Refereixo un fet que succeïa
al CAP del Serral una matinada de finals d’aquest setembre. Vaig porta la meva dona a l’ambulatori per un
problema greu que aparentment era respiratori, en una situació de vida o mort. Primer
va aparèixer el zelador que urgentment va cridar al metge i l’infermer. Tot
seguit es posaren a examinar estat en el qual arribava la meva dona i el meu.
Jo estava molt nerviós i el metge va tenir la paciència d’atendre’m també i em
va fer seure per no afegir dificultat a la moguda. Ràpidament van
subministrar-li la medicació adient per a estabilitzar-la, i cridaren a la
ambulància medicalitzada que va trigar zero minuts a venir. Una coordinació,
rapidesa, conjunt de decisions immediates i encertades que ajudaren en un
primer moment a mantenir-se amb vida
fins arribar a l’hospital General de Sant Boi. Passats uns dies ha rebut l’alta
a domicili.
No tenim dret a les
retallades en “agraïment”, d’aquestes en som responsables nosaltres, els
ciutadans. Es molt fàcil carregar-se la sanitat pública en aquest temps de
retallades, que no ens agraden, que no justifico, i que tots patim. Tanmateix,
el personal sanitari que ens serveix sap estar a l’alçada davant de qualsevol
problema de salut. La meva experiència, i la de la majoria de persones que
tracto i conec, és excel·lent. A vegades ens costa agrair alguna cosa als
altres, és una actitud complexa i que demana manifestar-te una mica feble. No
tothom hi està acostumat pro en aquet cas, tinc ganes de fer l’esforç de
deixar-ne constància. Moltes gràcies!
Lluis Tres i Trini Bosch
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada
Deixa el teu comentari, proposa modificacions, aporta idees, facilita nous links... Identifica't per ser respost. Gràcies!