BOSTON: horror, error i esperança

Artícle publicat a "EL BON PASTOR" El Bon Pastor, 41, maig del 2013

Durant unes setmanes vam seguir a les notícies les bombes a la cursa de Boston. Després de les primeres olimpíades de l’era moderna, comença aquesta Marató que coincideix amb un dia molt important pels americans, el Patriot’s Day. Perquè nosaltres ens en fem una idea, hem de pensar que és com fer violència enmig de la diada de sant Jordi en una plaça pública. Sempre és un escàndol la violència, però és penós en un dia festiu important pel país i quan els toca el rebre a gent innocent, persones “del carrer” amb qui ens podem identificar fàcilment.

En aquest context pesarós, hi ha inconveniències diplomàtiques que tenen un gran ventall de resolucions. N’hi ha d’altres, en canvi, que són clares i distintes. Amb tots els respectes personalment per l’ex-cònsol espanyol a Boston, va tenir la dissort de no estar a l’alçada del càrrec. Estic segur que aquest esdeveniment servirà per replantejar moltes coses a ell i a tots els qui ens hem fet ressó de la notícia. El comunicat oficial deia diplomàticament que fou destituït per “incompliment de les seves obligacions”.

Hi ha elements objectius que fan veure als altres que no compleixes el teu servei. En aquestes dades objectives difícilment podem discutir. A finals d’abril, el sant Pare predicava a uns nous diaques: “sigueu mitjancers i no intermediaris”. Tanmateix crec que aquesta exhortació que es pot aplicar a tot batejat, en el capellà s’ha d’exigir amb més rigor per molts motius. El principal és l’essència del ministeri pastoral, i un de secundari és què rebem uns diners mensualment per dedicar-nos a aquest servei. Per als preveres, saber que hi ha gent que perd la salut per feines que no s’estima, rebent molt menys que nosaltres, ens hauria d’estimular molt mes a ser pastors i no funcionaris.

Tota situació d’emergència demana respostes que estiguin a l’alçada. Però les respostes d’alçada no s’improvisen, sinó que es couen a foc lent. El que fa que siguem intermediaris és acostumar-nos a unes pautes mecàniques i impersonals que ens estalvien servir amb amor als altres i jutjar situacions i persones segons el cor de Crist.

Vull dir que l’horari de la litúrgia i el despatx està molt bé i s’ha de complir, l’horari de la catequesi, l’atenció als necessitats, l’assaig dels cants, la reunió del consell o el grup... s’ha de fer i tant que si! Però després d’assegurar aquests mínims institucionals, comença la creativitat evangèlica i l’entrega total de la pròpia vida.

Vaig encomanar a l’Eucaristia les víctimes de la violència. Especialment l’ànima del petit Martin, que d’aquí a pocs dies farà un any que va rebre la primera comunió a la Parròquia de Santa Anna de Dorchester. També he resat per la seva germaneta que va perdre la cama, la seva mare malferida i el seu pare. Quina cruesa veure com aquestes parròquies que han estat atacades per tant de mal, plenes ara de gom a gom, són la llar on aquestes famílies i infants resen i es troben sincerament... Què té de funcionari el rector de la parròquia que no mirà el rellotge aquella nit i va acompanyar aquesta família a casa seva?

La nostra capacitat de respondre amb generositat a la voluntat de Déu en el moment clau de la vida dels nostres germans, demana un entrenament disciplinat, enèrgic i d’Església. Tan sols allò que es té es pot dar. És ben cert que si no n’hi ha no en raja!

Tot plegat em fa donar gràcies a Déu perquè enmig d’aquest horror i aquest error diplomàtic, m’omple de bellesa saber que sóc catòlic! Em fa alegria formar part d’aquesta Església que també és present al crucificat Boston, en la salut i en la malaltia. El gest acollidor de la parròquia de Santa Anna ens recorda a tots que en la santedat de veritat, la que es prepara i es viu amb la quotidianitat natzarena cada dia amb els parroquians dels nostres bisbats, amb els nostres pastors i el sant Pare, Jesús hi és present i dona fruit. / JORDI TRES BOSCH 2013

Artícle publicat a "EL BON PASTOR" El Bon Pastor, 41, maig del 2013

Fonts: ZENIT