Els rics d'aquesta ciutat són uns explotadors!

El Senyor acusa el seu poble (Miquees 6)

    ¹ Escolteu, doncs, què em diu el Senyor:
     «Aixeca’t, llança l’acusació davant les muntanyes; ^*
     que els turons sentin el teu clam.»
    ² Escolteu, doncs, muntanyes, l’acusació del Senyor;
     escolteu-la, vosaltres, fonaments incommovibles de la terra!
     El Senyor acusa el seu poble,
     discuteix amb Israel:
    ³ «Poble meu, què t’he fet,
     en què t’he afligit? Respon-me!
    ⁴ Jo et vaig fer pujar ^* del país d’Egipte,
     et vaig rescatar de la terra on eres esclau
     i vaig enviar al teu davant Moisès, Aaron i Maria. ^*
    5 Poble meu, recorda què tramava Balac, rei de Moab,
     i què li contestà Balaam, fill de Beor. ^*
     Recorda com vas passar de Xitim fins a Guilgal. ^*
     Reconeix així els favors del Senyor.»

La justícia, única exigència

    ⁶ «Amb quina ofrena», es diuen, «em presentaré al Senyor, ^*
     com adoraré el Déu excels?
     ¿Em presentaré davant d’ell amb holocaustos,
     li sacrificaré vedells d’un any?
    ⁷ ¿Es complau el Senyor en mil caps de bestiar
     o en deu mil torrents d’oli?
     ¿Haig d’oferir el meu primogènit ^* per expiar la meva infidelitat?
     ¿Caldrà que ofereixi pel meu pecat el fruit de les meves entranyes?»
    ⁸ El Senyor respon:
     «Ja t’han ensenyat, home, què és bo,
     què espera de tu el Senyor:
     practica la justícia, ^* estima la bondat,
     comporta’t humilment amb el teu Déu.»

Càstig per les injustícies

    ⁹ El Senyor adreça el seu crit a la ciutat. ^*
     El qui és intel·ligent venera el teu nom! ^*
     Escolteu el cop de vara i el qui l’ha decretat:
    ¹⁰ «¿Puc encara suportar, ^* casa de maldat,
     tresors mal adquirits i mesures esquifides i detestables?
    ¹¹ ¿Puc justificar balances fraudulentes
     o bosses de pesos falsificats?
    ¹² Els rics d’aquesta ciutat són uns explotadors,
     els seus habitants parlen amb engany,
     de la seva llengua no surten més que mentides. ^*
    13 Per això, també jo començo a fuetejar-te
     i a assolar-te pels teus pecats.
    ¹⁴ Menjaràs sense quedar satisfeta
     i la fam et rosegarà ^* per dintre.
     No podràs salvar res del que volies guardar,
     i si alguna cosa en salvessis, jo la destruiria.
    ¹⁵ Sembraràs i no colliràs;
     premsaràs l’oliva, però no tindràs oli al setrill;
     rajarà el most del raïm, però el vi, ni el tastaràs. ^*
    16 Segueixes els costums d’Omrí
     i les pràctiques de la família d’Acab; ^*
     et guies per la seva manera de fer.
     Per això he decidit la teva destrucció;
     els teus habitants seran motiu d’escarni.
     Haureu de suportar l’oprobi del meu poble.»