En un món on la música és tan perfecte, tan definida i de tant de nivell i qualitat, que pot passar si fas música tal com raja? Que passaria si un dia algú agafés una guitarra i sortís al carrer a tocar, sense micros? Com reaccionaria la gent davant d'algú que penses les lletres i les cançons?
Què pot passar si es fes música popular, de la que no s'escriuen partitures mai? Música simple, d'estructures pràcticament infantils, sense més objectiu que sonar al moment i lloc que sona i transmetre el missatge que s'ha pensat... Quina cara fa la generació video d'un minut i grans productores davant un insurrecte que pensi educar amb la música?
A mi m'ha afectat molt això... el que sentim i ens mou ben endins del cor cantar junts a la missa i a les trobades, em marca molt i m'omple. És una sensació supercomplexa que m'aporta molt. També el missatge va calant i et fa pensar, t'ajuda al pensament crític.
Què pot passar?
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada
Deixa el teu comentari, proposa modificacions, aporta idees, facilita nous links... Identifica't per ser respost. Gràcies!