ESTRUCTURA DE LA PRESENTACIÓ:
PRESENTACIÓ DE LA TROBADA
1. MIRA EL MÓN: Anàlisi profètic de la realitat
2. SANTEDAT: Déu ens crida ara i aquí!
3. PARAULA: Déu ens parla a la Bíblia
4. ESTRATÈGIA: Déu fa + Gràcia que eficàcia ;)
_______________________________________________________
trobar-nos per conexier-nos i així estimar-nos
______________________________________________________
1. MIRA EL MÓN: ANÀLISI PROFÈTIC DE LA REALITAT
"De la crisi actual emergirà una Església que haurà perdut molt. Esdevindrà més petita i haurà de recomençar gairebé des del principi. Ja no serà capaç d'habitar en molts dels edificis que havia construït en temps de prosperitat, ja què el nombre dels seus fidels disminuirà, perdrà també gran part dels privilegis socials." <llegir mes...>
VISIÓ PROFÈTICA
Us presento aquest text per trencar el gel. És una visió profètica de la realitat. Els cristians tenim el repte de mirar el món que ens envolta i saber llegir-ne els reptes i els signes d'esperança. Només amb la fe, l'esperança i la caritat podem fer una lectura creient de la realitat. Altres anàlisis poden ser preciosos i molt acurats, però mai seran una visió profètica. El que fa cristiana la nostra fotografia de la realitat és que, aprofitant tota la tècnica, crítica, ciència... que convingui, puguem arribar a interpretar aquesta realitat apropant-nos a la mirada de Déu.
(-) REPTES I (+) SIGNES D'ESPERANÇA
Reptes i signes d'esperança. La lectura creient de la realitat és la que es fa apropant-nos a la mirada del bon Pastor. Veiem els reptes que presenta el nostre moment i alhora els signes d'esperança que l'Esperit desvetlla en la nostra societat i la nostra Església. Aquesta mirada ens permet equilibrar la nostra atenció en apuntar a les dificultats a superar i alhora gaudir i promoure aquelles bones llavors que neixen. El got no està mig ple, ni mig buit, està a la meitat ;)
engrup
QUINA LECTURA CREIENT (reptes i signes d'esperança) FEM DEL MOMENT DE LA NOSTRA ESGLÉSIA?
COM VEIG JO EL MOMENT PRESENT DE LA MEVA ESGLÉSIA?
COM VEUEN ELS SAVIS I ENTESOS EL NOSTRE PRESENT?
TINC SENSIBILITAT PER IDENTIFICAR LES VEUS PROFÈTIQUES?
QUINA ÉS LA MIRADA DE DÉU AL NOSTRE TEMPS?
LA VELLA BARCA
L'Església viu per la fe la presència constant del Crist Ressuscitat "jo seré amb vosaltres fins la fi dels temps"; Com una vella barca, molt gran i amb els seus límits va surant en l'esdevenir de la història i va seguint el seu camí vers el port segur que és la promesa del Regne de Jesucrist que encara s'ha de manifestar plenament. Per la fe, tenim l'esperança de la promesa i mentrestant estimem. Quan baixem a port tan sols ens endurem l'amor.
2. SANTEDAT: DÉU ENS CRIDA ARA I AQUÍ!
Hi ha molts tipus de sants. A més dels sants oficialment reconeguts per l'Església, hi ha moltes més persones corrents que no figuren als llibres d'història i, tot i així, han estat decisives per a canviar el món. Inclouen molts cristians el martiri dels quals és un signe del nostre temps. «Cada sant és una missió; és un projecte del Pare per reflectir i encarnar, en un moment determinat de la història, un aspecte de l'Evangeli». La santedat és viure els misteris de la vida de Crist, «morir i ressuscitar constantment amb ell», i reproduir en la pròpia existència diferents aspectes de la vida terrenal de Jesús: la seva proximitat als últims, la seva pobresa i altres manifestacions del seu lliurament per amor. «Permet a l'Esperit Sant que forgi en tu aquest misteri personal que reflecteixi Jesucrist en el món d'avui», en la missió de construir el regne d'amor, justícia i pau universal.
CRIDA EN TENSIÓ. Crida a la santedat en la tensió esperança-esperat
Els
qui creiem en Crist sempre vivim en "tensió". En tensió entre la
plenitud de la promesa del Regne que ens anuncia Jesucrist i el nostre
moment passat, present i esdevenidor que sempre és incert i mai dominem.
Esperem la plenitud de l'amor però l'esperem des de la confiança que la
gràcia de Déu actua malgrat les nostres pobreses. La crida a la
santedat no apareix en un món estable i perfecte, ni va adreçada a unes
parròquies modèliques i una església exemplar. És una crida que avui ens
fa Déu a cadascú de nosaltres a les nostres parròquies.
A Gaudiu i exulteu, el sant Pare ens presenta la idea de "la classe mitja de la santedat". És un titular que ens permet aprofundir que la crida no és a perfectes, sinó als qui volem desitjar ser-ho. Hi ha sants reconeguts per l'Església i hi ha moltes persones que són també sants corrents que no apareixeran mai als llibres d'història. No coneixeu persones que ja no hi són i us sembla que són un exemple de santedat? Aquella avia que dedicava tot el seu temps lliure a visitar malalts... Aquell home que després de una vida de mediocritat ha dedicat la seva maduresa a guarir ferides... Aquell adolescent que es sent exclòs de la colla perquè no vol sumar-se en males accions i prega davant Jesús a missa essent l'únic de la colla que hi va... Aquell familiar, amic, conegut, els pares...
TENSIÓ JO-GRÀCIA
Dos heretgies antigues molt resumides... El gnosticisme que cerca en el coneixement i la saviesa la salvació. Reduir el Crist a un conjunt de pensaments, savieses, normes morals per a complir amb fredor. A l'altre extrem el pelagianisme que cerca en l'esforç propi la salvació. Reduir el poder de la gràcia de Déu a les pròpies capacitats, l'autoajuda, l'estratègia, la previsió, gestió i organització allunyant-se així de Déu pensant que el servim.
La santedat no et fa menys humà, perquè és la trobada de la teva fragilitat amb la força de la Gràcia. La crida a la santedat la rebem en la tensió entre jo i la gràcia. Jo he de cuidar-me i alhora abandonar-me a les sorpreses de Déu en la meva vida. Jo he de aprendre, formar-me, organitzar, preveure i alhora abandonar-me a les sorpreses de Déu en la meva vida. La tensió es resol en l'equilibri entre el Jo que hi poso tot el que puc i Déu que hi posa la Gràcia!
LA VELLA BARCA
L'Església
viu per la fe la presència constant del Crist Ressuscitat "jo seré amb
vosaltres fins la fi dels temps"; Com una vella barca, molt gran i amb
els seus límits carrega gent que té gran bona voluntat i ganes i alhora gent que viu la fe molt calculada i pensada. Quan arribem a port viurem només de la gràcia de Déu amb perfecció, de moment hem de conviure cercant aquest equilibri que només dona la santedat: rebre la gràcia de Déu i viure només d'aquesta.
La santedat no et fa menys humà, perquè és la trobada de la teva fragilitat amb la força de la Gràcia.
engrup
conec sants?
CONEIXEM PERSONES DE LES PARRÒQUIES QUE JA ENS HAN DEIXAT I QUE ENS HAN DONAT TESTIMONI DE SANTEDAT?QUINS SANTS O REFERENTS DE SANTEDAT TINC? PUC DIR NOMS CONCRETS?
QUÈ ÉS PER A MI LA SANTEDAT?QUÈ HE APRÉS DE NOU AVUI SOBRE SER SANT?
QUINES ACCIONS I ORACIONS VALOREM MÉS DELS SANTS?
TENIM TESTIMONIS DE SANTEDAT DE GENT QUE DESPRÉS DE VIURE EN MEDIOCRITAT O PECAT HAN CANVIAT LA SEVA VIDA A L'ESTIL DE SANT PAU?
M'ATREVEIXO A PENSAR LA MEVA PRÒPIA VIDA I LA DE LA MEVA PARRÒQUIA COM UN CAMÍ CAP A LA BENAURANÇA, CAP A LA SANTEDAT?
RESO PER LA COMUNITAT I ELS QUI LA FORMEM (ESPECIALMENT PER AQUELLS QUI MES EM COSTA ESTIMAR) PERQUÈ CADA DIA TINGUEM MÉS DESIG DE SANTEDAT I HI CAMINEM?
COM ES CONCRETA LA CRIDA A LA SANTEDAT EN MI I EN LA MEVA PARRÒQUIA?
3. PARAULA: Déu ens parla a la Bíblia
L’amor no passarà mai. Vindrà un dia que el do de profecia serà inútil, que el do de parlar en llengües s’acabarà, que el do de conèixer serà també inútil. 9Ara els nostres dons de coneixement i de profecia són limitats. (1Cor13.8-9)
EM MANTINC EN UNA PAU TRANQUIL·LA
COM UN NEN A LA FALDA DE LA MARE (Sl130/131)
Perquè tenia fam, i em donàreu menjar; tenia set, i em donàreu beure; era foraster, i em vau acollir; 36anava despullat, i em vau vestir; estava malalt, i em vau visitar; era a la presó, i vinguéreu a veure’m. (Mt 25, 35-36)
Benaurances (Evangeli de Mateu 5; Evangeli de Lluc 6)
Cerca de la paraula "feliços" en l'edició BCI de la Bíblia (consulta)
LES BENAURANCES
A les Benaurances es dibuixa el rostre del Mestre, que nosaltres estem cridats a transparentar en la quotidianitat de les nostres vides. Aquí la paraula «feliç» o «benaurat», passa a ser sinònim de «sant», perquè expressa que la persona que és fidel a Déu i viu la seva Paraula aconsegueix, en el lliurament de si mateix, la veritable felicitat. Només podem viure-les si l'Esperit Sant ens envaeix amb tota la seva potència i ens allibera de la debilitat de l'egoisme, de la comoditat, de l'orgull.
El Papa Francesc descriu cadascuna de les Benaurances i la seva invitació, concloent cada secció:
EL JUDICI FINAL...
Tenim al cap el judici final de la capella Sixtina per exemple (wiki)... En el capítol 25 de l'evangeli de Mateu (Mt 25, 31-46), Jesús torna a aturar-se en una d'aquestes benaurances, la que declara feliços els misericordiosos. «Si busquem aquesta santedat que agrada als ulls de Déu, en aquest text hi trobem precisament un protocol sobre el qual serem jutjats». Quan reconeixem Crist en el pobre i en el que pateix, se'ns revela el mateix cor de Crist, els seus sentiments i opcions més profundes. «El Senyor ens va deixar ben clar que la santedat no es pot entendre ni viure al marge d'aquestes exigències».
NI ONG, NI GRUP IDEOLÒGIC-MORAL-POLÍTIC
Algunes ideologies enganyoses ens porten d'una banda a separar aquestes exigències de l'Evangeli de la seva relació personal amb el Senyor, convertint així el cristianisme en una espècie d'ONG, llevant-li aquesta mística lluminosa que tan bé van viure i van manifestar els sants. D'altra banda, hi ha aquells que viuen sospitant del compromís social dels altres, considerant-lo quelcom superficial, mundà, secular, immanentista, comunista, populista. O el relativitzen com si hi hagués altres coses més importants o com si només interessés una determinada ètica o una raó que ells defensen.
El compromís cristià no neix i té sentit en si mateix, l'amor de Jesús ens mou a estimar. Es pot estimar de mil maneres, però només des de la plena comunió amb l'amor de Déu es pot dotar l'amor, el compromís i tots els aspectes de la vida de l'adjectiu "evangèlic". Qui té el regal de la fe no és ni millor ni pitjor que qui no té fe. Només qui des de la fe viu unit a l'amor de Déu pot viure el seu servei com a extensió d'aquest amor. El que ens mou específicament com a Església al compromís social és Crist. En el servei, compartim amb tota la família humana de bona voluntat, però el que dóna sentit a aquest servei neix del do de la fe. Podríem resumir que "no només som ONG", o bé "som una ONG original", o bé... però és més pràctic dir "no som una ONG". Titulars a banda, queda clar: el que faci falta, tots els papers de l'auca, però el tronc del nostre cep és Crist.
1● Ser pobre en el cor, això és santedat.
2● Reaccionar amb humil mansuetud, això és santedat.
3● Saber plorar amb els altres, això és santedat.
4● Buscar la justícia amb fam i set, això és santedat.
5● Mirar i actuar amb misericòrdia, això és santedat.
6● Mantenir el cor net de tot el que taca l'amor, això és santedat.
7● Sembrar pau al nostre voltant, això és santedat.
8● Acceptar cada dia el camí de l'Evangeli encara que ens porti problemes, això és santedat.
engrup
TRIEM LA BENAURANÇA CORRESPONENT AL NÚMERO DEL NOSTRE GRUP. LA LLEGIM EN VEU ALTA AL TEXT DE L'EVANGELI. DESPRÉS DE 2 MINUTS DE SILÈNCI I PREGÀRIA COMPARTIM.
EL JUDICI FINAL...
Tenim al cap el judici final de la capella Sixtina per exemple (wiki)... En el capítol 25 de l'evangeli de Mateu (Mt 25, 31-46), Jesús torna a aturar-se en una d'aquestes benaurances, la que declara feliços els misericordiosos. «Si busquem aquesta santedat que agrada als ulls de Déu, en aquest text hi trobem precisament un protocol sobre el qual serem jutjats». Quan reconeixem Crist en el pobre i en el que pateix, se'ns revela el mateix cor de Crist, els seus sentiments i opcions més profundes. «El Senyor ens va deixar ben clar que la santedat no es pot entendre ni viure al marge d'aquestes exigències».
NI ONG, NI GRUP IDEOLÒGIC-MORAL-POLÍTIC
Algunes ideologies enganyoses ens porten d'una banda a separar aquestes exigències de l'Evangeli de la seva relació personal amb el Senyor, convertint així el cristianisme en una espècie d'ONG, llevant-li aquesta mística lluminosa que tan bé van viure i van manifestar els sants. D'altra banda, hi ha aquells que viuen sospitant del compromís social dels altres, considerant-lo quelcom superficial, mundà, secular, immanentista, comunista, populista. O el relativitzen com si hi hagués altres coses més importants o com si només interessés una determinada ètica o una raó que ells defensen.
El compromís cristià no neix i té sentit en si mateix, l'amor de Jesús ens mou a estimar. Es pot estimar de mil maneres, però només des de la plena comunió amb l'amor de Déu es pot dotar l'amor, el compromís i tots els aspectes de la vida de l'adjectiu "evangèlic". Qui té el regal de la fe no és ni millor ni pitjor que qui no té fe. Només qui des de la fe viu unit a l'amor de Déu pot viure el seu servei com a extensió d'aquest amor. El que ens mou específicament com a Església al compromís social és Crist. En el servei, compartim amb tota la família humana de bona voluntat, però el que dóna sentit a aquest servei neix del do de la fe. Podríem resumir que "no només som ONG", o bé "som una ONG original", o bé... però és més pràctic dir "no som una ONG". Titulars a banda, queda clar: el que faci falta, tots els papers de l'auca, però el tronc del nostre cep és Crist.
COMPROMÍS GLOBAL 24/365
La defensa de l'innocent que no ha nascut, per exemple, ha de ser clara, ferma i apassionada, perquè allà hi ha en joc la dignitat de la vida humana, sempre sagrada, i ho exigeix l'amor a cada persona més enllà del seu desenvolupament. Però «igualment sagrada» és la vida dels pobres que ja han nascut, que es debaten en la misèria, l'abandó, la postergació, el tràfic de persones, l'eutanàsia encoberta en els malalts i ancians privats d'atenció, les noves formes d’esclavitud. Tampoc la situació dels migrants no ha de considerar-se un tema secundari al costat dels temes «seriosos» de la bioètica. Per a un cristià «només és possible l'actitud de posar-se en les sabates d'aquest germà que arrisca la seva vida per donar un futur als seus fills». "Quan un membre sofreix, tots els altres sofreixen amb ell" (1Co 12,26). "El crit de les víctimes va ser més fort que les mesures que el van intentar silenciar", ens recorda el sant Pare a la seva carta el passat agost.
4. ESTRATÈGIA: DÉU FA MÉS GRÀCIA QUE EFICÀCIA ;)
COMPROMÍS, ESTRATÈGIA, FE?
Oberts a la creativitat de l'Esperit Sant mantenint la tensió entre gnòstics i pelagians, i la tensió entre el Jo i la Gràcia.
Ara i aquí, comença una nova Església amb nosaltres. Vivim on vivim, som els qui som, el moment és ara, el lloc aquí. En aquesta vida que tenim ens crida Jesús a la santedat i la seva Gràcia ve a desbordar la nostra feblesa ara.
Pensem en organitzar-nos amb tota la saviesa possible, confiem en la saviesa i les teories més perfectes; sabent que se'ns desmunta tota estructura i ordre a les nostres fràgils mans abans de consolidar-la i que tenim en directe l'assistència de la Gràcia. Esforç, tenacitat i confiança en les nostres capacitats i força, sabent que a cada caiguda tenim l'assistència de la seva Gràcia. No és el nostre enteniment qui ens salva, no les nostres teories, les nostres forces o estratègies, tan sols abraçar la creu i confiar en la seva Gràcia.
Reunir-nos per coneixer-nos i així estimar-nos. L'amor que tot ho lliga i perfecciona ens faci valents a respondre ara i aquí a la crida a la santedat.
engrup
QUÈ ENS PODEM ENDUR DESPRÉS DE LA PRESENTACIÓ DE "GAUDIU I EXULTEU" I EL TREBALL EN GRUP? QUÈ T'AGRADARIA COMPARTIR EN EL GRUP DEL QUE HEM SENTIT A LA XERRADA?
ALGUNA ANÈCDOTA, CITA, REFLEXIÓ QUE VULGUIS COMPARTIR AL GRUP?
VALDRIA LA PENA OFERIR ALGUNA JORNADA, CATEQUESI, XERRADA O GRUP DE TREBALL, FACILITAR ADQUIRIR LLIBRES O DEIXAR ALGUNES FOTOCÒPIES DE RESUM... A LA NOSTRA PARRÒQUIA PER TAL DE CONÈIXER DOCUMENTS DEL SANT PARE COM AQUEST?
ARRIBARÉ A LLEGIR EL RESUM DEL DOCUMENT, ESCOLTAR L'AUDIO-LLIBRE, O FINS I TOT LLEGIR EL TEXT SENCER DEL DOCUMENT EN ALGUN MOMENT? O COM A MÍNIM S'HA DESPERTAT L'INTERÈS DE CONÈIXER LA "GAUDETE ET EXSULTATE" O DOCUMENTS SIMILARS?
BIBLIOGRAFIA
Enllaç a la bibliografia
ESTRUCTURA DEL POST:
PRESENTACIÓ DE LA TROBADA
1. MIRA EL MÓN: Anàlisi profètic de la realitat
2. SANTEDAT: Déu ens crida ara i aquí!
3. PARAULA: Déu ens parla a la Bíblia
4. ESTRATÈGIA: Déu fa + Gràcia que eficàcia ;)
JORDI TRES i BOSCH, prevere
jorditresbosch@gmail.com
600350370
ARXIPRESTAT SABADELL CENTRE SUD
Dissabte 9 de febrer de 2019 | SABADELL | De les 9:30h fins després de dinar.
Diumenge 17 març de 2019 | ORDAL | Dia del Seminari | Missa a les 13h trobada fins les 18h
ARXIPRESTAT SABADELL CENTRE SUD
Dissabte 9 de febrer de 2019 | SABADELL | De les 9:30h fins després de dinar.
Diumenge 17 març de 2019 | ORDAL | Dia del Seminari | Missa a les 13h trobada fins les 18h
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada
Deixa el teu comentari, proposa modificacions, aporta idees, facilita nous links... Identifica't per ser respost. Gràcies!