LE GRAND PORT
lam rem
Som a
prop de la deviació,
SOL DO
per passar
una linia que no hem traçat ni tu ni jo.
FA
MI lam
Un
flotador amb ampolles de plàstic plenes d’aire,
FA SOL lam
Ganes d’arribar
a un món millor,
SOL LA7
On parlen
de drets humans i de democracia,
rem MI7 lam
On diuen
alguns que es viu millor.
lam rem
Sota la
llum de la lluna sento cops a l’esquena,
lam rem
Lluitant entre
les aigues, m’esquitxen els trets.
SOL DO
Quan
arribo a la platja, pensó que és la victoria
FA SOL lam
Però amb
dolor des d’allà miro com tracten als meus.
FA SOL lam
Avui La
lluna ens diu que baixa la marea,
FA SOL lam
ara és el
moment d’anar cap a Tarajal.
FA SOL lam
Tota una
vida, il·lusió, lluita i espera,
SOL
Mi7
Perquè em
dones cops si sóc com tu
SOL
Mi7
Perquè punxes
el meu flotador i m’arrossegues
DO SOL lam
Si els
meus fills ploraran la meva mort
DO SOL MI7
Igual que
els teus fills ploraran la vergonya
lam
del preu
de la teva bona vida
avant de retirer les pales de la barrière
armes à feu montre votre coeur
La liberté se trouvant sur votre bouche
un jour, le chargé els enfants
armes à feu montre votre coeur
La liberté se trouvant sur votre bouche
un jour, le chargé els enfants
Arribat a
la platja Una dona molt maca
em pegava
am la porra al costat i la cara
Ganes d’arribar
a un món millor,
On parlen
de drets humans i de democracia,
On diuen
alguns que es viu millor.
Arribat a
platja veía els companys a l’aigua
i amb el
gas asfixiant s’empassaven el mar
També un home
i una dona Quan ja van tocar terra
eren
tornats en calent a “Le gran port”
Avui la
lluna…
Aquella
nit de lluna
entremig
de la linia que no hem traçat ni tu ni jo
Un
vaixell de color verd resseguia aquelles aigues
Ganes d’arribar
a un món millor,
On parlen
de drets humans i de democracia,
On diuen
alguns que es viu millor.
A bord d’aquell
vaixell, amb un pal molt llarg
Un home espitjava
els homes que eren dins el mar
Punxant
els flotadors de supervivents i els cadavers,
Fins arrossegar-los
al limit de la por
Avui la
lluna…
Espitja
els morts enllà de la linia,
Trepitja aquells
que no escolta ningú
El fonament
del teu món, fa pudor de guerra
La bruticia
que fem no ens deixa mirar el cel
Per
treure els ganivets de la teva tanca,
deixa caure
primer les armes de les teves mans.
La lliçó
de falsa llibertat que ensenyes als altres,
un dia la
cobraran els teus infants.
Jo tinc
un amor
que també
va dir “perquè em pegues?”
Jo tinc
un amor
Que resava
pels seus botxins
Jo tinc
un amor
Que
perdona i guareix
Jo tinc
un amor
Que dona
valor, que dona sentit,
que torna
la vida a tots aquests morts.
Per
treure els ganivets de la teva tanca,
deixa caure
primer les armes del teu cor.
La lliçó
de falsa llibertat que ensenyes als altres,
un dia la
cobraran els teus infants.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada
Deixa el teu comentari, proposa modificacions, aporta idees, facilita nous links... Identifica't per ser respost. Gràcies!