Ens convé aprendre a resar...


Tot s'ha d'aprendre en aquesta vida! Pocs de nosaltres recordem les hores que passavem davant la pissarra de l'escola aixecant-nos i resseguint el dibuix de les lletres amb els dits. O la primera vegada que vam començar a fer anar el ratolí i no erem capaços d'obrir i tancar una finestra... De tot se n'ha d'aprendre. Els avis diuen que "ningú neix ensenyat".

Podriem preguntar-nos que tenen en comú un home cec de la civilització egipcia demana a la divinitat que li torni la vista. Un altre que està passant per un moment de pena i diu "el meu cor vol veure't... tu ets llum en la fosca..." I un personatge del culte ancestral de l'antiga Babilonia que deixava sentir paraules com "absol-me dels pecats"...

Efectivament, l'humanitat prega. Els humans resem. Desde quan? Des que hi ha constancia per escrit en la història i uns mil·lenis abans. Els homes d'ahir, avui i sempre: resem. Els cristians, nens, joves i grans, resem. 

Tenim grans tresors de pregària: la Paraula de Déu, la gran Tradició dels Pares de l'Església, els mestres d'espiritualitat, la litúrgia... En tota aquesta tradició hi ha una veritable escola de pregària, de la que se'ns brinda aprendre-hi.

És en Jesús, de fet, on l'home es capacita per apropar-se a Déu, amb la profunditat i la intimitat de la relació de paternitat i filiació. Com els primers deixebles, amb senzilla confiança ens dirigim al Mestre i li demanem: "Senyor ensenya'ns a pregar" (Lc 11,1)

 

ARTICLE DE ZENIT.ORG Permalink: http://www.zenit.org/article-39148?l=spanish

Comentaris