De l'amor a l'odi hi ha un pas... | RELACIONS HUMANES

És necessari experimentar-ho tot per saber-ho tot? Hi ha qui pensa que per conèixer bé un aliment cal provar-lo. Té una lògica de dificil discusió... Personalment agraeixo als avantpassats que van provar la cicuta i descobriren que matava. Vull dir que no em sap greu acceptar un coneixement que no he experimentat i segueixo essent feliç. És ben cert que una experiència intensa ens ajuda a comprendre.

L’odi en les relacions humanes és un capítol fosc, que ens fa basarda pensar i recordar en la pròpia vida. L’experiència profunda d’odi és molt complexa i va revestida de pors, envejes, sentiments bruts... que fan de mal recordar i no sempre serveixen per guarir ferides... Recordar no sempre és el camí inequívoc cap a la pau.

A mi m’ajuda molt aprendre de l’experiència dels altres, se que això en el fons és projectar-hi la meva, però dolcifica la meditació i em serveix. Sant Pau per a mi és el testimoni d’algú que va fer una experiència d’odi profunda i seriosa. Ens falta molta informació i documentació sobre el temps en el qual va dedicar-se a alimentar l'odi... El que si que podem trobar en els seus escrits i reflexions és que sembla que tenia molt assumit el seu passat, la seva història personal. També és facil deduïr que la seva experiència del mal va ser molt intensa.

Tots tenim al cap gent "dolenta", que ha fet experiència profunda del mal en plena consciència. Per sort, la majoria d'aquesta gent són als llibres, el cine i la història. Però l'enveja, la difamació, la desconfiança, la por... tots els sentiments i desigs que ens aproximen al camí de l'odi són a prop nostre i actuen en nosaltres. Cada expriència i concessió que fem al mal fa que la resistència i superació d'aquest sigui mes exigent en la nostra vida. Feliç qui no fa el mal, perquè no hi ha de lluitar! Per la resta ens queda despullar-nos d'aquests sentiments pobres i bruts que ens giren del bé i ens fan caminar cap a l'odi.

Tan de bo tinguessim estones per reposar, aturar-nos, deixar que el nostre esperit es desacceleri, tenir les necessitats bàsiques cobertes, disposar dels recursos econòmics per dedicar-se un temps "a un mateix", poder passar unes hores despreocupats de tot i en pau i reflexionar sobre el nostre passat, la nostra relació amb el mal i superar capítols pròpis... Que bé que vivim alguns... Per als pobres, això s'ha de fer en el ritme del treball i la lluita de cada dia. Que Déu ens hi ajudi!