NOTA AMB INDICACIONS PASTORALS PER A L’ANY DE LA FE (CONGREGACIÓ PER A LA DOCTRINA DE LA FE)

NOTA AMB INDICACIONS PASTORALS PER A L’ANY DE LA FE

Congregació per a la Doctrina de la Fe 

Enllaç al document word a la Tarraconense
www.tarraconense.cat/archivos/docSeu/docSeu_566.doc
 

Índex
1. Comunicat sobre la Nota de la Congregació per a la Doctrina de la Fe amb indicacions pastorals per a l’Any de la fe    2
2. Nota amb indicacions pastorals per a l’Any de la fe    5
Introducció    5
Indicacions    7
I.    En l’àmbit d’Església universal    8
II.    En l’àmbit de les Conferències episcopals    9
III.    En l’àmbit diocesà    10
IV.    En l’àmbit de les parròquies / comunitats / associacions / moviments    11
Conclusió    13


1. COMUNICAT SOBRE LA NOTA DE LA CONGREGACIÓ PER A LA DOCTRINA DE LA FE
AMB INDICACIONS PASTORALS PER A L’ANY DE LA FE
Amb la Carta apostòlica Porta fidei d’11 d’octubre de 2011, Benet XVI va convocar un Any de la fe, que començarà l’11 d’octubre de 2012, 50è aniversari de l’obertura del concili Vaticà II, i acabarà el 24 de novembre de 2013, solemnitat del nostre Senyor Jesucrist Rei de l’Univers. Amb la promulgació d’aquest Any el Sant Pare vol posar en el centre de l’atenció eclesial el que, des de l’inici del seu pontificat, més li interessa: l’encontre amb Jesucrist i la bellesa de la fe en ell. Per altra part, l’Església és molt conscient dels problemes que ha d’afrontar avui la fe i considera més actual que mai la pregunta que Jesús mateix va fer: «El Fill de l’home, quan vingui, trobarà fe a la terra?» (Lc 18,8). Per això, «si la fe no adquireix nova vitalitat, amb una convicció profunda i una força real gràcies a l’encontre amb Jesucrist, totes les altres reformes seran ineficaces» (Discurs a la Cúria romana en ocasió de les felicitacions nadalenques, 22 de desembre de 2011).
Per encàrrec de Benet XVI, la Congregació per a la doctrina de la fe ha redactat una Nota amb indicacions pastorals per a l’Any de la fe. Aquesta Nota ha estat elaborada d’acord amb alguns dicasteris de la Santa Seu i amb la contribució del Comitè per a la preparació de l’Any de la fe. Aquest Comitè, constituït a la Congregació per a la doctrina de la fe per manament del Sant Pare, inclou entre els seus membres els cardenals William Levada, Francis Arinze, Angelo Bagnasco, Ivan Dias, Francis E. George, Zenon Grocholewski, Marc Ouellet, Mauro Piacenza, Jean-Pierre Ricard, Stanisław Ryłko i Christoph Schönborn; els arquebisbes Salvatore Fisichella i Lluís F. Ladària; els bisbes Mario del Valle Moronta Rodríguez, Gerhard Ludwig Müller i Raffaello Martinelli.
La Nota, datada el 6 de gener de 2012, solemnitat de l’Epifania, que es publicarà l’endemà, 7 de gener, es compon d’una introducció i d’algunes indicacions pastorals. En la introducció es reafirma que l’«Any de la fe vol contribuir a una renovada conversió al Senyor Jesús i al redescobriment de la fe, de manera que tots els membres de l’Església siguin per al món actual testimonis joiosos i convincents del Senyor ressuscitat, capaços d’assenyalar la “porta de la fe” a tants que estan a la recerca de la veritat».
«El començament de l’Any de la fe coincideix amb el record agraït de dos grans esdeveniments que han marcat el rostre de l’Església dels nostres dies: els cinquanta anys passats des de l’obertura del concili Vaticà II per voluntat del beat Joan XXIII (11 d’octubre de 1962) i els vint anys des de la promulgació del Catecisme de l’Església Catòlica, llegat a l’Església pel beat Joan Pau II (11 d’octubre de 1992).»
El concili Vaticà II, «des de la llum de Crist ha volgut aprofundir en la naturalesa íntima de l’Església […] i la seva relació amb el món contemporani». «Després del Concili, l’Església ha treballat perquè els seus rics ensenyaments siguin rebuts i aplicats en continuïtat amb tota la Tradició i sota la guia segura del Magisteri.»
«Per a facilitar la recepció correcta del Concili, els summes pontífexs han convocat reiteradament el Sínode dels bisbes […] proposant a l’Església directrius clares a través de les diferents exhortacions apostòliques postsinodals. La propera Assemblea general del Sínode dels bisbes, l’octubre de 2012, tindrà com a tema: La nova evangelització per a la transmissió de la fe cristiana.»
«Des del començament del seu pontificat, el papa Benet XVI s’ha compromès fermament a procurar una comprensió correcta del Concili, rebutjant com a errònia l’anomenada hermenèutica de la discontinuïtat i de la ruptura, i promovent la que ell mateix ha anomenat hermenèutica de la reforma, de la renovació dins la continuïtat.»
El Catecisme de l’Església catòlica, com «fruit autèntic del concili Vaticà II» (Carta apostòlica Porta fidei, 4), se situa en la línia d’aquesta «renovació dins la continuïtat». Comprèn «coses noves i coses velles» (Mt 13,52). Per una part, recull l’ordre antic i tradicional de la catequesi, articulant-ne el contingut en quatre parts: el Credo, la litúrgia, la vida en Crist i la pregària. Però, al mateix temps, expressa tot això d’una manera nova per a respondre als interrogants de la nostra època.
L’Any de la fe serà una ocasió privilegiada per a promoure el coneixement i la difusió dels continguts del concili Vaticà II i del Catecisme de l’Església catòlica.
Les indicacions pastorals de la Nota tenen com a objectiu afavorir «l’encontre amb Crist a través de testimonis autèntics de la fe i augmentar el coneixement dels seus continguts». Mitjançant aquestes indicacions pastorals —que no pretenen «excloure altres propostes que l’Esperit Sant vulgui suscitar entre els pastors i fidels de diferents parts del món»— la Congregació per a la doctrina de la fe ofereix la seva ajuda, atès que a ella competeix específicament no sols la tasca de tutelar la doctrina sana i corregir-ne els errors, sinó també, i en primer lloc, promoure la veritat de la fe (cf. Constitució apostòlica Pastor Bonus, 48-51).
La Nota articula les seves propostes en quatre nivells: 1) Església universal. 2) Conferències episcopals. 3) Diòcesi. 4) Parròquies, comunitats, associacions i moviments. Se citen a continuació alguns d’aquests suggeriments particulars.
Per exemple, al costat d’una celebració solemne per a l’inici de l’Any de la fe i altres diversos esdeveniments en què participarà el Sant Pare (Assemblea del Sínode dels bisbes, Jornada mundial de la joventut de 2013), es recomanen iniciatives ecumèniques per a «invocar de Déu i afavorir la restauració de la unitat entre tots els cristians», i «tindrà lloc una solemne celebració ecumènica per a reafirmar la fe en Crist de tots els batejats».
A nivell de Conferències episcopals, s’estimula la qualitat de la formació catequètica eclesial i la revisió dels «catecismes locals i els subsidis catequètics en ús a les Esglésies particulars, per a assegurar la conformitat plena amb el Catecisme de l’Església catòlica», i es desitja un ús ampli dels llenguatges de la comunicació i de l’art, «transmissions televisives o radiofòniques, pel•lícules i publicacions, fins i tot a nivell popular, accessibles a un públic ampli, sobre el tema de la fe, els seus principis i continguts, així com la importància eclesial del concili Vaticà II».
A nivell diocesà, l’Any de la fe es considera, entre d’altres coses, una ocasió de «diàleg renovat i creatiu entre fe i raó, a través de simposis, congressos i jornades d’estudi, especialment a les universitats catòliques» i com a temps favorable per a «celebracions penitencials… en les quals es posi un èmfasi especial a demanar perdó a Déu pels pecats contra la fe».
A nivell de parròquies, la proposta central és la celebració de la fe en la litúrgia, i de manera especial en l’eucaristia, perquè «en l’eucaristia, misteri de la fe i font de la nova evangelització, la fe de l’Església és proclamada, celebrada i enfortida». D’aquesta iniciativa hauran de néixer, créixer i difondre’s totes les altres propostes, entre les quals tindran una importància particular les iniciatives empreses pels nombrosos instituts, les noves comunitats i els moviments eclesials.
«En el Consell pontifici per a la promoció de la nova evangelització s’establirà una secretaria especial per a coordinar les diverses iniciatives sobre l’Any de la fe promogudes pels diferents Dicasteris de la Santa Seu o que de totes maneres siguin rellevants per a l’Església universal.»
Aquesta secretaria també «podrà suggerir iniciatives apropiades per a l’Any de la fe» i obrirà «un lloc especial a Internet per a proporcionar informació útil» relativa a aquest tema.
Les indicacions oferides a la Nota tenen com a finalitat invitar tots els membres de l’Església a comprometre’s en l’Any de la fe per a redescobrir i «compartir el més valuós que té el cristià: Jesucrist, redemptor de l’home, rei de l’univers, “capdavanter de la fe i el qui la porta a la plenitud” (He 12,2)».
5 de gener de 2012

2. NOTA AMB INDICACIONS PASTORALS PER A L’ANY DE LA FE
INTRODUCCIÓ
Amb la Carta apostòlica Porta fidei, d’11 d’octubre de 2011, el sant pare Benet XVI ha proclamat un Any de la fe, que començarà l’11 d’octubre de 2012, en el cinquantè aniversari de l’obertura del Concili ecumènic Vaticà II, i conclourà el 24 de novembre de 2013, Solemnitat de nostre Senyor Jesucrist, rei de l’univers.
Aquest any serà una ocasió propícia perquè tots els fidels comprenguin amb més profunditat que el fonament de la fe cristiana és «l’encontre amb un esdeveniment, amb una Persona, que dóna un nou horitzó a la vida i, amb això, una orientació decisiva».  Fonamentada en l’encontre amb Jesucrist ressuscitat, la fe podrà ser redescoberta íntegrament i en tot el seu esplendor. «També en els nostres dies la fe és un do que cal tornar a descobrir, conrear i testimoniar. Que en aquesta celebració del baptisme el Senyor ens concedeixi a tots la gràcia de viure la bellesa i l’alegria de ser cristians.»
El començament de l’Any de la fe coincideix amb el record agraït de dos grans esdeveniments que han marcat el rostre de l’Església dels nostres dies: els cinquanta anys passats des de l’obertura del concili Vaticà II per voluntat del beat Joan XXIII (1 d’octubre de 1962) i els vint anys des de la promulgació del Catecisme de l’Església catòlica, llegat a l’Església pel beat Joan Pau II (11 d’octubre de 1992).
Segons les paraules del papa Joan XXIII, el Concili ha volgut «transmetre pura i íntegra, la doctrina, sense atenuacions ni deformacions» comprometent-se que «aquesta doctrina, certa i immutable, que ha de ser fidelment respectada, sigui aprofundida i presentada de manera que correspongui a les exigències del nostre temps».  En aquest sentit, continua sent d’importància crucial l’afirmació inicial de la constitució dogmàtica Lumen gentium: «Crist és la llum dels pobles. Per això aquest sacrosant Sínode, reunit en l’Esperit Sant, desitja ardentment il•luminar tots els homes, anunciant l’evangeli a tota criatura (cf. Mc 16,15) amb la claredat de Crist, que resplendeix sobre la faç de l’Església.»  Des de la llum de Crist que purifica, il•lumina i santifica en la celebració de la sagrada litúrgia (cf. Constitució Sacrosanctum Concilium), i amb la seva paraula divina (cf. Constitució dogmàtica Dei Verbum), el Concili ha volgut aprofundir en la naturalesa íntima de l’Església (cf. Constitució dogmàtica Lumen gentium) i la seva relació amb el món contemporani (cf. Constitució pastoral Gaudium et spes). Al voltant de les seves quatre Constitucions, pilars veritables del Concili, s’agrupen les Declaracions i Decrets, que aborden alguns dels principals desafiaments del nostre temps.
Després del Concili, l’Església ha treballat perquè els seus rics ensenyaments siguin rebuts i aplicats en continuïtat amb tota la Tradició i sota la guia segura del Magisteri. Per a facilitar la recepció correcta del Concili, els summes pontífexs han convocat reiteradament el Sínode dels Bisbes,  instituït pel servent de Déu Pau VI el 1965, proposant a l’Església directrius clares a través de les diverses exhortacions apostòliques postsinodals. La propera Assemblea General del Sínode dels Bisbes, l’octubre de 2012, tindrà com a tema: La nova evangelització per a la transmissió de la fe cristiana.
Des del començament del seu pontificat, el papa Benet XVI s’ha compromès fermament a procurar una correcta comprensió del Concili, rebutjant com a errònia l’anomenada hermenèutica de la discontinuïtat i de la ruptura, i promovent la que ell mateix ha anomenat «hermenèutica de la reforma, de la renovació dins la continuïtat de l’únic subjecte-Església que el Senyor ens ha donat; és un subjecte que creix en el temps i es desenvolupa, però sent sempre el mateix, subjecte únic del poble de Déu en camí».
El Catecisme de l’Església catòlica, col•locant-se en aquesta línia, per una part es presenta com un «autèntic fruit del concili Vaticà II»,  i per una altre intenta afavorir-ne l’acollida. El Sínode Extraordinari dels Bisbes de 1985, convocat en ocasió del vintè aniversari de la clausura del concili Vaticà II i per a fer un balanç de la seva recepció, va suggerir la preparació d’aquest Catecisme per a oferir al poble de Déu un compendi de tota la doctrina catòlica i un text de referència segura per als catecismes locals. El papa Joan Pau II va acceptar aquesta proposta com un desig de «respondre plenament a una necessitat real de l’Església universal i les Esglésies particulars».  Redactat en col•laboració amb tot l’episcopat de l’Església catòlica, aquest Catecisme «manifesta de veritat una certa “simfonia” de la fe».
El Catecisme presenta «el que és nou i el que és vell (cf. Mt 13,52), atès que la fe és sempre la mateixa i, alhora, és font de llums sempre noves. Per a respondre a aquesta doble exigència, el Catecisme de l’Església catòlica, per una part, pren l’estructura “antiga”, tradicional, ja utilitzada pel catecisme de sant Pius V, articulant el contingut en quatre parts: Credo; sagrada litúrgia, amb els sagraments en primer lloc; l’obrar cristià, exposat a partir del Decàleg, i, per últim, la pregària cristiana. Amb tot, al mateix temps, el contingut s’expressa sovint d’una manera “nova”, per a respondre als interrogants de la nostra època».  Aquest Catecisme és «un instrument vàlid i legítim al servei de la comunió eclesial, i una regla segura per a l’ensenyament de la fe».  Allí es troben «els continguts fonamentals de la fe, sintetitzats sistemàticament i orgànicament. En efecte, en ell es posa de manifest la riquesa de l’ensenyament que l’Església ha rebut, custodiat i ofert en els seus dos mil anys d’història. De la Sagrada Escriptura als pares de l’Església, dels mestres de teologia als sants de tots els segles, el Catecisme ofereix una memòria permanent de les diferents maneres com l’Església ha meditat sobre la fe i ha progressat en la doctrina, per donar certesa als creients en la seva vida de fe».
L’Any de la fe vol contribuir a una renovada conversió al Senyor Jesús i al redescobriment de la fe, de manera que tots els membres de l’Església siguin per al món actual testimonis joiosos i convincents del Senyor ressuscitat, capaços d’assenyalar la «porta de la fe» a tants que estan a la recerca de la veritat. Aquesta «porta» obre els ulls de l’home per veure Jesucrist present entre nosaltres «dia rere dia fins a la fi del món» (Mt 28,20). Ell ens ensenya com «l’art de viure» s’aprèn «en una relació intensa amb ell».  «Amb el seu amor, Jesucrist atrau cap a ell els homes de cada generació: en tot temps, convoca l’Església i li confia l’anunci de l’evangeli, amb un manament que és sempre nou. Per això, també avui és necessari un compromís eclesial més convençut en favor d’una nova evangelització per a redescobrir l’alegria de creure i tornar a trobar l’entusiasme de comunicar la fe.»
Per encàrrec del papa Benet XVI,  la Congregació per a la doctrina de la fe, d’acord amb els Dicasteris competents de la Santa Seu i amb la contribució de la Comissió per a la preparació de l’Any de la fe,  ha escrit aquesta Nota amb indicacions per a viure aquest temps de gràcia, les quals no exclouen altres propostes que l’Esperit Sant vulgui suscitar entre els pastors i fidels de diferents parts del món.
INDICACIONS
«Sé en qui he cregut» (2Tm 1,12): aquestes paraules de sant Pau ens ajuden a comprendre que la fe «és per damunt de tot una adhesió personal de l’home a Déu; és al mateix temps i inseparablement l’assentiment lliure a tota la veritat que Déu ha revelat».  La fe com a confiança personal en el Senyor i la fe que professem en el Credo són inseparables, s’evoquen i exigeixen mútuament. Hi ha un fort vincle entre la fe viscuda i els seus continguts: la fe dels testimonis i confessors és també la fe dels apòstols i doctors de l’Església.
En aquest sentit, les següents indicacions per a l’Any de la fe tenen l’objectiu d’afavorir l’encontre amb Crist a través de testimonis autèntics de la fe i augmentar el coneixement dels seus continguts. Es tracta de propostes que tenen la intenció de sol•licitar una resposta eclesial davant la invitació del Sant Pare, per a viure en plenitud aquest any com un especial «temps de gràcia».  El redescobriment joiós de la fe també ajudarà a consolidar la unitat i la comunió entre les diferents realitats que conformen la gran família de l’Església.
I. EN L’ÀMBIT D’ESGLÉSIA UNIVERSAL
1. El principal esdeveniment al començament de l’Any de la fe serà la XIII Assemblea General Ordinària del Sínode dels Bisbes, convocada pel papa Benet XVI per al mes d’octubre de 2012 i dedicada al tema de La nova evangelització per a la transmissió de la fe cristiana. Durant el Sínode, l’11 d’octubre de 2012 tindrà lloc una solemne celebració per donar inici a l’Any de la fe, en record del cinquantè aniversari de l’obertura del concili Vaticà II.
2. En l’Any de la fe cal encoratjar els pelegrinatges dels fidels a la seu de Pere, per a professar la fe en Déu Pare, Fill i Esperit Sant, unint-se a aquell que avui està cridat a confirmar en la fe els seus germans (cf. Lc 22,32). Serà important també fomentar els pelegrinatges a Terra Santa, el lloc que va tenir la primícia de conèixer Jesús, el Salvador, i Maria, la seva mare.
3. Durant aquest any serà útil invitar els fidels a adreçar-se, amb particular devoció a Maria, imatge de l’Església, que «reuneix en ella i reflecteix d’alguna manera les veritats supremes de la fe».  Per tant, s’hauria d’encoratjar qualsevol iniciativa que ajudi els fidels a reconèixer el paper especial de Maria en el misteri de la salvació, a estimar-la filialment i a imitar-ne la fe i la virtut. Per a això serà molt convenient organitzar pelegrinatges, celebracions i reunions als principals santuaris.
4. La propera Jornada Mundial de la Joventut de Rio de Janeiro, el juliol de 2013, oferirà als joves una ocasió privilegiada per a experimentar el goig que prové de la fe en el Senyor Jesús i de la comunió amb el Sant Pare, en la gran família de l’Església.
5. Pel que fa a això, seria convenient la realització de simposis, congressos i reunions de gran escala, fins i tot a nivell internacional, que afavoreixin la comunicació de testimonis autèntics de la fe i el coneixement dels continguts de la doctrina de l’Església catòlica. Demostrant que també avui la paraula de Déu continua creixent i escampant-se, és important que es doni testimoniatge que en Jesucrist «troba el seu compliment qualsevol afany i anhel del cor humà»  i que la fe «es converteix en un nou criteri de pensament i d’acció que canvia tota la vida de l’home».  Alguns congressos seran especialment dedicats al redescobriment dels ensenyaments del concili Vaticà II.
6. L’Any de la fe oferirà a tots els creients una bona oportunitat per a aprofundir en el coneixement dels principals documents del concili Vaticà II i en l’estudi del Catecisme de l’Església catòlica. Això val particularment per als candidats al sacerdoci, en especial durant l’any propedèutic o els primers anys d’estudis teològics, per als novicis i novícies dels instituts de vida consagrada i les societats de vida apostòlica, així com per a aquells que es preparen per entrar en una associació o moviment eclesial.
7. Aquest any serà una ocasió propícia per a acollir amb més atenció les homilies, catequesis, discursos i altres intervencions del Sant Pare. Els pastors, persones consagrades i fidels laics, seran invitats a un compromís renovat d’adhesió eficaç i cordial a l’ensenyament del successor de Pere.
8. Durant l’Any de la fe, en col•laboració amb el Consell pontifici per a la unitat dels cristians, s’esperen iniciatives ecumèniques dirigides a invocar de Déu i afavorir «la restauració de la unitat entre tots els cristians», que «és un dels fins principals que s’ha proposat el sacrosant concili Vaticà II».  En particular, tindrà lloc una solemne celebració ecumènica per a reafirmar la fe en Crist de tots els batejats.
9. En el Consell pontifici per a la promoció de la nova evangelització s’establirà una secretaria especial per a coordinar les diverses iniciatives sobre l’Any de la fe promogudes pels diferents Dicasteris de la Santa Seu o que de totes maneres siguin rellevants per a l’Església universal. Serà convenient que amb temps s’informi a aquesta secretaria sobre els principals esdeveniments que s’organitzin i també es podran suggerir iniciatives adients. La secretaria obrirà un lloc especial a Internet per a proporcionar informació útil per a viure de manera efectiva l’Any de la fe.
10. Al final d’aquest any, en la Solemnitat de nostre Senyor Jesucrist, Rei de l’Univers, tindrà lloc una eucaristia celebrada pel Sant Pare, en la qual es renovarà solemnement la professió de fe.
II. EN L’ÀMBIT DE LES CONFERÈNCIES EPISCOPALS
1. Les Conferències episcopals podran dedicar una jornada d’estudi al tema de la fe, del seu testimoniatge personal i de la seva transmissió a les noves generacions, d’acord amb la missió específica dels bisbes com a mestres i «pregoners de la fe».
2. Serà útil afavorir la reedició dels documents del concili Vaticà II, del Catecisme de l’Església catòlica i del seu Compendi, en edicions econòmiques i de butxaca, i la més àmplia difusió d’aquests textos amb l’ús de mitjans electrònics i tecnologies modernes.
3. S’espera que es renovi l’esforç per a traduir els documents del concili Vaticà II i del Catecisme de l’Església catòlica als idiomes que encara no tenen una traducció pròpia. Cal encoratjar iniciatives de suport caritatiu a les traduccions a les llengües locals dels territoris de missió les Esglésies particulars dels quals no poden sostenir-ne les despeses. Això es podrà dur a terme sota la direcció de la Congregació per a l’evangelització dels pobles.
4. Els pastors, aprofitant els nous llenguatges de la comunicació, s’han d’esforçar per a promoure transmissions televisives o radiofòniques, pel•lícules i publicacions, fins i tot a nivell popular, accessibles a un públic ampli, sobre el tema de la fe, els seus principis i continguts, així com la importància eclesial del concili Vaticà II.
5. Els sants i beats són els autèntics testimonis de la fe.  Per tant, serà convenient que les Conferències episcopals s’esforcin per fer conèixer els sants del seu territori, emprant fins i tot els mitjans moderns de comunicació social.
6. El món contemporani és sensible a la relació entre fe i art. En aquest sentit, es recomana a les Conferències episcopals que, per a enriquiment de la catequesi i una eventual col•laboració ecumènica, es fomenti l’estimació pel patrimoni artístic que es troba en llocs confiats a la seva atenció pastoral.
7. S’invita els docents dels centres d’estudis teològics, seminaris i universitats catòliques a verificar la rellevància que, en el seu ensenyament, tenen els continguts del Catecisme de l’Església catòlica i les implicacions que es deriven per a les seves respectives disciplines.
8. Serà útil preparar, amb l’ajuda de teòlegs i escriptors de renom, subsidis divulgatius de caràcter apologètic (cf. 1Pe 3,15), perquè els fidels puguin respondre millor a les preguntes que sorgeixen en els diferents contextos culturals. Es tracta dels desafiaments de les sectes, dels problemes associats amb el secularisme i el relativisme, i dels «interrogants que provenen d’un canvi de mentalitat que, sobretot avui, redueix l’àmbit de les certeses racionals als dels èxits científics i tecnològics»,  així com altres dificultats específiques.
9. Seria desitjable revisar els catecismes locals i els subsidis catequètics en ús a les Esglésies particulars, per a assegurar-ne la plena conformitat amb el Catecisme de l’Església catòlica.  En el cas que alguns catecismes o subsidis per a la catequesi no estiguin en completa sintonia amb el Catecisme o que hi hagi mancances, serà oportú començar l’elaboració de nous catecismes, servint-se de l’exemple i l’ajuda d’altres Conferències episcopals que ja ho hagin fet.
10. En col•laboració amb la Congregació per a l’educació catòlica, competent en la matèria, serà oportú verificar que els continguts del Catecisme de l’Església catòlica estiguin presents en la Ratio de la formació dels futurs sacerdots i en el currículum dels seus estudis teològics.
III. EN L’ÀMBIT DIOCESÀ
1. Es patrocina una celebració d’obertura de l’Any de la fe i de la seva solemne conclusió en l’àmbit de cada Església particular, per a «confessar la fe en el Senyor ressuscitat a les nostres catedrals i esglésies de tot el món».
2. Serà oportú organitzar a cada diòcesi una jornada sobre el Catecisme de l’Església catòlica, invitant a prendre-hi part sobretot a sacerdots, persones consagrades i catequistes. En aquesta ocasió, per exemple, les eparquies catòliques orientals podran tenir un encontre amb els sacerdots per donar testimoni de la seva sensibilitat específica i tradició litúrgiques en l’única fe en Crist; així, les Esglésies particulars joves de les terres de missió podran ser invitades a oferir un testimoni renovat de l’alegria de la fe que les distingeix.
3. Cada bisbe podrà dedicar una Carta pastoral al tema de la fe, recordant la importància del concili Vaticà II i el Catecisme de l’Església catòlica, tenint en compte les circumstàncies específiques de la porció de fidels a ell confiada.
4. S’espera que a cada diòcesi, sota la responsabilitat del bisbe, s’organitzin esdeveniments catequètics per a joves i per als qui cerquen trobar el sentit de la vida, a fi de descobrir la bellesa de la fe de l’Església, aprofitant l’oportunitat de reunir-se amb els seus testimonis més reconeguts.
5. Serà oportú verificar la recepció del concili Vaticà II i del Catecisme de l’Església catòlica en la vida i missió de cada Església particular, especialment en l’àmbit catequètic En aquest sentit, s’espera un compromís renovat per part dels departaments de catequesi de les diòcesis, que, sostinguts per les comissions per a la catequesi de les Conferències episcopals, tenen el deure d’ocupar-se de la formació dels catequistes pel que fa als continguts de la fe.
6. La formació permanent del clergat podrà concentrar-se, particularment en aquest Any de la fe, en els documents del concili Vaticà II i el Catecisme de l’Església catòlica, tractant, per exemple, temes com «l’anunci de Crist ressuscitat», «l’Església sagrament de salvació», «la missió evangelitzadora en el món d’avui», «fe i incredulitat», «fe, ecumenisme i diàleg interreligiós», «fe i vida eterna», «hermenèutica de la reforma en la continuïtat» i «el Catecisme en l’atenció pastoral ordinària».
7. S’invita els bisbes a organitzar celebracions penitencials, particularment durant la Quaresma, en les quals es posi un èmfasi especial a demanar perdó a Déu pels pecats contra la fe. Aquest any serà també un temps favorable per a acostar-se amb més fe i freqüència al sagrament de la penitència.
8. S’espera la participació del món acadèmic i de la cultura en un diàleg renovat i creatiu entre fe i raó, a través de simposis, congressos i jornades d’estudi, especialment a les universitats catòliques, que mostrin «com entre la fe i la ciència vertadera no pot haver-hi cap conflicte, perquè ambdues, encara que per camins distints, tendeixen a la veritat».
9. Serà important promoure trobades amb persones que «fins i tot no reconeixent en elles el do de la fe, cerquen amb sinceritat el sentit últim i la veritat definitiva de la seva existència i del món»,  inspirant-se també en els diàlegs del pati dels gentils, iniciats sota la guia del Consell pontifici per a la cultura.
10. L’Any de la fe serà una ocasió per a prestar més atenció a les escoles catòliques, llocs privilegiats per a oferir als alumnes un testimoni viu del Senyor, i conrear la fe amb una referència oportuna a l’ús de bons instruments catequètics, com per exemple el Compendi del Catecisme de l’Església catòlica o el Youcat.
IV. EN L’ÀMBIT DE LES PARRÒQUIES, COMUNITATS, ASSOCIACIONS, MOVIMENTS
1. En preparació per a l’Any de la fe, tots els fidels estan invitats a llegir i meditar la Carta apostòlica Porta fidei del sant pare Benet XVI.
2. L’Any de la fe «serà també una ocasió propícia per a intensificar la celebració de la fe en la litúrgia, i de manera particular en l’eucaristia».  En l’eucaristia, misteri de la fe i font de la nova evangelització, la fe de l’Església és proclamada, celebrada i enfortida. Tots els fidels estan invitats a participar-hi de manera conscient, activa i fructuosa, per a ser testimonis autèntics del Senyor.
3. Els sacerdots podran dedicar més atenció a l’estudi dels documents del concili Vaticà II i del Catecisme de l’Església catòlica, recollint-ne els fruits per a la pastoral parroquial ―catequesi, predicació, preparació als sagraments, etc.― i proposant cicles d’homilies sobre la fe o alguns dels seus aspectes específics, com per exemple «l’encontre amb Crist», «els continguts fonamentals del Credo» i «la fe i l’Església».
4. Els catequistes podran apel•lar encara més a la riquesa doctrinal del Catecisme de l’Església catòlica i, sota la responsabilitat dels rectors respectius, guiar grups de fidels en la lectura i l’aprofundiment comú d’aquest valuós instrument, amb la finalitat de crear petites comunitats de fe i testimoni del Senyor Jesús.
5. S’espera per part de les parròquies un compromís renovat en la difusió i distribució del Catecisme de l’Església catòlica i d’altres subsidis aptes per a les famílies, autèntiques Esglésies domèstiques i llocs primaris de la transmissió de la fe. El context d’aquesta difusió podria ser, per exemple, les benediccions de les cases, el baptisme d’adults, les confirmacions i els matrimonis. Això contribuirà a confessar i aprofundir la doctrina catòlica «a les nostres cases i amb les nostres famílies, perquè cadascú senti amb força l’exigència de conèixer i transmetre millor a les generacions futures la fe de sempre».
6. Serà convenient promoure missions populars i altres iniciatives a les parròquies i als llocs de treball, per ajudar els fidels a redescobrir el do de la fe baptismal i la responsabilitat del seu testimoni, conscients que la vocació cristiana, «per la seva naturalesa mateix, és també vocació a l’apostolat».
7. En aquest temps, els membres dels instituts de vida consagrada i de les societats de vida Apostòlica són cridats a comprometre’s en la nova evangelització mitjançant l’aportació dels carismes propis, amb una adhesió renovada al Senyor Jesús, fidels al Sant Pare i a la doctrina sana.
8. Les comunitats contemplatives durant l’Any de la fe dedicaran una atenció particular a la pregària per la renovació de la fe en el poble de Déu i per un nou impuls en la seva transmissió a les joves generacions.
9. Les associacions i els moviments eclesials estan invitats a fer-se promotors d’iniciatives específiques que, mitjançant la contribució del carisma propi i en col•laboració amb els pastors locals, s’incorporin al gran esdeveniment de l’Any de la fe. Les noves comunitats i moviments eclesials, de manera creativa i generosa, trobaran els mitjans més eficaços per a oferir el seu testimoni de fe al servei de l’Església.
10. Tots els fidels, cridats a revifar el do de la fe, intentaran comunicar l’experiència pròpia de fe i caritat,  dialogant amb els seus germans i germanes, fins i tot d’altres confessions cristianes, sense deixar de costat els creients d’altres religions i els qui no creuen o són indiferents. Així s’espera que tot el poble cristià comenci una mena de missió entre les persones amb qui viuen i treballen, conscients d’haver «rebut la bona nova de la salvació per comunicar-la a tots».
CONCLUSIÓ
La fe «és companya de vida que ens permet distingir amb ulls sempre nous les meravelles que Déu fa per nosaltres. Intentant percebre els signes dels temps en la història actual, ens compromet a cadascú a convertir-nos en un signe viu de la presència de Crist ressuscitat en el món».  La fe és un acte personal i comunitari: és un do de Déu, per viure’l en la gran comunió de l’Església i comunicar-lo al món. Cada iniciativa de l’Any de la fe cerca afavorir el joiós redescobriment i el renovat testimoniatge de la fe. La indicacions aquí oferides tenen l’objectiu d’invitar a tots els membres de l’Església a comprometre’s perquè aquest any sigui una ocasió privilegiada per a compartir allò més valuós que té el cristià: Jesucrist, redemptor de l’home, rei de l’univers, «capdavanter de la fe i el qui la porta a la plenitud» (He 12,2).
Donat a Roma, a la seu de la Congregació per a la doctrina de la fe, el 6 de gener de 2012, Solemnitat de l’Epifania del Senyor.
William cardenal Levada
Prefecte
† Lluís Ladària F., S.I.
Arquebisbe titular de Thibica
Secretari