desconfiança envers ella com a actitud de fons. Això reflecteix una manca de suport espiritual i moral per part de la família o que han rebut una catequesi molt precària. Tanmateix, en molts joves hi ha una tendència a la recerca del sentit de la vida, a la solidaritat i al compromís social, i a la mateixa experiència religiosa (cf. DGC 184).

Diversitat de propostes. Diversitat de situacions
110. L’experiència ensenya que és útil per a la catequesi distingir en aquestes edats entre adolescència i joventut. Cal tenir en compte les aportacions de les ciències de l’educació i també les condicions de la vida en què creixen, de forma particular tot el que fa referència al món de l’ensenyament, l’esport i la diversió.

Context pastoral
111. El procés catequètic cal situar-lo a l’interior d’una pastoral més àmplia d’adolescents i joves, orientada al conjunt dels problemes que afecten llurs vides. Al cor d’aquest procés catequètic hi ha la proposta explícita de Crist, del seu Evangeli al jove. És una proposta dirigida a tots els joves i a la seva mida, amb comprensió concreta i atenta dels seus problemes, i amb la invitació a donar-hi una resposta viva i responsable. En aquest sentit, tota l’acció pastoral amb els joves, i de forma particular el procés catequètic, té una dimensió vocacional que cal sempre tenir en compte.

2. Itinerari i estructura
2.1.Adolescència
2.2.Joventut
2.1. Adolescència
112. L’adolescent viu una etapa de canvis profunds tant psicològics com fíquics, cerca un nou lloc tant en la societat com en l’Església. És una etapa de trencaments i de noves preguntes sobre la seva identitat i el seu futur. Ja no el satisfà la religiositat de la seva infantesa i cerca una orientació fonamental que pugui donar unitat i orientació a la seva vida. Aquesta recerca porta sovint a una vertadera crisi religiosa.

113. El principal deure de la catequesi de l’adolescència serà desvetllar-hi el vertader sentit cristià de la vida. En realitat, la situació dels adolescents exigeix, molt sovint, que l’acció apostòlica amb ells sigui més missionera que estrictament catequètica, més anunciadora dels continguts fonamentals de la fe que sistemàtica. Per això, des d’una perspectiva catecumenal aquesta edat està més necessitada d’un primer anunci de la fe com a primer pas necessari per a madurar l’adhesió de la fe a Jesucrist, en qui confiar com a amic i company de camí.

114. El primer pas del procés catequètic en l’adolescència ha de proposar-se desvetllar en els nois i noies l’interès per incorporar-se al procés de formació amb un grup de companys, i suscitar el desig de conèixer Jesucrist i el seu Evangeli. Des d’aquí serà possible d’oferir una proposta catequètica que tingui en compte les seves preocupacions i interessos vitals, que acompanyi el procés de formació de la seva personalitat i proposi la Bona Nova i el seu missatge com a força i sentit de la vida.

Característiques i durada
115. Atesa la complexitat catequètica d’aquesta etapa de la vida, s’hauria d’organitzar segons les condicions de cada lloc, reconeixent tot l’esforç que es fa per l’educació de la fe en aquestes edats. Tanmateix, cal tendir a fer la catequesi d’adolescents com un procés catequètic a l’interior del qual se situa, com un moment catequètic significatiu, la recepció del sagrament de la Confirmació, no pas com el seu punt final. Un procés en què s’hauria de caminar més a promoure moments intensos de formació i experiència cristiana, com són recessos, convivències, etc. i a una atenció més personalitzada dels adolescents. Seria necessari suscitar l’encontre personal entre el catequista i cada adolescent, alguna vegada durant el procés. La durada d’aquesta catequesi serà de dos anys.

Pedagogia catecumenal
116. La catequesi ha de tenir una caràcter marcadament catecumenal: juntament amb una proposta gradual i arrelada en la vida de la fe, no hi ha de faltar la pregària i la celebració de la Paraula, acompanyats amb els testimonis de vida cristiana manifestats en homes i dones que han viscut i viuen segons l’Evangeli. També caldrà cultivar el sentit de pertinença eclesial i educar per al servei i el testimoniatge entre el joves. Cultivar el sentit evangelitzador i apostòlic de la vida cristiana és un objectiu directe de la catequesi de Confirmació.

La catequesi de Confirmació
117. La celebració del sagrament de la Confirmació ha esdevingut un dels moments més importants de l’acció pastoral amb adolescents i joves, entre els catorze i els divuit anys. És una oportunitat que afavoreix la seva participació en una catequesi adequada a la seva edat i situació i que té una durada considerable. La catequesi que prepara per a la Confirmació no ha de pensar-se com una catequesi aïllada i sense relació amb el procés catequètic que té lloc al llarg de l’adolescència i joventut. En concret, no s’ha de donar per suposat que els qui participen en la catequesi de Confirmació no han interromput el procés catequètic després de la recepció del sagrament de l’Eucaristia. Sovint la realitat és una altra i ens cal partir d’aquesta realitat.

Els continguts de la catequesi de Confirmació
118. Els adolescents i els joves que es preparen per a la recepció del sagrament de la
Confirmació necessiten donar solidesa a la formació cristiana rebuda, i aquesta exigència comporta adaptar la catequesi a la situació en què es troben i al nivell de la seva formació humana i cristiana. En concret, la catequesi que prepara a la celebració de la Confirmació haurà tant de recuperar les primeres nocions de la Revelació de Déu, com aprofundir en la dimensió eclesial de la fe, així com també ressaltar la unitat dels sagraments de la Iniciació. També ajudarà a enfortir la consciència moral i l’esperit de conversió, que troba la seva expressió sacramental en la celebració personal i habitual del sagrament de la Reconciliació. Pel que fa referència als continguts propis d’aquesta catequesi i a la celebració de la Confirmació, s’ha de tenir en compte el que diu el Directori de Pastoral Sacramental de la Conferència Episcopal Tarraconense.

119. Cal recordar que “la pastoral de la Confirmació té com a meta, molt en primer terme, dur el confirmand a participar plenament i activament en el banquet eucarístic, ja que, com ho consideren la Tradició i la litúrgia, la Confirmació va específicament i directament ordenada a l’Eucaristia” (IC 90).

Els adolescents no batejats
120. Amb alguna freqüència es presenta a la catequesi de confirmació algun adolescent que no està batejat. Aquest haurà d’integrar-se en el grup de catequesi dels ja batejats que es preparen a la confirmació, tot i que haurà de participar en les celebracions pròpies de l’itinerari catecumenal dels no batejats, en les quals podrà participar també el seu grup de catequesi. Tal com recorda el Directori de Pastoral Sacramental: “Els qui inicien l’itinerari catecumenal en l’adolescència –amb els batejats i admesos a l’Eucaristia que es preparen per a la Confirmació– hauran de ser batejats amb anterioritat si no es fa dins la mateixa celebració on és conferida la Confirmació a tots els altres” (DPS 41,2).

2.2. Joventut
Característiques
121. Quan parlem de joves ens referim a les edats compreses entre els divuit i els trenta anys. És un període més equilibrat, en el qual es pot desenvolupar una catequesi més sistemàtica, tot i que s’ha de seguir la recomanació de fer propostes que puguin acompanyarlos en la revisió de la pròpia vida a la llum de l’Evangeli, confrontar el missatge cristià amb els humanismes moderns, tot subratllant la dimensió apologètica de la fe.

Finalitats
122. En general, la catequesi de joves s’ha d’ocupar, de forma particular, de l’educació per a la realitat i la veritat segons l’Evangeli, la formació de la consciència, l’educació per a l’amor, el plantejament vocacional, el compromís cristià en la societat i la responsabilitat missionera en el món (cf. DGC 185). Tota aquesta proposta haurà de realitzar-se en relació amb la pastoral de joventut, seguint la recomanació del Concili Provincial Tarraconense que fa pròpia la Proposta de Pastoral de Joventut per a Catalunya i Balears (cf. CPT 28).

Context pastoral
123. Seria convenient que aquest procés catequètic es dugués a terme en una pastoral més àmplia i tenint en compte les mediacions pròpies d’aquesta edat, especialment a través dels moviments apostòlics (cf. DGC 184). Es pot aspirar que, finalitzat aquest procés, els joves puguin haver adquirir una síntesi bàsica i concreta, adequada a la seva edat, participar en la vida de la comunitat cristiana, especialment en l’Eucaristia, i assumir les esponsabilitats pròpies d’aquell qui, havent rebut els sagraments de la Iniciació, està disposat a professar la fe d’una forma viva i operant.

124 El “llibre de la fe” apropiat per a aquest moment serà aquell que determinin els bisbes de la Conferència Episcopal Tarraconense.


______________________________________________________________________________
Pot interessar les formacions rebudes al bisbat:


-
-
-
-
Com ajudar a viure la fe als adolescents [+]

Comentaris