Milionaris al rescat de nàufrags al Mediterrani

Christopher i Regina Catrambone financen un equip de salvament, en què s’incorpora Metges Sense Fronteres

FONT: CRISTINA MAS Barcelona | ARA.cat

 L’estiu del 2013 Christopher i Regina Catrambone, una parella de milionaris (ell nord-americà supervivent del Katrina, ella italiana fervent catòlica) navegaven en el seu iot per les aigües de Malta quan es van trobar una jaqueta surant a l’aigua. La dona va preguntar d’on podia venir i li van explicar que devia ser un vestigi del naufragi d’una pastera. Després va venir la tragèdia de Lampedusa, amb 360 immigrants morts, i la crida del papa Francesc a combatre la “globalització de la indiferència”. La parella, que ha fet fortuna amb una asseguradora especialitzada en zones de risc, va decidir donar vuit milions d’euros per muntar un equip de rescat en alta mar.

El resultat és l’Estació d’Ajuda als Immigrants en Alta Mar (MOAS en les seves sigles en anglès), que compta amb el Phoenix, un vaixell de 40 metres d’eslora, dos helicòpters no tripulats, dos bots salvavides i 18 persones especialitzades en rescats. “El Papa va parlar dels ultimi, els immigrants que ningú vol, i les seves paraules ens van portar a seguir la seva súplica”, explica Regina Catrambone, en una conversa telefònica des de Malta. “En la missió de l’any passat, que va durar només 60 dies, vam rescatar 3.000 persones”. Ara es preparen per tornar a fer-se a la mar, en una missió que arrenca la setmana vinent i a la qual s’incorporarà també un equip de Metges Sense Fronteres (MSF). “Responem a les trucades d’emergència, però també som proactius, intentant detectar embarcacions a la deriva amb els nostres radars, drones i imatges tèrmiques nocturnes”, afegeix la impulsora de la fundació.

Quan troben una pastera alerten les autoritats i, fins que arriba més ajuda, reaccionen d’acord amb la situació: poden llançar armilles salvavides, aigua i aliments a les barcasses, remolcar-les fins a un lloc segur o, si cal, traslladar la gent al seu vaixell i portar-los fins a terra. “Hem arribat a portar fins a 351 persones en un sol viatge”, recorda la filantropa.

MSF s’incorpora a la missió de MOAS per oferir primers auxilis i dotar de provisions el vaixell. “Ens ha mogut la passivitat dels governs europeus mentre no para de créixer el nombre de morts al Mediterrani. L’any passat es va arribar als 3.500 morts, una xifra rècord, i aquest any ja són més de 1.600. Itàlia va demostrar que si es posen els recursos és possible salvar la gent: amb l’operació Mare Nostrum van rescatar 150.000 persones”, recorda Hernán del Valle, director d’afers humanitaris de MSF a Amsterdam i responsable de l’operació amb MOAS. “Itàlia va demanar ajuda a Europa moltes vegades i només va trobar excuses: des de la falta de recursos fins al suposat efecte crida... És un argument cruel, que culpabilitza la gent que s’ofega. És immoral deixar-los morir perquè així no en vinguin més. I és mentida”, afegeix.

 

Contra “l’hostilitat d’Europa”

Del Valle denuncia “l’hostilitat d’una Europa que només aixeca tanques i cava fosses contra els immigrants”. “Això posa la gent en mans dels traficants de persones i els empeny a jugar-se la vida en situacions desesperades”, afegeix. Per a MSF es tracta de continuar la feina que ja fan als països d’origen: “Treballem en més de 60 països i molts dels que pugen a les pasteres eren els nostres pacients a l’Àfrica o a Síria. Sabem molt bé què impulsa aquestes persones a fugir d’on viuen: la guerra, la misèria i l’exclusió, i no els deixarem d’atendre perquè ja no estan en un camp de refugiats”. A bord del Phoenix, l’equip de MSF, format per tres sanitaris, un coordinador i un logista, s’encarregaran d’atendre els casos de deshidratació, cremades solars o fins i tot atendre els parts en alta mar, a més d’aportar les provisions d’aigua, aliments i roba.

Per Catrambone no hi ha cap dilema: “Encara que no els rescatem continuaran venint, i això demostra el fracàs d’Europa a l’hora de respondre al que està passant a l’Àfrica i al Pròxim Orient. La prova que no hi ha efecte crida és que Mare Nostrum es va cancel·lar al novembre i des d’aleshores hem tingut el mateix volum d’arribades, i molts més morts. I, davant d’això, ¿què pretenen que fem a Europa? Camps de concentració?”, lamenta.

Les operacions de rescat que fa MOAS estan a càrrec de Martin Xuereb, un exmilitar maltès amb 26 anys de carrera, format a Itàlia i el Regne Unit, que va arribar a general de brigada i que ha treballat en missions humanitàries a Kosovo. Era el cap de Defensa de Malta i ha representat el seu país al Comitè Militar de la UE. El seu equip treballa coordinadament amb les autoritats.

“Nosaltres no ens dediquem a portar immigrants d’un lloc a l’altre, sinó a salvar vides, d’acord amb la llei del mar. Qualsevol vaixell té l’obligació d’assistir una embarcació que pateix problemes, i l’única diferència és que el Phoenix s’especialitza en això”, afegeix Catrambone. “Comença una nova temporada i no estem preparats: tothom sabia que això passaria. Si no es posen mitjans, en els pròxims mesos ens enfrontarem a una situació horrorosa”.