L’Església és com el cor de
Déu que estima enmig del nostre món. M’hi refereixo en el sentit que ha de fer “circular”
la voluntat de Déu fins a tots els racons de la terra. El lector d’aquesta
revista té una formació i un coneixement considerable, però m’agrada
explicar-me les coses senzilles a mi mateix i així vull compartir-ho.
L'objecte de la nostra recerca és Déu i la seva voluntat. La feina més apassionant de
tot batejat és discernir la voluntat de Déu en la seva vida. Els sacerdots,
concretament tenim un valor que ens diferencia en aquesta tasca: hem d’acompanyar
a aquells qui ens han estat encomanats a concretar la voluntat de Déu en les seves
vides. I aquest acompanyament el fem caminant al costat com a germans. Per raó
del nostre ministeri de servei, estem cridats a donar-ho tot, a destinar tots
els nostres recursos personals, espirituals, acadèmics, econòmics... per
apropar el bon Jesús que tan ens estima als nostres germans.
A vegades, pensem dins
nostre que la innovació en el ministeri pastoral passa per seguir el ritme de l’última
moda. Podem deixar-nos arrossegar per messianismes de poca fe, culte a
nosaltres mateixos o a idees caduques, temptacions d’infidelitat o divisió, fer
que jo creixi perquè ell minvi... En
aquest cas podem perdre el nord, ja que la novetat de l’evangeli no és com jo
penso, és com Déu vol.
En un altre extrem, a
vegades, pensem dins nostre que no hi ha res a fer, que el nostre ministeri és
caduc en un món que canvia molt ràpid. Podem deixar-nos portar per profecies de
calamitats, desànims, febleses, invasió de pobreses personals... És que ningú
es confessa, és que els joves no van a missa... En qualsevol extrem o equilibri
en el qual ens trobem, mai hem de perdre la voluntat obstinada de cercar a Déu
i deixar que per mitjà nostre, el seu amor circuli per mitjà de l’Església al
món.
Aquest pensament, em fa
viure la tasca del ministeri amb una gran novetat. Fins al punt que penso que
un capellà és com un director de cine al qui li han donat el final de la
pel·lícula, però ha d’anar construint la cinta sense guió. Vull dir que sabem
que acabarem donant la vida totalment, que l’horitzó és la creu d’entregar objectivament
la pròpia vida per amor, amb l’esperança certa de la Resurrecció.
L’aplicació al ministeri d’aquests
conceptes, només a mode d’assaig, em sembla apassionant. Hem d’aprendre molt
dels savis del nostre món! Recercar el sentit del ministeri pastoral, viure la
dimensió de novetat del servei i valorar el que ens diferencia, o sigui la
riquesa de l’aportació específica que fem en l’Església: tot això ens pot
ajudar a donar un nou valor a la nostra vida.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada
Deixa el teu comentari, proposa modificacions, aporta idees, facilita nous links... Identifica't per ser respost. Gràcies!