Formació de Catequistes
ARXIPRESTAT
PIERA-CAPELLADES
Inici
de curs 2014-15
EL
CREDO: EL SÍMBOL DE LA FE
El credo
o símbol de la fe és una fórmula fixa que resumeix els articles
essencials de la fe de l’Església i està reconegut per aquesta. A la catequesi,
el ritme de fons sempre és el credo. Dediquem-hi una estona aquesta tarda!
1. Breu història
Precedents
L'anomenat
«símbol apostòlic» es compon essencialment d'una part trinitària —tres articles
en què es professa la fe en les tres divines persones: Pare|Fill|Esperit Sant—
i d'una altra cristològica, que va ser afegida al segon article.
Origen del credo catòlic
Durant els
concilis ecumènics de Nicea, en el 325 i Constantinoble, celebrat el 381, s'enuncia l'anomenat «Credo de
Nicea-Constantinoble». Aquest credo va resumir les respostes definitives que
van solucionar la crisi provocada per Arri, que negava la divinitat de
Jesucrist, afirmant la fe trinitària, és a dir, a Déu Pare, Jesucrist Déu Fill
i Déu Esperit Sant.
Hi ha un segon
credo àmpliament conegut en l'Església i que porta el nom de «credo dels
apòstols». És a aquests dos credos als quals s'adhereixen les tres principals vessants
del cristianisme: els catòlics romans, els protestants i els ortodoxos.
El credo en l'Església catòlica
El «credo dels
apòstols», conegut també com a «símbol dels apòstols», és considerat el resum
fidel de la fe dels apòstols. És l'antic símbol baptismal de l'Església
Catòlica Romana. La seva gran autoritat prové del fet que és el símbol que
guarda l'Església catòlica romana, la que va ser seu de l'apòstol Pere, un dels apòstols, i a la qual ell va portar a la
doctrina comuna.
Credo actual del catolicisme
L'actual Catecisme de l'Església Catòlica afirma que en cada moment històric l’Església ha
accentuat aspectes en els resums de la seva doctrina. De tota la història l’Església en destaca dos especialment: el
dels apòstols i el de Nicea-Constantinobe. CEC 192-ss
Significat del credo per a altres Esglésies cristianes
El credo no es
pot trobar escrit de manera literal a la Bíblia, ja que es tracta d'un compendi dels principis
fonamentals de la fe cristiana, basats en l'Antic Testament, les cròniques de
la vida i fets de Jesús continguts en els quatre evangelis, així com en els
escrits i cartes escrites pels apòstols, la majoria d'aquests de la segona
meitat del segle I. És per això que el credo és comú a l'Església Catòlica,
l'Església Ortodoxa i les esglésies protestants, les tres principals vessants
del cristianisme.
2. Símbol dels apòstols
Credo
dels Apòstols
(llatí: Symbolum Apostolorum o Symbolum Apostolicum), a vegades anomenat Símbol
dels Apòstols, és una declaració de principis de les creences cristianes, un
credo o "símbol". És àmpliament utilitzat per un nombre de
denominacions cristianes per tant litúrgics catequístico i efectes, més visible
per litúrgica Esglésies de tradició occidental, inclòs el ritu llatí de
l'Església Catòlica Romana, el luteranisme, la comunió Anglicana, i l'ortodòxia
occidental. També és utilitzat per presbiterians, mètodes, congregationalistes
i molts baptistes.
El
teològica detalls d'aquest credo s'han formulat originalment com una refutació
de Gnosticisme, una heretgia. Això pot ser vist en
gairebé totes les paraules. Per exemple, el credo afirma que Crist, Jesús, va
néixer, patir i va morir a la creu. Això sembla una declaració directa contra
l'ensenyament herétic de que Crist només semblava convertir-se en l'home i que
no hi havia realment patit i mor, però només va aparèixer per a fer-ho. El
Credo dels Apòstols, així com d'altres credos baptismals, és apreciat com un
exemple dels "ensenyaments i la defensa de l'Evangeli de Crist" per
part dels apòstols.
Text del símbol dels apòstols
Crec en un Déu Pare totpoderós, Creador del cel i de la terra, i en Jesucrist,únic Fill seu, Senyor nostre, el qual fou concebut per obra de
l'Esperit Sant, nasqué de Maria Verge; patí sota el poder de Ponç Pilat, fou crucificat, mort i sepultat; davallà als inferns, ressuscità el tercer dia d’entre els morts; se'n pujà al cel,
seu a la dreta de Déu Pare totpoderós i d’allí ha de venir a judicar els vius i els morts. Crec en l’Esperit Sant; la santa Mare Església catòlica, (apostòlica,
romana); la comunió dels sants; la remissió
dels pecats; la ressurrecció de la carn; la vida perdurable. Amén
Contingut dogmàtic
- Crec en Déu: «El nostre Déu és l'únic Senyor».
- Pare totpoderós: «Allò que és impossible als homes, és possible a Déu.»
- Creador del cel i de la terra:«Al principi, Déu va crear el cel i la terra.»
- Crec en Jesucrist:«Ell és esplendor de la glòria de Déu i empremta del seu mateix ésser»
- Únic Fill seu:«Déu ha estimat tant el món que ha donat el seu Fill únic perquè no es perdi cap dels qui creuen en ell, sinó que tinguin vida eterna»
- Senyor nostre:«(...) Déu ha constituït Senyor i Messies aquest Jesús que vosaltres vau crucificar.»
- Que fou concebut per obra de l'Esperit Sant: «L'Esperit Sant vindrà sobre teu i el poder de l'Altíssim et cobrirà amb la seva ombra; per això el fruit que naixerà serà sant i l'anomenaran Fill de Déu»
- Nasqué de Maria Verge:«Tot això va succeir perquè es complís allò que el Senyor havia anunciat pel profeta: La verge concebrà i tindrà un fill, i li posaran el nom d'Emmanuel, que vol dir Déu amb nosaltres.»
- Patí sota el poder de Ponç Pilat:«Llavors Pilat féu assotar Jesús. Els soldats li van posar al cap una corona d'espines que havien trenat i el cobriren amb un mantell de porpra.»
- Fou crucificat: «Prengueren, doncs, Jesús, i, portant-se ell mateix la creu, va sortir cap a l'indret anomenat «Lloc de la Calavera», que en hebreu es diu Gòlgota. Allà el crucificaren, juntament amb dos més, un a cada banda, i Jesús al mig. Pilat va fer escriure un rètol i el féu posar a la creu. Hi havia escrit: Jesús de Natzaret, el rei dels jueus.»
- Mort i sepultat:«Jesús va cridar amb tota la força: Pare, confio el meu alè a les teves mans. I havent dit això, va expirar.» «Va baixar-lo de la creu, l'embolcallà amb un llençol i el va dipositar en un sepulcre tallat a la roca, on encara no havien posat mai ningú»
- Davallà als inferns:«També Crist patí per raó dels pecats una vegada per sempre. Ell, el just, va patir pels injustos, per conduir-vos a Déu. El seu cos va ser mort, però l'Esperit el féu viure. Llavors anà a dur la seva proclama als esperits empresonats»
- Ressucità el tercer dia d'entre els morts: «Crist morí pels nostres pecats, com deien ja les Escriptures, i fou sepultat; ressuscità el tercer dia, com deien ja les Escriptures»
- Se'n pujà al cel i seu a la dreta de Déu Pare totpoderós: «Jesús, el Senyor, després de parlar-los, fou endut al cel i s'assegué a la dreta de Déu»
- D'allí ha de venir a judicar els vius i els morts: «Ell ens ordenà que prediquéssim al poble i testimoniéssim que Déu l'ha constituït jutge de vius i de morts»[
- Crec en l'Esperit Sant: «I l'esperança no enganya, perquè Déu, donant-nos l'Esperit Sant, ha vessat el seu amor en els nostres cors.»
- Crec en l'Església, que és una:.«Que tots siguin u, com tu, Pare, estàs en mi i jo en tu. Que també ells estiguin en nosaltres, perquè el món cregui que tu m'has enviat»
- Santa: Crist, el Fill de Déu, a qui amb el Pare i amb l'Esperit es procalma 'l'únic sant', va estimar la seva Església com la seva muller. Ell es va entregar per ella per santificar-la la va unir a si mateix amb el seu propi cos i la va omplir amb el do de l'Esperit per a glòria de Déu. L'Església és, doncs, «el Poble sant de Déu», i els seus membres són anomenats «sants».
- Catòlica: En grec, καθολικῆ (katholikḗ) significa universal. Per la fe, l'home és estalvi en confessar que Jesús és el seu Senyor i Salvador, sense importar el país de procedència: «[...] vindrà molta gent d'orient i d'occident i s'asseuran a taula amb Abraham, Isaac i Jacob en el Regne del cel.»
- Apostòlica: Jesús va dotar a la seva comunitat d'una estructura que romandrà fins a la plena consumació del Regne. En primer lloc està l'elecció dels Dotze amb Pere com el seu Cap, ja que representen les dotze tribus d'Israel, ells són els fonaments de la nova Jerusalem. Els Dotze i els altres deixebles participen en la missió de Crist, en el seu poder, i també en la seva sort. Amb tots aquests actes, Crist prepara i edifica la seva Església.
- Crec en la comunió dels sants: «Després d'això, vaig veure que hi havia una multitud tan gran que ningú no l'hauria poguda comptar. Eren gent de totes les nacions, tribus, pobles i llengües. S'estaven drets davant el tron i davant l'Anyell, vestits de blanc i amb palmes a les mans»
- La remissió dels pecats: «Però si reconeixem els nostres pecats, ell, que és fidel i just, ens els perdonarà i ens purificarà de tot mal»
- La ressurrecció de la carn:«I si habita en vosaltres l'Esperit d'aquell qui va ressuscitar Jesús d'entre els morts, també, gràcies al seu Esperit que habita en vosaltres, aquell qui va ressuscitar el Crist d'entre els morts donarà la vida als vostres cossos mortals.»
- La vida perdurable (eterna): «No hi haurà més nit, no caldrà la llum dels gresols ni la del sol: el Senyor Déu els il·luminarà, i regnaran pels segles dels segles.»
- Amén: «El qui dóna testimoni de tot això, diu: Sí, vinc de seguida. Amén! Vine, Senyor Jesús!»
3. Credo
de Nicea-Constantinoble
El
credo nicenoconstantinopolità es va escriure formalment durant el Primer
Concili Ecumènic a Nicea (l'any 325) i durant el Segon Concili Ecumènic a la
Ciutat de Constantinoble (any 381). És més explícit i més detallat que
l'apostòlic. És l'empleat a la celebració eucarística.
TEXT DEL CREDO
Crec en un sol Déu,
Pare totpoderós, Creador del cel i de la terra, De totes les coses visibles i
invisibles
I en un sol Senyor,
Jesucrist, Fill Unigènit de Déu, Nascut del Pare abans de tots els segles Déu
nat de Déu, Llum resplandor de la Llum, Déu veritable nascut del Déu veritable,
engendrat, no pas creat, de la mateixa naturalesa del Pare: per ell tota cosa
fou creada El qual per nosaltres els homes I per la nostra salvació davallà del
cel.
I, per obra del Esperit
Sant, s'encarnà de la Verge Maria, i es féu home.
Crucificat després per
nosaltres sota el poder de Ponç Pilat patí i fou sepultat,
i ressuscità el tercer
dia, com deien ja les Escriptures, i se'n pujà al cel, on seu a la dreta del
Pare i tornarà gloriós, a judicar els vius i els morts i el seu regnat no
tindrà fi. Crec en l'Esperit Sant Que és Senyor i infon la vida Que procedeix
del Pare i del Fill. I juntament amb el Pare i el Fill és adorat i glorificat;
que parlà per boca del profetes.
I en una sola Església,
santa, catòlica i apostòlica. Professo que hi ha un sol baptisme per perdonar
el pecat i espero la ressurrecció dels morts, i la vida de la glòria. Amén
NOTA
1. “baixà als inferns”
En l'expressió «baixar als inferns»,inferns
no designa el lloc dels condemnats, sinó el dels morts. Per tant, significa
dues coses: que Jesús realment va morir (en cas contrari, no tindria sentit el
terme «resurrecció»), i que la salvació de Jesús és universal, és a dir, afecta
tant els vius com els que havien mort abans de seva vinguda. Així ho afirma el Catecisme:
§ 632. Les freqüents afirmacions del Nou
Testament segons les quals Jesús "va ressuscitar d'entre els morts". Ac 3:15;Rm 8:11;1 Co 15:20 pressuposen
que, abans de la resurrecció, va romandre en l'estatge dels morts (cf. He 13:20). És el
primer sentit que va donar la predicació apostòlica al descens de Jesús als
inferns, Jesús va conèixer la mort com tots els homes i es va reunir amb ells
en l'estatge dels morts. Però ha descendit com a Salvador proclamant la bona
nova als esperits que hi eren empresonats (cf 1 Pe 3:18-19
§ 633. L'Escriptura diu inferns, xeol, o
hades (cf. Fl 2:10; Ac 2:24; Ap 1:18; Ef 4:9) a l'estatge
dels morts on va baixar Crist després de mort, perquè els que es trobaven allí
estaven privats de la visió de Déu (cf.. Sl 6:6; Sl 88:11-13). Tal era,
en efecte, a l'espera del Redemptor, l'estat de tots els morts, dolents o justs
(cf. Sl 89:49; 1 Sa 28:19; Ez 32:17-32), el que no
vol dir que la seva sort sigui idèntica com ho ensenya Jesús en la paràbola
del pobre Llàtzer
rebut al «si
d'Abraham»
(cf Lc 16:22-26). «Són
precisament aquestes ànimes santes, que esperaven al seu llibertador en el si d'Abraham,
les que Jesucrist va alliberar quan va descendir als inferns» (Catech. R.
1:6:3). Jesús no va baixar als inferns per alliberar allí als condemnats (cf.
Concili de Roma de l'any 745; DS 587) ni per destruir l'infern de la
condemnació (cf. DS 1011; 1077) sinó per alliberar els justos que
l'havien precedit (cf. Concili de Toledo IV en l'any 625, DS 485; Mt 27:53-53)
§ 634 «La bona nova ha estat igualment
anunciada als morts...» (1 Pe 4:6). El descens
als inferns és el ple compliment de l'anunci evangèlic de la salvació. És
l'última fase de la missió messiànica de Jesús, fase condensada en el temps
però immensament àmplia en el seu significat real d'extensió de l'obra
redemptora a tots els homes de tots els temps i de tots els llocs perquè tots
els que se salven es fan partícips de la Redempció.
§ 635 El Crist, doncs, va baixar als
abismes de la mort (cf Mt 12:40; Rm 10:7; Ef 4:9) i així «els
morts sentiran la veu del Fill de Déu, i els qui l'hauran escoltada viuran.» (Jn 5:25). Jesús, «el
Príncep de la vida» (Ac 3:15) va
aniquilar «amb la seva mort el diable, que tenia el domini de la mort, i va
alliberar els qui, per por de la mort, estaven condemnats a ser esclaus tota la
vida.»(He 2:14-15). D'ara
endavant, Crist ressuscitat «té les claus de la mort i de l'Hades»Ap 1:18) i «en el
nom de Jesús tothom s'agenollarà al cel, a la terra i sota la terra»(Fl 2:10)
NOTA 2. Credo de Pau VI (fragment)
CREDO DEL POBLE DE DÉU. Solemne Professió de fe que Pau VI va pronunciar
el 30 de juny de 1968, en concloure l'Any de la fe proclamat amb
motiu del XlX centenari del martiri dels apòstols Pere i Pau a Roma
Eucaristia
24. Nosaltres creiem que la missa que és celebrada pel sacerdot
representant la persona de Crist, en virtut de la potestat rebuda pel sagrament
de l'orde, i que és oferta per ell en nom de Crist i dels membres del seu Cos
místic, és realment el sacrifici del Calvari, que es fa sacramentalment present
en els nostres altars. Nosaltres creiem que, com el pa i el vi consagrats pel
Senyor en l'últim sopar es van convertir en el seu cos i la seva sang, que de
seguida serien oferts per nosaltres en la creu, així també el pa i el vi
consagrats pel sacerdot es converteixen en el cos i la sang de Crist, assegut
gloriosament al cel, i creiem que la presència misteriosa del Senyor sota
l'aparença d'aquelles coses, que continuen apareixent als nostres sentits de la
mateixa manera que abans, és veritablement, realment i substancial .
25. En aquest sagrament, Crist no pot fer-se present d'una altra manera que
per la conversió de tota la substància del pa en el seu cos i la conversió de
tota la substància del vi en la seva sang, romanent només íntegres les
propietats del pa i del vi, que percebem amb els nostres sentits. La qual
conversió misteriosa és anomenada per la Santa Església convenient i pròpiament
transsubstanciació. Qualsevol interpretació de teòlegs que busca alguna
intel · ligència d'aquest misteri, perquè concordi amb la fe catòlica, ha de
posar fora de perill que, en la mateixa naturalesa de les coses,
independentment del nostre esperit, el pa i el vi, realitzada la consagració,
han deixat d'existir, de manera que, l'adorable cos i sang de Crist, després
d'ella, estan veritablement presents davant nostre sota les espècies
sacramentals del pa i del vi , com el mateix Senyor va voler, per donar-se'ns
en aliment i unir-nos en la unitat del seu Cos místic .
26. L'única i indivisible existència de Crist, el Senyor gloriós en el cel,
no es multiplica, però pel sagrament es fa present en els diversos llocs de la
terra de la terra, on es realitza el sacrifici eucarístic. La mateixa
existència, després de celebrat el sacrifici, roman present en el Santíssim
Sagrament, el qual, en el tabernacle de l'altar, és com el cor viu dels nostres
temples. Per la qual cosa estem obligats, per obligació certament suavíssima, a
honrar i adorar en l'Hòstia Santa que els nostres ulls veuen, al mateix Verb
encarnat que ells no poden veure, i que, tanmateix, s'ha fet present davant
nostre sense haver deixat els cels.
NOTA 3. Símbol de St .Atanasi “QUICUMQUE”
(fragment)
Quienquiera
desee salvarse debe, ante todo, guardar la Fe Católica: quien no la observare
íntegra e inviolada, sin duda perecerá eternamente. Esta es la Fe Católica: que
veneramos a un Dios en la Trinidad y a la Trinidad en unidad. Ni confundimos
las personas, ni separamos las substancias. Porque otra es la persona del Padre,
otra la del Hijo, otra la del Espíritu Santo: Pero la divinidad del Padre y del
Hijo y del Espíritu Santo es una, es igual su gloria, es coeterna su majestad.
Como el Padre, tal el Hijo, tal el Espíritu Santo. Increado el Padre, increado
el Hijo, increado el Espíritu Santo. Inmenso el Padre, inmenso el Hijo, inmenso
el Espíritu Santo. Eterno el Padre, eterno el Hijo, eterno el Espíritu Santo.
Y, sin embargo, no tres eternos, sino uno eterno. Como no son tres increados ni
tres inmensos, sino uno increado y uno inmenso. Igualmente omnipotente el
Padre, omnipotente el Hijo, omnipotente el Espíritu Santo. Y, sin embargo, no
tres omnipotentes, sino uno omnipotente. Como es Dios el Padre, es Dios el
Hijo, es Dios el Espíritu Santo. Y, sin embargo, no tres dioses, sino un Dios.
Como es Señor el Padre, es Señor el Hijo, es Señor el Espíritu Santo. Y, sin
embargo, no tres señores sino un Señor. Porque, así como la verdad cristiana
nos compele a confesar que cualquiera de las personas es, singularmente, Dios y
Señor, así la religión católica nos prohibe decir que son tres Dioses o
Señores. Al Padre nadie lo hizo: ni lo creó, ni lo engendró. El Hijo es sólo
del Padre: no hecho, ni creado, sino engendrado. El Espíritu Santo es del Padre
y del Hijo: no hecho, ni creado, ni engendrado, sino procedente de ellos.
Credo simpàtic:
http://youtu.be/fdeKAU9ZhwE
ENLLAÇTECA:
CATECISME
WIKIPEDIA
BLOC
DE MN. JORDI
ORDRE
DEL DIA DE LA FORMACIÓ
1.
PRESENTACIÓ I SALUTACIÓ
DE LES PARRÒQUIES
2.
EXPOSICIÓ DE LA
HISTÒRIA I ELS DOS CREDOS
3.
EN PETITS GRUPS,
ESCOLLIR UNA FRASE DEL CREDO I FER UN BREU TREBALL D’EXPOSICIÓ QUE COMPARTIM
DESPRÉS
4.
PART FINAL DE
L’EXPOSICIÓ DE CADASCÚN DELS ARTÍCLES
Allò que cadascú de
nosaltres podem compartir i viure entorn l’aprofundiment de la fe en la
Santíssima Trinitat i l’Església que tant estimem, té un gran valor. El fet de
ser avui aquí i poder compartir aquest coneixement des de la joia de la fe que
compartim dóna un valor immens a la nostra presència i disposició com a bons
catequistes i evangelitzadors.
Que
Déu us beneeixi amigues i amics!
Mn. Jordi Tres i Bosch
Formació de catequistes
de l’Arxiprestat de PIERA-CAPELLADES 2014-15
www.parroquia.cat
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada
Deixa el teu comentari, proposa modificacions, aporta idees, facilita nous links... Identifica't per ser respost. Gràcies!