LA VOCACIÓ CRISTIANA

LA VOCACIÓ CRISTIANA

1. QUÈ ÉS LA VOCACIÓ?

2. "CRIDES" A LA BÍBLIA

3. VOCACIÓ CRISTIANA UNIVERSAL

4. VOCACIONS ESPECÍFIQUES

5. TESTIMONIS DE VOCACIÓ

6. BIBLIOGRAFIA

_____________________________________________

QUÈ ÉS LA VOCACIÓ? 
Vocació vol dir "crida", "invitació a seguir". La crida -la vocació- de Déu arriba a tot batejat i tothom és cridat a respondre-hi. Aquesta és la crida universal a la santedat, a viure d'acord amb el gran amor que Déu ens té. En paral·lel amb aquesta vocació universal, un cop el cristià és conscient i procura respondre a aquesta crida de Déu es dóna la vocació específica, responent concreta i personalment com a laic, en família, missioner, en la vida religiosa, com a prevere... Hi anirem aprofundint al llarg d'aquest post.


"CRIDES" QUE TROBEM A LA BÍBLIA
Una manera d'ajudar-nos a reflexionar sobre la vocació, és amb l'ajut de les crides que Déu fa al llarg de la Bíblia. La Paraula de Déu ens mostra com Déu crida a gent molt diferent i variada, els estima, assumeix la seva realitat i la seva història i els convida a seguir-lo. En moltes d'aquestes "crides", per no dir a totes, ens trobem amb gent aparentment "poc exemplar" o "d'exemplaritat dubtosa". Ens trobem amb gent molt limitada, en contextos a vegades molt complicats o fins i tot violents.

En aquest sentit, des del bloc et proposem la lectura de la crida d'Abraham, un home ric, sense fills i que no coneixia a Déu, al qui el Senyor-Déu li demana "deixa-ho tot i segueix-me". També és interessant la crida de Déu a Moisès, un nen adoptat que marxa del palau de la seva família, després de cometre un assasinat, i s'oculta fent de pastor en una finca aïllada del món. Molt simpàtica la crida a Samuel, un infant que està dedicat al culte del temple, que sent la crida de Déu, ajudat pel consell d'un vell  i cec sacerdot molt limitat.

Un altre dels textos que et proposem és la crida de Déu a Maria, una valenta noieta de poble, d'uns setze anys, a qui Déu li demana ser la mare del Salvador, Jesucrist. Seguir al Senyor li va suposar un munt de problemes socials: embaras abans del matrimoni, inmigrant a terra egípcia, una vida amb alegries i penes, i ser testimoni silent de brutal i publica mort del seu Fill. L'altre text de la Sagrada Escriptura que us proposem conèixer per a seguir com és la crida de Déu al llarg de la Bíblia, per a conèixer testimonis de "vocació" és la crida de Pere. Jesús és negat tres vegades pel que acaba dient-li "tu que ho saps tot, ja saps que t'estimo!". Aquest és el primer sant Pare de l'Església, sant Pere, el qui va deixar el Senyor a la creu morint sol i va negar-lo davant la gent.

Finalment un altre text que no podem desconèixer, és el de la crida de Pau, un perseguidor de l'Església, que disfrutava de petit apedregant cristians com sant Esteve, al qui Jesús en persona li va robar el cor i el va fer canviar radicalment de vida. Ah! per cert, el "Jesús" que li demana canviar de vida a sant Pau, és el Jesús Ressuscitat! No el Jesús de "carn i ossos" que van conèixer Pere i els deixebles, sinó el Jesús Ressuscitat, el que és present en l'Església abans, avui i sempre. I la crida va ser tan forta, que sant Pau, va acabar donant la vida per la comunitat de l'Església.

Selecció dels textos Bíblics sobre la crida de Déu

VOCACIÓ CRISTIANA UNIVERSAL
Acostumem a posar una particular atenció a la crida al ministeri pastoral, a la vocació sacerdotal. Però la crida de Déu és a tot batejat. Déu convoca la humanitat entera a esdevenir el nou Poble de Déu, i alhora dóna a cadascú una vocació particular. Pel baptisme, tots estem cridats per Déu a la santedat. Déu ens ha escollit perquè fóssim sants, ens ha destinat a ser fills seus per Jesucrist. (Veure el primer capítol de la Carta als cristians d'Efes, sant Pau)

Déu ens crida pel baptisme a viure com a cristians en l'Església . El fet de ser cridats a esdevenir membres vius i actius del Poble de Déu que és l'Església comporta:
-acceptar que Crist és lúnic Cap de l'Església "Crist és el cep i nosaltres les sarments" (Jo 15, 1-5)
-voler viure la dignitat i llibertat dels fills de Déu
-tenir com a llei el manament nou "estimar com Crist ens ha estimat" (Jo 13,34)
-prendre part en la missió de l'Església: anunciar l'Evangeli de Jesús amb un nou ardor
-mantenir-nos ferms en l'esperança fins al retorn del Senyor
-ser llavor d'unitat, esperança i salvació per a tota la família humana

Per a l'Església, respondre a aquest vocació cristiana universal a la santedat, vol dir:

-deixar-se impulsar per l'Esperit Sant (disponibilitat)

-adorar Déu Pare en esperit i en veritat (estar atent i respondre a la voluntat de Déu)

-seguir Jesús pobre, humil i carregat amb la creu (seguir el camí de l'Evangeli)

Només hi ha un camí de santedat per a tots els cristians, siguin bisbes, capellans, seglars, religiosos, casats, solters, comtemplatius o missioners. Només podem arribar a la santedat fent-nos dòcils a l'Esperit, obeint Déu Pare i seguint el camí de Jesús.

Aquesta vida segons Déu, és el camí de plenitud humana i cristiana. En efecte, Crist és la plenitud de la persona humana. Crist ens revela el misteri de Déu i del seu amor, i a la vegada manifesta plenament l'home al mateix home i aclareix la seva sublim vocació. Arribar a la plenitud de l'amor és la resposta adequada a la crida de Déu:

Els qui no estimen no coneixen Déu, perquè Déu és amor. Hem vist clarament l'amor que Déu ens té quan ell ha enviat al món el seu Fill únic, perquè visquem gràcies a ell. L'amor és això: no som nosaltres qui ens hem avançat a estimar Déu: ell ha estat el primer d'estimar-nos, tant que ha enviat el seu Fill com a víctima propiciatòria pels nostres pecats. (1Jo 4, 7-16)‎

Tenim quelcom únic per aportar al món actual: "Jesucrist, l'Home perfecte, el punt vers el qual tendeixen tots els desigs de la història i la humanitat, el goig de tots els cors i l'acompliment de tots els anhels veritablement humans"

(Concili Vaticà II, Lumen Gentium 1; 2; 41. Gaudium et Spes 22; 45)

VOCACIÓ ESPECÍFICA
La vocació particular o específica, és aquella crida que brolla de la vocació baptismal, la crida universal a la santedat, el que acabem d'explicar. Aquesta és la vocació cristiana per excel·lència: Déu ens crida a viure en el seu amor, com a fills seus. Per això, és clar que el més positiu per desvetllar i enfortir les diverses vocacions especials, és viure a fons la vocació cristiana. És enmig d'una vida cristiana vigorosa, on és possible escoltar i respondre a una crida més particular.

A l'Església Catòlica, hi ha diveritat de vocacions i serveis, que neixen de la vocació cristiana universal. L'Església és única, però s'assembla a un cos: Crist n'és el cap, però hi ha diversitat de membres i funcions. És l'Esperit Sant qui reparteix els dons, carismes i vocacions.

Els dons són diversos, però l'Esperit és un de sol. 5 Són diversos els serveis, però el Senyor és un de sol. 6 Els miracles són diversos, però Déu és un de sol, i és ell qui ho obra tot en tots. Les manifestacions de l'Esperit que rep cadascú són en bé de tots. Un, per mitjà de l'Esperit, rep el do d'expressar-se amb saviesa; un altre rep el do del coneixement per obra del mateix Esperit; un altre, en virtut del mateix Esperit, rep el do de la fe; un altre, el do de guarir, en virtut de l'únic Esperit; un altre, el do de fer miracles; un altre, el do de profecia; un altre, el de discernir els esperits; un altre, el do de parlar en llengües; un altre, el do d'interpretar-les. Tot això és obra de l'únic i mateix Esperit, que distribueix els seus dons a cadascú tal com ell vol.  (1Co 12, 4-11)

A grans trets, podem distingir en l'Església diversitat de vocacions. Si voleu conèixer més sobre el tema, podeu llegir el llibre de Mn. Joan Busquets citat al final d'aquest post. Aquí només les enumerem:

vocació laical: El cristià laic, està cridat a viure realitzant la missió de tot el Poble cristià en l'Església i en el món, ja sigui solter, o en l'estat del matrimoni. Els cristians laics, tenen la mateixa dignitat que els pastors i els religiosos, la mateixa vocació a la santedat i a extendre l'Evangeli, però amb una funció específica: cercar el Regne de Déu, tractant les realitats temporals (LG.31). Situats en el cor de la vida social, actuen "com llevat que fa fermentar tota la massa". Així porten enmig de la societat d'avui els critèris i actituds de l'Evangeli amb el seu testimoni i la seva paraula.

vocació religiosa: Els cristians religiosos o consagrats amb la seva opció de vida responen d'una manera particular i radical la crida de Déu, lliurats totalment a Ell. Aquest amor total a Déu, també l'expressen les altres vocacions cristianes, però els cristians religiosos ho concreten en la professió dels consells evangèlics i en la vida d'una comunitat de germans o germanes. Hi ha molta varietat d'ordres, congregacions, institucions, moviments... que responen a inquietuds, moments històrics... El que l'Església considera essencial de la vida consagrada és: "buscar i estimar Déu abans que tot."

vocació missionera: Els cristians missioners són els qui dediquen la seva vida a dur l'Evangeli a tots els qui no conèixen encara Jesucrist. Aquesta és la vocació de l'Església en general. Molts laics, religiosos i capellans, entreguen uns anys o tota la vida a anunciar l'Evangeli a pobles que no el conèixen. "..en la història de l'Església, aquest impuls missioner ha estat sempre signe de vitalitat, així com la seva disminució és signe d'una crisi de fe..."

vocació al ministeri pastoral: Els cristians sacerdots, els mossens, són cridats a servir l'Església de la qual han rebut la vocació per mitjà del sagrament de l'Orde. "La valoració de la vocació cristiana universal, és el marc i el pressupòsit d'una nova i eficaç aproximació a la vocació, al ministeri pastoral i a la vida religiosa". Aquesta vocació pastoral és en continuïtat amb l'enviament que Jesús mateix fa dels Apòstols en iniciar l'Església. ("va enviar els apòstols com a Ell l'havia enviat el Pare"LG18). No hem d'entendre la vocació ministerial com un privilegi o poder, és una vocació al servei. Un servei a imatge del Bon Pastor, que dóna la vida per les ovelles. Els cristians sacerdots, estan cridats a donar-ho tot, conformar la seva vida al ministeri de la creu del Senyor, col·laboradors necessaris del Bisbe, ensenyant, santificant i guiant el poble que se'ls ha encomanat.

"Rep l'Evangeli de Crist del qual has estat fet missatger,

i creu el que llegeixes, ensenya el que creus

i practica el que ensenyes" 

(Ritual de l'ordenació de diaques)

"Rep l'ofrena del poble sant per presentar-la a Déu.

Pensa sempre el que faràs,

reprodueix en tu el que commemoraràs,

i conforma la teva vida al ministeri de la creu del Senyor."

(Ritual de l'ordenació de preveres)

TESTIMONIS DE VOCACIÓ
Mossèn Francesc Mestre i Saura. Prevere diocesà, ordenat sacerdot el 1952 a la Basílica de Sant Pere del Vaticà. Rector emèrit de la Parròquia de Santa Maria de Piera i Sant Pere dels Hostalets de Pierola. Actualment viu a la Residència de Sant Bonifaci, al costat de la rectoria de la Parròquia. Malgrat títols i estudis, la seva carta de presentació preferida: "ja quan estava a Roma, la meva gran il·luisió era ser rector de poble".



-en construcció 24/oct/11- 

BIBLIOGRAFIA
-La vocació: seguiment i servei, Joan Busquets, CPL, EMAUS, 25, 1996
-Pastoral vocacional