Papa Francesc | notes biogràfiques

from wiki

Papa de l'Església Catòlica
13 de març de 2013
Dades personals
Nom	Jorge Mario Bergoglio
Nascut	17 de desembre de 1936 (76 anys) Buenos Aires, Argentina

Francesc (en llatí: Franciscus^[1]) (Buenos Aires, 17 de desembre de 1936), nascut com a Jorge Mario Bergoglio, és el 266è Papa de l'Església Catòlica, el primer no europeu des de l'Edat antiga, des de l'any 741, quan Gregori III d'origen siri va morir, i el primer castellanoparlant.

Va resultar elegit el 13 de març de 2013,^[2] després de la renúncia al càrrec de Benet XVI, pels cardenals que van votar en el conclave. És el primer pontífex procedent del continent americà. Anteriorment, i després de la mort del papa Joan Pau II el 2 d'abril de 2005, havia estat considerat un dels candidats a Summe Pontífex, moment en què va ser escollit Benet XVI. Exercia d'arquebisbe de Buenos Aires des del 1998, i fou ordenat cardenal el 2001.

Escollí el seu nom papal en honor a Francesc d'Assís^[3].

Biografia

Jorge Mario Bergoglio va néixer a la ciutat de Buenos Aires el 17 de desembre de 1936, fill d'un matrimoni d'italians format per Mario Jose Bergoglio (empleat ferroviari) i Regina Maria Sivori (mestressa de casa).

Diplomat de l'escola secundària industrial ENET N. 27 (ara ETN N. 27) Hipòlit Yrigoyen, amb el títol de tècnic químic^[4]. Als 21 anys (el 1957) va decidir ordenar-se sacerdot. Va ingressar al seminari del barri Villa Devoto, com a novici de l'orde jesuïta.^[5]

Sacerdoci

Va ser ordenat sacerdot el 13 de desembre de 1969. A partir de llavors va fer una llarga carrera dins de l'ordre de la qual va arribar a ser provincial des de 1973 fins a 1979, ja durant la Dictadura militar argentina.

Bisbe i cardenal

Escut d'armes de cardenal, amb el lema Miserando atque eligendo

Després d'una gran activitat com a sacerdot i professor de teologia, va ser consagrat bisbe titular d'Auca el 20 de maig de 1992, per exercir com un dels quatre bisbes auxiliars de Buenos Aires.

Quan la salut del seu predecessor a l'arxidiòcesi de Buenos Aires, l'arquebisbe Antonio Quarracino va començar a afeblir-se, Bergoglio va ser-ne designat bisbe coadjutor el 3 de juny de 1997. Va prendre el càrrec d'arquebisbe de Buenos Aires el 28 de febrer de 1998.

Durant el consistori del 21 de febrer de 2001, el Papa Joan Pau II el va crear cardenal amb el titulus de sant Roberto Belarmino. A més, es va constituir en la primacia de l'Argentina, resultant així el superior jeràrquic de l'Església catòlica d'aquest país.

Forma part de la Comissió per a Amèrica Llatina, la Congregació per al Clergat, el Pontifici Consell per a la Família, la Congregació per al Culte Diví i la Disciplina dels Sagraments , el Consell Ordinari de la Secretaria General per al Sínode dels Bisbes i la Congregació per als Instituts de Vida Consagrada i les Societats de Vida Apostòlica.

En virtut del seu lloc episcopal, és a més membre de la Conferència Episcopal Argentina-de la qual va ser president en dues ocasions, fins al 2011 - i del Consell Episcopal Llatinoamericà (CELAM).

Després de dos períodes consecutius com a president de la Conferència Episcopal Argentina, el 8 de novembre de 2011 els bisbes electors d'aquest organisme van designar per reemplaçar a l'arquebisbe de Santa Fe, José María Arancedo, cosí germà del difunt expresident argentí Raúl Alfonsín i fins llavors vicepresident segon de la Conferència Episcopal.^[6][7]

Vaticà

Quan va morir Joan Pau II, eren 117 els cardenals menors de 80 anys en condicions de votar per triar un nou Papa, entre els quals es trobava el cardenal Bergoglio, de qui es diu que va aconseguir obtenir 40 vots dels 77 que eren necessaris per ser elegit (és a dir, el segon lloc darrere del que va ser elegit i convertit en Benet XVI, el cardenal Joseph Ratzinger.^[8] No obstant això, ja que hi ha obligació de secret absolut per als assistents al conclave^[9] sota pena d'excomunió reservada al Summe Pontífex^[10] aquesta dada s'ha de prendre com una mera especulació.

A la Santa Seu va ser membre de la Congregació pel Culte Diví i la Disciplina dels Sagraments, de la Congregació per al Clergat, de la Congregació per als Instituts de Vida Consagrada i de les Societats de Vida Apostòlica, del Pontifici Consell per a la Família i de la Pontifícia Comissió per a Amèrica Llatina