TEXTOS DE REFERÈNCIA
La crida d’Abraham
La vocació de Moisès
El Senyor crida a Samuel
Maria
La crida de Pere
La crida de Pau
QÜESTIONS PER MEDITAR
1.1. La crida d’Abraham Gn 12,1-9
--Vés-te'n del teu país, de la teva família i de la casa del teu pare, cap al país que jo t'indicaré. Et convertiré en un gran poble, et beneiré i faré gran el teu nom, que serà font de benedicció. Beneiré els qui et beneeixin, però als qui et maleeixin, els maleiré. Totes les famílies del país es valdran del teu nom per a beneir-se.
Abram se n'anà tal com el Senyor li havia dit, i Lot se n'anà amb ell. Quan Abram va sortir d'Haran tenia setanta-cinc anys. Abram es va endur la seva muller Sarai, el seu nebot Lot, tots els béns que posseïa i tots els servidors que havia adquirit a Haran. Van sortir d'allà per anar al país de Canaan.
Abram a Canaan
Van arribar al país de Canaan. Abram travessà el territori fins a Siquem, fins a l'Alzina de Morè. En aquell temps els cananeus eren els amos del país.
El Senyor es va aparèixer a Abram i li digué:
--Donaré aquest país a la teva descendència.
Allà Abram va dedicar un altar al Senyor, que se li havia aparegut. D'allí se n'anà a la Muntanya, a l'est de Betel, i va plantar la seva tenda entre Betel, a ponent, i Ai, a llevant. En aquell lloc va dedicar un altre altar al Senyor i va invocar el seu nom. Després, per etapes, Abram anà avançant cap al Nègueb.
1.2.La vocació de Moisès Ex 3, 1-4,17
Déu crida Moisès
1 Moisès pasturava el ramat del seu sogre Jetró, sacerdot de Madian. Un dia, mentre guiava el ramat desert enllà, va arribar a l'Horeb, la muntanya de Déu. 2 Allí se li va aparèixer l'àngel del Senyor en una flama enmig d'una bardissa. Moisès va mirar i veié que la bardissa cremava però no es consumia. 3 I es va dir: «M'atansaré a contemplar aquest espectacle extraordinari: què ho fa que la bardissa no es consumeixi?»
4 Quan el Senyor va veure que Moisès s'atansava per mirar, el cridà de la bardissa estant:
--Moisès, Moisès!
Ell respongué:
--Sóc aquí.
5 Déu li digué:
--No t'acostis. Treu-te les sandàlies, que el lloc que trepitges és sagrat.
6 I va afegir:
--Jo sóc el Déu del teu pare, el Déu d'Abraham, el Déu d'Isaac i el Déu de Jacob.
Moisès es va tapar la cara perquè tenia por de mirar Déu. 7 El Senyor li digué:
--He vist l'opressió del meu poble a Egipte i he sentit com clama per culpa dels seus explotadors. Conec els seus sofriments; 8 per això he baixat a alliberar-lo del poder dels egipcis i fer-lo pujar des d'Egipte cap a un país bo i espaiós, un país que regalima llet i mel: el país dels cananeus, els hitites, els amorreus, els perizites, els hivites i els jebuseus. 9 El clam dels israelites ha arribat fins a mi i he vist com els egipcis els oprimeixen. 10 Ara, doncs, jo t'envio al faraó; vés-hi i fes sortir d'Egipte els israelites, el meu poble.
El Senyor confia a Moisès una missió
El Senyor confia a Moisès una missió
11 Moisès digué a Déu:
--Qui sóc jo per a anar a trobar el faraó i fer sortir els israelites d'Egipte?
12 Déu li va respondre:
--Jo sóc amb tu. I perquè vegis que t'envio jo mateix, et dono aquest senyal: quan hauràs fet sortir d'Egipte el poble d'Israel, m'adorareu dalt d'aquesta muntanya.
13 Moisès va dir a Déu:
--Quan aniré a trobar els israelites i els diré: "El Déu dels vostres pares m'envia a vosaltres", si ells em pregunten: "Quin és el seu nom?", què els he de respondre?
14 Llavors Déu digué a Moisès:
--Jo sóc el qui sóc.
I afegí:
--Digues als israelites: "Jo sóc" m'envia a vosaltres.
15 Després, Déu va ordenar a Moisès:
--Digues als israelites: "El Senyor, el Déu dels vostres pares, el Déu d'Abraham, el Déu d'Isaac i el Déu de Jacob, m'envia a vosaltres." Aquest és el meu nom per sempre més; amb aquest nom m'invocaran totes les generacions. 16 Vés a reunir els ancians d'Israel i digues-los: "El Senyor, el Déu dels vostres pares, el Déu d'Abraham, d'Isaac i de Jacob, se m'ha aparegut i m'ha dit: He decidit d'intervenir a favor vostre, perquè he vist com us tracten a Egipte; 17 us trauré de l'opressió d'Egipte per portar-vos al país dels cananeus, els hitites, els amorreus, els perizites, els hivites i els jebuseus, un país que regalima llet i mel." 18 Els israelites t'escoltaran, i aleshores tu i els ancians d'Israel anireu a trobar el rei d'Egipte i li direu: "El Senyor, el Déu dels hebreus, se'ns ha aparegut; hem d'anar desert enllà, a una distància de tres dies de camí, per oferir sacrificis al Senyor, el nostre Déu." 19 Ja sé que el rei d'Egipte no us deixarà sortir si no és per la força; 20 però jo intervindré amb el poder de la meva mà contra Egipte realitzant enmig d'ells tota mena de prodigis, i finalment us deixarà sortir. 21 A més, faré que els egipcis us mirin amb simpatia i no haureu d'anar-vos-en amb les mans buides. 22 Que cada dona israelita demani a les seves veïnes o a les que viuen amb ella objectes de plata i d'or i vestits. Poseu-los als vostres fills i a les vostres filles, i així espoliareu els egipcis.
Singnes de la missió de Moisès (4)
1 Moisès va respondre:
--Els israelites no em creuran ni m'escoltaran. Diran: "No és veritat que se t'hagi aparegut el Senyor Déu."
2 El Senyor li preguntà:
--Què hi tens, a la mà?
Moisès respongué:
--Un bastó.
3 El Senyor li va ordenar:
--Llança'l a terra.
Ell l'hi va llançar, i el bastó es convertí en una serp. Quan la va veure, Moisès es féu enrere.
4 El Senyor li va dir:
--Allarga la mà i agafa-la per la cua.
Ell va allargar la mà i l'agafà. I, a la seva mà, la serp es va convertir altra vegada en un bastó. 5 El Senyor va afegir:
--Així creuran que se t'ha aparegut el Senyor, el Déu dels seus pares, el Déu d'Abraham, el Déu d'Isaac i el Déu de Jacob.
El Senyor li digué encara:
--Posa't la mà al pit.
Ell ho va fer així i, quan la va treure, era plena de lepra, blanca com la neu.
7 Després el Senyor li digué:
--Posa't altra vegada la mà al pit.
Ell va fer-ho així i, quan la va treure del pit, tornava a ser com abans.
8 El Senyor va afegir:
--Si no et volen creure i no fan cas de tu pel primer prodigi, et creuran pel segon. 9 I si tampoc no et creuen ni fan cas d'aquests dos prodigis, vés a buscar aigua del Nil i escampa-la per terra; l'aigua que hauràs tret del riu es convertirà en sang.
Aaron, portaveu de Moisès
10 Moisès va dir al Senyor:
--Senyor, et demano que m'excusis. Jo no sé parlar. No n'he sabut mai, ni tampoc en sé ara que tu has parlat amb mi. No em surten les paraules.
11 El Senyor li respongué:
--Qui ha donat la boca a l'home? Qui el fa tornar mut o sord? Qui li dóna la vista o fa que sigui cec? ¿No sóc jo, el Senyor? 12 Ara, doncs, vés, que jo seré amb tu quan parlis i t'ensenyaré què has de dir.
13 Moisès va insistir:
--T'ho suplico, Senyor, envia-hi algú altre.
14 El Senyor, irritat contra Moisès, li va dir:
--¿No tens el teu germà Aaron, el levita? Jo sé que ell parla bé. Mira, ara mateix et ve a trobar i s'alegrarà sincerament de veure't. 15 Parla amb ell i explica-li què ha de dir. Jo seré amb tu i amb ell quan parlareu i us ensenyaré què heu de fer. 16 Ell parlarà al poble en lloc teu; ell et farà de portaveu i tu li faràs de déu. 17 I pren també el bastó; et servirà per a fer els prodigis.
1.3.El Senyor crida Samuel 1Sa 3, 1-21
Una nit, Elí se n'havia anat a dormir a la seva cambra. 3 Samuel dormia al santuari del Senyor, on hi havia l'arca de Déu. Abans que s'apagués la llàntia del santuari de Déu, 4 el Senyor va cridar Samuel. Ell respongué:
--Sóc aquí.
5 Va anar corrents cap on era Elí i li digué:
--Sóc aquí. He sentit que em cridaves.
Elí va respondre:
--No t'he pas cridat. Torna-te'n a dormir.
Ell se'n tornà a dormir. 6 Però el Senyor el cridà altra vegada. Samuel es va llevar, tornà on era Elí i li digué:
--Sóc aquí. He sentit que em cridaves.
Elí va respondre:
--No t'he pas cridat, fill meu. Torna-te'n a dormir.
7 Samuel encara no sabia reconèixer el Senyor, perquè la seva paraula encara no se li havia revelat. 8 El Senyor va cridar Samuel per tercera vegada. Ell es va llevar, anà on era Elí i li digué:
--Sóc aquí. He sentit que em cridaves.
Elí va comprendre que era el Senyor qui cridava el noi, 9 i digué a Samuel:
--Vés, torna-te'n a dormir i, si algú et cridava, digues: "Parla, Senyor, que el teu servent escolta."
Samuel se'n tornà al seu lloc a dormir. 10 El Senyor va entrar, se li acostà i el cridà com les altres vegades:
--Samuel, Samuel!
Ell va respondre:
--Parla, que el teu servent escolta.
11 Llavors el Senyor digué a Samuel:
--Estic a punt de fer una cosa tan enorme a Israel que tothom qui ho senti quedarà esbalaït. 12 Aquell dia executaré contra Elí i contra la seva família tot el que he sentenciat. Ho començaré i ho acabaré. 13 Li anuncio que, per culpa d'ell, condemno per sempre la seva família; ell sabia que els seus fills no em tenien cap respecte i els ha deixat fer. 14 Per això he jurat a la casa d'Elí que ni sacrificis ni ofrenes no podran expiar mai la seva culpa.
15 Samuel se'n tornà a dormir. A punta de dia es va llevar i obrí les portes del santuari del Senyor. Tenia por d'explicar la visió, 16 però Elí el va cridar:
--Samuel, fill meu.
Ell li respon:
--Sóc aquí.
17 Elí li diu:
--Quin missatge t'ha donat el Senyor? No m'ho amaguis, t'ho demano. Que Déu faci caure al teu damunt tota mena de mals si m'amagues res del que t'ha comunicat!
18 Llavors Samuel li va comunicar tot el missatge, sense amagar-li res. Elí digué:
--Ell és el Senyor: que faci el que li sembli bé.
19 Samuel es va fer gran. El Senyor era amb ell i feia que es complís tot el que li anunciava. 20 Tot Israel, des de Dan fins a Beerxeba, reconeixia que Samuel era un autèntic profeta del Senyor. 21 El Senyor continuava manifestant-se a Siló. Allà es revelava a Samuel per mitjà de la seva paraula.
1.4.Maria Lc 1, 26-38
26 El sisè mes, Déu envià l'àngel Gabriel en un poble de Galilea anomenat Natzaret, 27 a una noia verge, unida per acord matrimonial amb un home que es deia Josep i era descendent de David. La noia es deia Maria. 28 L'àngel entrà a trobar-la i li digué:
--Déu te guard, plena de la gràcia del Senyor! Ell és amb tu.
29 Ella es va torbar en sentir aquestes paraules i pensava per què la saludava així. 30 L'àngel li digué:
--No tinguis por, Maria. Déu t'ha concedit la seva gràcia. 31 Tindràs un fill i li posaràs el nom de Jesús. 32 Serà gran i l'anomenaran Fill de l'Altíssim. El Senyor Déu li donarà el tron de David, el seu pare. 33 Regnarà per sempre sobre el poble de Jacob, i el seu regnat no tindrà fi.
34 Maria preguntà a l'àngel:
--Com podrà ser això, si jo sóc verge?
35 L'àngel li respongué:
--L'Esperit Sant vindrà sobre teu i el poder de l'Altíssim et cobrirà amb la seva ombra; per això el fruit que naixerà serà sant i l'anomenaran Fill de Déu. 36 També Elisabet, la teva parenta, ha concebut un fill a les seves velleses; ella, que era tinguda per estèril, ja es troba al sisè mes, 37 perquè per a Déu no hi ha res impossible.
38 Maria va dir:
--Sóc l'esclava del Senyor: que es compleixin en mi les teves paraules.
l'àngel es va retirar.
1.5.La crida de Pere Lc 5, 1-11
1 En una ocasió, Jesús es trobava vora el llac de Genesaret, i la gent s'apinyava al seu voltant per escoltar la paraula de Déu. 2 Llavors veié dues barques amarrades vora l'aigua; els pescadors n'havien baixat i rentaven les xarxes. 3 Pujà en una de les barques, que era de Simó, li demanà que l'apartés una mica de terra, s'assegué i instruïa la gent de la barca estant.
4 Quan acabà de parlar, digué a Simó:
--Tira llac endins i caleu les xarxes per pescar.
5 Simó li respongué:
--Mestre, ens hi hem escarrassat tota la nit i no hem agafat res; però, ja que tu ho dius, calaré les xarxes.
6 Ho feren així, i van arreplegar tant i tant de peix que les xarxes se'ls esquinçaven. 7 Llavors van fer senyal als companys de l'altra barca que vinguessin a ajudar-los. Ells hi anaren, i ompliren tant les dues barques que quasi s'enfonsaven.
8 Simó Pere, en veure-ho, es llançà als genolls de Jesús dient:
--Aparta't de mi, Senyor, que sóc un pecador!
9 Veient una pesca com aquella, ell i tots els qui anaven amb ell no se'n sabien avenir, 10 i igualment passà amb Jaume i Joan, fills de Zebedeu, que eren socis de Simó. Jesús digué a Simó:
--No tinguis por. D'ara endavant seràs pescador d'homes.
11 Ells tornaren les barques a terra, ho deixaren tot i el van seguir.
1.6.La crida de Pau Ac 9, 1-19
1 Saule, respirant encara amenaces i mort contra els deixebles del Senyor, anà a trobar el gran sacerdot 2 i li demanà cartes adreçades a les sinagogues de Damasc per endur-se'n presos a Jerusalem els qui trobés adherits al Camí del Senyor, tant homes com dones.
3 Quan Saule arribava prop de Damasc, de sobte l'envoltà una llum fulgurant que venia del cel. 4 Va caure a terra i sentí una veu que li deia:
--Saule, Saule, per què em persegueixes?
5 Ell preguntà:
--Qui ets, Senyor?
Li respongué:
--Jo sóc Jesús, el qui tu persegueixes. 6 Aixeca't, entra a la ciutat, i allà et diran el que has de fer.
7 Els homes que l'acompanyaven s'havien aturat, muts d'espant; sentien la veu, però no veien ningú. 8 Quan Saule s'aixecà de terra, per més que obria els ulls, no veia res. Ells l'agafaren per la mà i el van portar fins a Damasc. 9 Estigué tres dies sense veure-hi, i no menjava ni bevia.
10 Hi havia a Damasc un deixeble que es deia Ananies. En una visió, el Senyor el cridà:
--Ananies!
Ell respongué:
--Aquí em tens, Senyor.
11 El Senyor li digué:
--Vés al carrer anomenat Recte, a casa de Judes, i pregunta per Saule de Tars: està pregant, 12 i en una visió ha vist un tal Ananies que entrava i li imposava les mans perquè recobrés la vista.
13 Ananies replicà:
--Senyor, he sentit contar a molts tot el mal que aquest home ha fet al teu poble sant de Jerusalem, 14 i ara, aquí, té plens poders dels grans sacerdots per a endur-se'n presos tots els qui invoquen el teu nom.
15 El Senyor li digué:
--Vés-hi, que aquest home és l'instrument que jo he escollit perquè doni testimoni del meu nom davant les nacions paganes i els seus reis, i davant els israelites. 16 Jo li faré veure tot el que haurà de sofrir pel meu nom.
17 Aleshores Ananies hi anà, entrà a la casa, li va imposar les mans i li digué:
--Saule, germà, Jesús, el Senyor, el qui se't va aparèixer pel camí quan venies, m'envia perquè recobris la vista i siguis omplert de l'Esperit Sant.
18 A l'instant li caigueren dels ulls una mena d'escates i recobrà la vista. Llavors mateix s'aixecà i es va fer batejar. 19 Després prengué aliment i recobrà les forces.
Qúestions per a meditar abans de l'Eucaristia
Per a tu, què és una crida de Déu?, és a dir, què entens per crida?.
En la teva experiència com a catequista, com a cristià, has sentit, intuït… alguna crida de Déu?.
Aquesta crida de Déu, què ha despertat en tu? (mira-ho a través dels diferents personatges, en alguns va despertar alegria, en d’altres desconcert, rebeldia, un camí nou, una forma diferent de viure, el rostre o la veu d’un Déu més proper, una invitació a ser més lliure, a fiar-se de Déu…).
Com a catequistes i testimonis de l’Evangeli, com ens podem ajudar entre nosaltres per mantenir viva la veu de Déu?, Com podem ajudar als infants i joves perquè reconèixin aquesta crida de Déu en la seva vida, en l'escola, en l’institut, en la família, amb els seus amics, en la catequesi… (com Elí va ajudar al petit Samuel a reconèixer la veu de Déu)
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada
Deixa el teu comentari, proposa modificacions, aporta idees, facilita nous links... Identifica't per ser respost. Gràcies!