Un empresari xinès, després de tirar enreré la possibilitat d'obrir un nou negoci a la capital Catalana (un poble gran que en diuen Barcelona), escriu per correu al seu contacte:
"desestimem la possibilitat de negoci a la vostra ciutat per l'inestabilitat de l'euro i les probabilitats d'entrar en una nova guerra. Tanmateix, si necessiteu algun tipus d'ajuda humanitària, no dubteu en posar-vos en contacte amb la nostra empresa. Ens heu acollit molt hospitalariament i ens queda un excel·lent record personal."
Hi ha un cartell publicitari per animar a la recollida d'aliments pels nens que passen gana a Catalunya (2012) penjat en un lloc del Baix Llobregat. Hi veiem un nen ros d'ulls blaus, brut, sol, sense somriure, en un lloc despoblat. Alguns publicistes de nivell, defugen aquesta imatge, perquè la consideren un "recurs fàcil". La llagrimeta perquè la gent faci donacions... Però tots els publicistes, els bons i els dolents, saben que aquest tipus d'imatge, pot tenir poc mèrit, però dona bon resultat estratègicament.
Quan jo era petit, aquest cartells em deien que eren de "nens del tercer món". I que tot això només passava al Raval de Barcelona i al tercer món. Ara que sóc gran, l'obra social de La Caixa m'explica que un de cada quatre (1/4) nens catalans passa gana...
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada
Deixa el teu comentari, proposa modificacions, aporta idees, facilita nous links... Identifica't per ser respost. Gràcies!