L'acollida mutua és sagrada! | RELACIONS HUMANES

Sabem dir mentides? Tothom qui dic que és amic meu, pensa el mateix de mi? Tothom qui confia en mi és correspost? Com se si em diuen una mentida?

Moltes vegades pensem que tenim bona relació amb algú. A vegades fins ens pensem que som capaços d’una amistat positiva, d’una forma de trobar-nos amb l’altre que és eficaç, que funciona. La sorpresa és veure com molta gent ens va comunicant una llarga llista de defectes, anomalies, despropòsits... que tenim cap als altres i dels que sovint no ens n’adonem.

La relació amb l’altre és un terreny preciós, però és pura artesania. De tot tenim tècnics en el nostre món! Fins i tot de com col·locar el paper de bany o de com agafar bé un bolígraf. Però en el camp de la trobada amb l’altre, els experts mai ens poden esgotar la riquesa, profunditat i sorpresa d’estimar. De fet, la relació entre persones és allò més preciós que tenim. Acollir i ser acollit és més gratificant i saciant que els plaers caducs i limitats que comprén els rics. L’experiència d’acollida en un dinar a casa d’una família que t’estima és tan espectacular que m’atreveixo a dir que l’acollida mutua és sagrada!

En que consisteix estimar Déu? Per a mi és aquesta construcció constant que s’aixeca del terra i mai s’acaba del tot, que sempre s’ha de reforçar, que es construeix sobre els defectes i virtuts de la pròpia història i de l’altre... Sobretot una construcció que va creixent al ritme de la sorpresa que és la trobada amb l’altre.