RE-BLOCAT DEL BANC DELS ALIMENTS
24/feb/1012
24/feb/1012
Reprodueixo aquest artícle del Sr. Jordi Peix al bloc, en el qual comenta el llibre LA CATALUNYA POBRA (J.Miró-E.Sena-F.Miralles). Fa unes afirmacions que venen d'antic, i tenen, al meu parer, les seves arrels en la història de la nostra terra. Unes afirmacions que expliquen la pobresa a casa nostra, però també ens poden donar pistes per encarar el futur proper i llunyà:
1. El creixement de Catalunya (i el repartiment de riqueses) és desigual en el territori.
2. En temps de creixement no es vetlla per erradicar la pobresa que això provoca.
3. Les bosses de pobresa estan al camp i també situades entorn de la gran ciutat.
Hi ha una notícia que va passar perduda durant l'agost a TV3...Dades de l'Observatori Català de la Pobresa... que ha deixat de ser "notícia"...
_______________________________________________________________________
El
Banc dels Aliments de Barcelona va ser constituït fa 25 anys, per tal de
fer front a la pobresa, mitjançant un mètode original que consisteix en
generar aliments partir d’allò que d’una altra forma es malbarataria. .
El 1987 hi havia pocs estudis sobre la pobresa. Un treball pioner a
Catalunya que em va sorprendre per la seva originalitat és el que “Nova
Terra” va publicar el 1974: “La Catalunya pobra”, una obra col·lectiva
de Josep Miró, Ernest Sena i Frederic Miralles que van analitzar allò
que no tenia interès pels nous economistes . Va ser un treball
primerenc en el que es demostrava clarament el creixement desigual de
Catalunya. La pobresa es resistia en determinades comarques rurals i
creixia vertiginosament en els barris marginals de l’Àrea Metropolitana
de Barcelona. Per definir ”la Catalunya pobra” s’utilitzaven tres
indicadors bàsics el despoblament, la manca d’industrialització i la
renda. La pobresa la definia ....” com una situació global, derivada
del fet que hi ha uns mecanismes en l’estructura i en el funcionament de
la societat que fan que certs grups humans, i en conseqüència certs
territoris , rebin només una petita part del beneficis qualitatius i
quantitatius del progrés”. Precisament un dels autors en Josep Miró va ser fundador i el primer President de la Fundació Banc dels Aliments que es va constituir 13 anys més tard, l’ Ernest Sena,
fou ex-síndic de la Sindicatura de Comptes, director general de
l’Institut Català de Finances i el podeu trobar regularment a les planes
econòmiques de Wilaweb i en Frederic Miralles
fou director de Fundemuca que promou la descentralització,
associacionisme i desenvolupament local pels governs locals de
Centre-Amèrica. Avui, la seva filla l’Elisa, coses de la vida, o de la
sang, és voluntària del Banc dels Aliments.
En
temps de penúries nacionals, hi van haver-hi diverses institucions que
varen suplir la mancança d’estadístiques oficials. Es publicaven
periòdicament estudis analitzant i generant propostes, que en el moment
de la reinstauració de la Generalitat van permetre actuar amb una
certesa rapidesa. Per tal de conèixer l’evolució d’un país es precisen
dades des de un llarg període de temps, per així seguir de l’evolució
de la seva economia i particularment de les seves comarques. Les Cambres
de Comerç Catalanes van elaborar primer el 1967 i desprès el 1987 les
primeres Taules de Balanç d’Entrades i Sortides (input-output) del país,
que l’Idescat les va actualitzar pel 2001. Més tard Banca Catalana va
iniciar una sèrie d’estudis sectorials, i territorials. És així que ara
podem navegar entre present i futur, analitzant èxits. La Catalunya
pobra dona llum a un aspecte que normalment no es tenia en compte en
aquestes publicacions. La tesi central del llibre era la d’analitzar
la real expansió, amb un creixement econòmic en el que la pobresa no
tendeix a desaparèixer, sinó ben al contrari es manté i s’estén, ja que
s’ha fet amb beneficis i costos desigualment distribuïts.
Al cap de 35 anys, segons les darreres dades del Institut d’Estadística de Catalunya, la situació es semblant pel que fa al despoblament, a la manca d’industrialització i en la generació del PIB de dites comarques. La pobresa la definia ....” com una situació global, derivada del fet que hi ha uns mecanismes en l’estructura i en el funcionament de la societat que fan que certs grups humans, i en conseqüència certs territoris , rebin només una petita part del beneficis qualitatius i quantitatius del progrés”.
Un
altres dels problemes que plantegen els autors és la de “la pobresa
diferencial”, definida per la escassesa de recursos naturals, però
sobretot també per la escassesa d’equipaments i prestacions destinades a
satisfer necessitats bàsiques de la persona ( escoles, transports,
sanitat..). El 1974 les diferencies entre camp i ciutat eren abismals.
Però també es cert i especialment a partir del retorn de la Generalitat,
que s’ha fet un esforç molt important per ajudar les comarques i els
barris més pobres. Però la renda familiar disponible, degut
especialment a la millora del turisme de muntanya i a la
industrialització de l’agricultura ha millorat. En canvi, en les
comarques obreres de les rodalies de l’Àrea Metropolitana de Barcelona
la renda familiar disponible segueix mantenint-se per sota de la mitjana
de Catalunya. En aquest aspecte el llibre esdevé un document històric
amb arxiu gràfic inclòs perquè analitza els diversos “ghettos” que varen
sorgir a dins de Barcelona a partir de la immigració massiva a partir
de finals del cinquanta i la seva rodalia en barraques d’autoconstrucció
o cases barates en barris perifèrics, en barris en que no hi havia cap
servei: portades d’aigua, clavegueres, electricitat, mercats, escoles o
assistència sanitària. Jo mateix vaig aprendre la dura pobresa en aquest
barris, on anàvem de joves a col·laborar migradament a ajudar a portar
aquests serveis imprescindibles per viure. Això si, avui el paisatge ha
canviat radicalment, encara que tot segueix igual d’una altra forma.
Jordi Peix
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada
Deixa el teu comentari, proposa modificacions, aporta idees, facilita nous links... Identifica't per ser respost. Gràcies!