COMUNIONS EN CRISI

Una de les coses que s’agraeix de la situació econòmica és el canvi de dinàmica en les primeres comunions. Les retallades en els convidats, els menús i les robes, ens fan donar més importància a altres coses no materials.

Una família que convida només a pares i avis; altres que s’han cosit els vestits ells a casa; molts que es preparen els àpats a casa; una gran majoria que es fan ells les fotos i recordatoris... Hi ha cada cop més gent que es fa un pa amb tomàquet a casa, o ens demana els locals de la rectoria... Aquest canvi de dinàmica ens obliga a posar els ulls en alló preciós de la comunió: saber-se com un pobre que demana estar molt unit al cos sagramentat de Crist.

Qunates paraules han gastat les nostres catequistes per fer entendre alló que veritablement importa! En la senzillesa del cor, fins i tot en la pobresa econòmica o personal, Déu hi és present. En aquest sentit la primera homilia del sant Pare ens recorda que caminant sense la creu no som deixebles del Senyor. Si no caminem, edifiquem i confessem la creu de Crist, som del món, som bisbes, sacerdots, cardenals, papes, catequistes, families, però no deixebles del Senyor.

L’Església dels pobres teòrics, s’esmicola davant aquelles famílies que estimem i que venen a demanar els sagraments amb tot el que són. A les nostres parròquies s’apropa molta gent que ens demana els sagraments i amb ells també la justícia de Déu. Hi ha moltes persones que amb les seves vides ens prediquen la bellesa de la creu de Crist.

Hem de disfrutar més amb aquella família que espera el permís del pare a la presó per fer la comunió, que d’aquella família que espera la factura d’un restaurant. Ara és l’hora dels preferits de Déu. Acollim bé a tothom, però no oblidem aquell tracte descaradament preferent per aquells qui són els preferits de Jesús. No cerquem els pobres teòrics, sinó els qui tenim al costat i Déu ens regala cada dia a les parròquies, pel ells el nostre amor i la nostra vida.

Hem d’estar en plena comunió amb aquelles provocatives paraules del papa Francesc: “Voldria que tots, després d’aquests dies de gràcia, tinguem el valor, precisament el valor, de caminar en presència del Senyor, amb la creu del Senyor; d’edificar l’Església sobre la sang del Senyor, vessada a la creu; i de confessar l’única glòria: Crist crucificat. I així l’Església avançarà.”