OBSERVANÇA QUARESMAL: Tinguem present allò més bàsic:
-Per
als + formats i cultivats, recordem que hem d'aprendre a fons que
ensenya l'Església! Sinó alguns pensaran que som una colla
d'arreplegats! El dejuni s'ha d'adaptar a cada territori i situació
(SC110), i els qui tenen garantia de catolicitat a cada territori són
els nostres bisbes i el pastor de l'Església. Formem-nos amb els
documents de la nostra Església (Sant Pare, Bisbes de la CET)
-Tinguem
present allò + bàsic: el dimecres de cendra i el divendres sant, hem de
fer dejuni (=no menjar res), i els divendres de quaresma abstinència de
carn.
______________
L'Església ens mana que observem el dejuni, la caritat i la oració. Aquest manament hauria de ser una alegria per als catòlics! No ens deixem portar per les paròdies que fan els qui no creuen i volen ridiculitzar la profunditat i seriositat de l'espiritualitat dels catòlics. Tans segles i seguim fidels a l'Antic i del Nou Testament, en l’antigor cristiana, l’almoina o la comunicació cristiana de béns era inseparable del dejuni.
Tota la tradició de l’Església podria sintetitzar-se en aquesta consigna: «Dejuna perquè et sigui possible de compartir el que tens.» Un autor cristià antic diu: «El dia de dejuni t’alimentaràs només de pa i aigua, i, un cop calculat el cost del que hauries consumit, donaràs la quantitat corresponent a una viuda, a un orfe o a un necessitat». Testimonis dels primers segles de l'Església diuen que els cristians, per defensar un pobre o un esclau «dejunen dos o tres dies, i tot allò que havien destinat per a si mateixos els ho fan arribar».
Un antic llibre de pregàries insisteix: «El que nosaltres deixem de prendre, que aprofiti per a alimentar els qui passen necessitat» I el que tan descarat predica sant Lleó el Gran, papa: «El dejuni dels rics s’ha de convertir en aliment per als pobres.»
Tota la tradició de l’Església podria sintetitzar-se en aquesta consigna: «Dejuna perquè et sigui possible de compartir el que tens.» Un autor cristià antic diu: «El dia de dejuni t’alimentaràs només de pa i aigua, i, un cop calculat el cost del que hauries consumit, donaràs la quantitat corresponent a una viuda, a un orfe o a un necessitat». Testimonis dels primers segles de l'Església diuen que els cristians, per defensar un pobre o un esclau «dejunen dos o tres dies, i tot allò que havien destinat per a si mateixos els ho fan arribar».
Un antic llibre de pregàries insisteix: «El que nosaltres deixem de prendre, que aprofiti per a alimentar els qui passen necessitat» I el que tan descarat predica sant Lleó el Gran, papa: «El dejuni dels rics s’ha de convertir en aliment per als pobres.»
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada
Deixa el teu comentari, proposa modificacions, aporta idees, facilita nous links... Identifica't per ser respost. Gràcies!